Resultats de la cerca

En el període de preguerra treballà de comptable, collaborà en la premsa local i fou membre d’Esquerra Republicana de Catalunya Malgrat que no ostentà càrrecs públics rellevants, amb el triomf franquista emprengué el camí de l’exili Refugiat a l’Estat francès, desenvolupà una intensa activitat política com a director del periòdic La Humanitat òrgan d’ERC i com a secretari del president de la Generalitat, Josep Irla A Montpeller es llicencià en història i rebé el mestratge directe d’Augustin Flichte A París preparà la seva tesi doctoral sobre la Guerra Gran, que no pogué defensar a causa de la…

Catedràtic emèrit de botànica de la facultat de biologia de la Universitat de Barcelona S'ha dedicat sobretot a l’estudi de la flora i la vegetació dels Pirineus orientals Ha impulsat un projecte de banc de dades de la flora catalana i ha treballat en la cartografia de la vegetació i dels hàbitats de Catalunya Coordina a l’IEC el programa «Flora i cartografia de les plantes i la vegetació» Entre els seus treballs figuren Notas sobre la vegetación del valle de Ribas 1968, La vegetació del massís de Penyagolosa tesi doctoral, 1968, Notes sur les pelouses subalpines des Prépyrénées orientales…

Professional des del 2001, guanyà l’Obert de Catalunya 2009 i el pro-am de l’Obert de Catalunya 2010

Lluità en la tercera guerra Carlina, en la qual es destacà en la presa de la Pobla de Lillet, fet pel qual fou condecorat i ascendit Lluità a Cuba 1895-96 com a general Del 1911 al 1913 fou capità general de València Ministre de la guerra en 1913-15, creà l’estat major central

De família catalana –el seu avi havia estat veguer d’Andorra–, a 17 anys s’installà a França Actiu militant anarcosindicalista, fou empresonat diverses vegades Collaborà a Le Libertaire  i el 1906, amb Eugène Merle, fundà La Guerre Sociale El 1909 fou el principal organitzador de la gran manifestació de París a favor de Ferrer i Guàrdia El 1913 inicià Le Bonnet Rouge , que, transformat en diari, fou el principal òrgan del pacifisme francès durant la Primera Guerra Mundial Acusat de conspirar amb Joseph Caillaux en favor d’una pau negociada, fou detingut i al cap de pocs dies probablement…

El 1914 en fou descobert un manuscrit amb set cançons, ja conegudes pels apògrafs italians, sis de les quals amb notació musical La seva poesia gira al voltant del tema mariner a Vigo

Membre del partit republicà federal, el 1881 fundà, a Vigo, el periòdic obrerista La Propaganda El 1882 assistí al congrés de la Federació de Treball de la Regió Espanyola a Sevilla Hi fundà La Solidaridad 1888-89, des d’on defensà l’anarcocollectivisme Per la seva participació en els certàmens socialistes de Reus 1885 i Barcelona 1889 i les collaboracions en Acracia 1886-88 i El Productor 1887-93, es convertí en el teòric anarquista més original de l’Estat espanyol Influït successivament per Pi i Margall, Proudhon, el positivisme de Spencer i l’individualisme de Max Stirner,…

Cap de la flota espanyola del Pacífic, quan el Perú declarà la guerra a Espanya 1866 bombardejà la ciutat de Valparaíso i el fortí d’El Callao Aquest fet d’armes fou presentat davant l’opinió pública com un gran triomf i Méndez Núñez esdevingué un heroi nacional

Graduat a Madrid el 1957, i doctorat el 1960, el seu vocabulari formal es basa en la industrialització de l’arquitectura Entre les seves obres hom pot esmentar l’edifici del carrer Marqués de Valladares 35, de Vigo 1957, el sanatori neuropsiquiàtric El Pinar, a Meixueiro 1965, cinc blocs de cases a Pontevedra 1966, l’església parroquial de Nosa Señora das Neves, a Vigo 1968, la biblioteca pública Antonio Palacios, a Porriño, Pontevedra 1970, les oficines Zeltia, també a Porriño 1985, els nous jutjats de la Corunya 1990 i el poliesportiu Bembrive, a Vigo…