Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Mathieu Amalric
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic francès.
Començà els anys vuitanta actuant en papers secundaris de produccions amb les quals es feu un nom en el cinema francès com a intèrpret de personatges seductors i complexos, especialment a partir de Comment je me suis disputé ma vie sexuelle 1996, d’A Despléchine, amb el qual guanyà un premi César a l’actor revelació Consolidà la seva carrera amb, entre d’altres, Fin août, début septembre 1998, d’O Assayas Alice et Martin 1998, d’A Téchiné Trois ponts sur la rivière 1999, de J-C Biette L’affaire Marcorelle 2000, de S Le Péron Rois et reine 2004, premi César al millor actor, d’A…
Ramon Carnicer i Batlle

Ramon Carnicer i Batlle
© Fototeca.cat
Música
Compositor.
Fou membre del cor de la catedral de la Seu d’Urgell 1796 El 1806 passà a Barcelona, on estudià amb l’organista Carles Baguer La Guerra del Francès l’obligà a fugir a Maó en tornar-ne, fou enviat a Itàlia per la junta d’accionistes del Teatre de la Santa Creu 1815, i hi contractà una companyia d’òpera que actuà a Barcelona dirigida pel compositor Prieto Generali El 1818 el substituí en la direcció del teatre i s’hi féu remarcar com a compositor amb l’obertura escrita per a l’estrena a Barcelona 1818 d' Il barbiere di Siviglia , de Rossini, i amb les òperes Adele di Lusignano 1819, Elena e…
Miquel Tortell i Simó
Música
Organista i compositor.
Vida S’introduí en el món de la música a través de l’àmbit familiar, i probablement realitzà els primers estudis musicals al convent dels mínims de Muro i al de Santa Maria Fou un organista precoç, i de molt jove exercí com a tal a la parròquia de Muro El 1823 guanyà les oposicions per a la plaça d’organista de la seu de Mallorca, després de preparar aquesta prova amb el mestre J Aulí El 1824 fou ordenat de prevere i des dels anys trenta dedicà molts esforços a l’educació musical La petja del seu magisteri marcà decisivament bona part dels músics de la tercera generació del segle XIX…
Ramon Carnicer i Batlle
Música
Compositor i director català.
Vida Fou un dels principals compositors d’òpera del començament del segle XIX Fill d’un sastre de Tàrrega, allí començà la seva formació musical amb el mestre de capella, B Feliu El canonge Creus de la Seu d’Urgell descobrí els dots excepcionals del petit Carnicer, i a l’edat de set anys el feu entrar com a escolà a la capella de música de la catedral de la Seu Allí seguí la formació habitual de les capelles del segle XVIII, i estudià l’orgue amb Antoni Coderch i contrapunt amb Bru Paqueras El 1806, encoratjat pel canonge Creus, es traslladà a Barcelona, on amplià estudis amb el mestre de…
Néstor Almendros i Cuyàs
Cinematografia
Operador i realitzador cinematogràfic.
El 1948 emigrà a l’illa de Cuba, on la seva família s’havia establert en acabar la Guerra Civil A l’Havana es doctorà en filosofia i lletres 1955, amb la tesi Fonética del español hablado en Cuba Treballà a l’ICAIC Instituto Cubano de Arte e Industria Cinematográficos, on fou director de fotografia i realitzador de documentals pel cinema i la televisió cubans A més de crític cinematogràfic, fou cofundador del primer cineclub del país, l’any 1951, i posteriorment de la Cinemateca de Cuba Estudià cinema al City College de Nova York 1955-1956 amb Hans Richter i al Centro Sperimentale di…
Néstor Almendros i Cuyàs
Cinematografia
Director de fotografia i realitzador.
Vida De ben jove començà a freqüentar el Cineclub Cinema, dirigit per Àngel Zúñiga i Joan Francesc Lasa, i escriví cartes al director en la revista "Cinema" 1947 El 1948 es traslladà a Cuba per reunir-se amb el seu pare, Hermini Almendros 1898 - 1974, prestigiós pedagog exiliat Es doctorà en filosofia i lletres per la Universitat de l’Havana, i fundà i dirigí el primer cineclub de l’illa 1949, amb Guillermo Cabrera Infante, Germán Puig i Ricardo Vigón, i la Cinemateca de Cuba 1960 El grup amb dues càmeres de 8 i 16 mm rodà curts documentals que foren el germen del Nuevo Cine Cubano Després…
Personatges de l’any 2012
Relació de personatges destacats de l’any 2012 Cada biografia disposa d’un enllaç a l’article corresponent de la Gran Enciclopèdia Catalana Adele El 13 de febrer, la cantant pop britànica Adele va aconseguir sis premis Grammy, que la convertiren, juntament amb la nord-americana Beyoncé, en l’artista més guardonada en una mateixa edició Samuel Aranda El 10 de febrer, el jurat internacional del World Press Photo, el premi internacionalmés prestigiós del fotoperiodisme, va seleccionarcom a foto de l’any una imatge del fotògraf català Samuel Aranda Lance Armstrong A l’octubre, la Unió Ciclista…
Giuseppe Saverio Raffaele Mercadante
Música
Compositor italià.
Vida Es dedicà bàsicament a la composició d’òperes, encara que també té una important producció de música sacra Dins la història de l’òpera italiana, ocupà un lloc predominant durant el període que va des de l’últim G Rossini fins a les òperes de joventut de G Verdi Al final de la primera meitat del segle XIX era considerat el compositor italià de més prestigi, però les seves obres no s’han mantingut en el repertori operístic habitual dels teatres La família Mercadante es traslladà a Nàpols el 1806 i dos anys després, gràcies a les bones condicions que demostrà per a la música,…
Johann Strauss
Música
Compositor, violinista i director austríac, fill de Johann Strauss i conegut també com a Johann Strauss II.
Vida A sis anys escriví la seva primera peça, i semblava ja predestinat a la carrera musical La seva mare l’ajudà permetent que estudiés violí d’amagat del pare -que volia que treballés en un banc- Quan aquest abandonà la llar familiar el 1842, el jove Johann pogué consagrar-se de ple als estudis musicals No solament es formà com a excellent violinista sinó que també feu estudis de teoria i contrapunt amb Joseph Dreschler, director del cor de la catedral de Viena El 1844 debutà en públic amb una orquestra que interpretava peces seves i del seu pare De manera immediata assolí un renom…
Cinema 2013
Cinematografia
Cinema nord-americà Premis cinematogràfics 2013 El cinema sempre ha estat un bon termòmetre per a analitzar l’estat d’ànim de la societat i la política nord-americanes En aquest sentit va ser significatiu que l’edició del 2013 de la cerimònia dels Oscar enfrontés dues pellícules inspirades en la política exterior dels Estats Units a l’Orient Mitjà I no va ser menys significatiu que l’Acadèmia preferís guardonar una visió més heroica, positiva i patriòtica – Argo , de Ben Affleck, inspirada en el rescat dels ostatges nord-americans a l’Iran el 1980– que una de més fosca, desencisada i…