Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
voltaïta
Mineralogia i petrografia
Sulfat fèrric i ferrós hidratat, Fe2 I I Fe3 I I (SO4)6 · 9H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic Presenta petites quantitats d’Al, Mg, Zn, Na, Cu i Ni És fràgil i d’un color verd fosc Té una duresa de 3 i una densitat de 2,7
alpaca
© Fototeca.cat
Tecnologia
Designació genèrica d’aliatges de coure (50-65%], zinc (15-30%] i níquel (15-30%], anomenats també plata alemanya, plata de níquel, maillechort i metall blanc.
Són de color semblant al de l’argent, inalterables, durs, de bones propietats mecàniques, i poden soldar-se, emmotllar-se i treballar-se fàcilment Foren molt emprats i s’empren encara per a orfebreria, coberts, monedes, caixes de rellotge, peces d’aparells, etc La composició més corrent és Cu 55%, Zn 25%, Ni 20%
dipeptidasa
Bioquímica
Nom usual del grup d’enzims anomenats dipeptidohidrolases, que hidrolitzen específicament l’enllaç peptídic dels dipèptids.
Contenen ions metàllics divalents en la molècula CO 2 + , Mn 2 + o Zn 2 + o bé els necessiten per a èsser actives Les dipeptidases que intervenen en la digestió dels dipèptids en els mamífers són a la mucosa intestinal Moltes són específiques per a un dipèptid, com la glicil-leucinadipeptidasa També han estat trobades dipeptidases en les plantes i en els microorganismes
àcid fluorosilícic
Química
Substància que només és coneguda en dissolució, on es comporta com un electròlit fort.
Hom l’obté mitjançant la reacció 6HF + SiO 2 →H 2 SiF 6 + 2H 2 O o per hidròlisi aquosa del SiF 4 en fase de vapor es dissocia en els seus components H 2 SiF 6 ⇋HF 2 + SiF 4 Amb els metalls forma fluorosilicats, segons la reacció Zn + H 2 SiF 6 →ZnSiF 6 + H 2 ↑ És emprat com a agent esterilitzador
reacció de Simmons-Smith
Química
Procediment sintètic d’abast general per a la preparació d’anells ciclopropànics, introduït l’any 1959 per H.E. Simmons i R.D. Smith.
Consisteix en el tractament d’una olefina dissolta en èter amb diiodur de metilè en presència del parell metàllic zinc-coure, d’acord amb l’esquema És un procés estereospecífic i ocorre amb addició cis del metilè pel costat menys impedit del doble enllaç Hom ha proposat que l’intermedi reactiu és un complex carbenoide I-Zn-CH 2 -I, el qual reacciona amb l’olefina per un procés bimolecular
micronutrient
Agronomia
Qualsevol dels elements essencials que constitueixen el 0,03% de la matèria seca dels vegetals.
Els micronutrients són el clor, el bor, el molibdè, el ferro, el manganès, el zinc i el coure El clor s’absorbeix com a Cl - , el bor com a BO 3 - 3 i com a B 4 O 7 - 2 , el molibdè com a MoO 4 - 2 , el ferro com a Fe + 3 i com a Fe + 2 , el manganès com a Mn + 2 , el zinc com a Zn + 2 i el coure com a Cu + 2
oligoelement
Alimentació
Biologia
Element químic que forma part d’un organisme en proporcions molt minses (<0,2% de la seva composició química), però que resulta indispensable per a la vida.
Participen en la constitució de substàncies organometàlliques importants hormones de la tiroide, cromoproteids, coenzims, i són necessaris per a la formació de molts complexos enzim-substrat Hom n'ha descrits una vintena de necessaris per a l’home Mn, Fe, Cu, Co, Ni, Al, Cr, Zn, Cd, Rb i Cs, entre d’altres En alimentació, un oligoelement és considerat essencial quan és present en el teixit de tots els organismes en una concentració aproximadament constant i quan la seva supressió causa anormalitats que es guareixen en corregir la deficiència Hom considera essencials el coure, el…
willemita
Mineralogia i petrografia
Silicat de zinc, Zn2 (SiO4).
Mineral que cristallitza en el sistema trigonal És incolora, té un esclat vitri, una duresa de 5,5 i una densitat de 4
gahnita
Mineralogia i petrografia
Aluminat de zinc, Al2O4Zn.
Cristallitza en el sistema cúbic Té una duresa de 8 i un pes específic de 4,3 D’un color verd fosc, gris, blau i negre, és un mineral metamòrfic, sovint barrejat amb pirita, esfalerita i galena, també en els gneis, amb granats i cordierita
bioelement
Bioquímica
Element químic que participa en la constitució d’un organisme viu.
L’hidrogen i l’oxigen són els dos bioelements més abundants de la matèria orgànica i l’aigua és, doncs, la biomolècula predominant dels éssers vius La major part dels bioelements corresponen a la primera meitat de la taula periòdica i són per tant els elements més lleugers En l’ésser humà en són imprescindibles una trentena en proporcions molt diverses el carboni, l’hidrogen, l’oxigen i el nitrogen constitueixen el 99,25% del total la resta és integrada per fòsfor, sofre, clor, iode, sodi, potassi, calci, ferro, etc Els bioelements tenen funcions estructurals ossos, teixits, vísceres, etc,…