Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
caràpids
Ictiologia
Família de peixos teleostis de cos llarg i afuat, resseguit d’una manera contínua per les aletes anal i dorsal, que inclou les pixotes.
brotxeta
Diferents models de brotxeta
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Brotxa petita que té els pèls reunits, sense buit central, perquè el mànec que fa de nucli és afuat a la part de la lligada.
Antigament tenien el diàmetre dels pinzells fets amb canó de ploma i eren construïdes emprant el mateix tipus de pèl que aquells o amb un altre de més dur, com el de les brotxes Actualment, llevat d’algun cas especial, han estat substituïdes per pinzells amb virolla metàllica
picot

Picot verd
inasiebert (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Nom donat als ocells de la família dels pícids, de l’ordre dels piciformes, que tenen les rectrius amb l’extrem afuat i el raquis rígid.
S’alimenten d’insectes i larves que extreuen de les escletxes de l’escorça dels arbres, els troncs dels quals escalen recolzant-se en l’extrem de la cua Alguns presenten un lleuger dimorfisme sexual El picot negre Dryocopus martius , de 46 cm, és de color negre amb els ulls grocs El mascle té tot el pili roig i la femella una taca roja al clatell Habita a les fagedes i boscs muntanyencs de coníferes d’una gran part d’Euràsia Als Països Catalans, és comú als Pirineus El picot verd o fuster o picacarrasques Picus viridis , de 32 cm, és de color verd, amb les parts inferiors més clares i el…
Cucut
El cucut Cuculus canorus és un ocell bosquetà de cant característic, paràsit, a l’època de cria, de diverses espècies de moixons, els nius dels quals desposseeix de la posta legítima, tot dipositant-hi els ous propis i deixant la covada i l’alimentació de la nierada als pares espoliats L’exemplar illustrat, procedent del Vallès Occidental, mostra els trets morfològics d’un individu adult cos afuat, cua llarga, color general gris, i abdomen blanc amb bandes travesseres grises les potes, poc visibles a la imatge, són grogues Oriol Alamany Cuculus canorus Àmpliament estès per…
Sant Miquel de Prats (Canillo)
Art romànic
Situació Vista de conjunt de l’església des del costat nord-oest, durant els treballs de restauració duts a terme vers l’any 1980 Hom pot veure al mur frontal, a ponent, la porta d’accés i el campanar d’espadanya J Vigué Prats és un llogaret situat a 1 326 m d’altitud, a mà dreta del torrent del Forn, en un coster que domina la riba esquerra de la Valira d’Encamp, a mig camí de Meritxell a Canillo És centrat per l’església de Sant Miquel L’accés a Prats cal fer-lo a partir de Canillo, des d’on cal creuar el pont de la Santa Creu i seguir la carretera que puja al poble, a l’entrada del qual i…
Sant Martin d’Aubèrt (Vielha)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera F Junyent-A Mazcuñan L’església es troba als afores del poble, vers la banda de ponent, al peu de la carretera que s’enfilacap a Arròs e Vila Mapa 148M781 Situació 31TCH183337 La població d’Aubèrt és a tocar la carretera N-230, no gaire lluny de Vielha, després d’haver passat el trencall de Vilac FJM-AMB Església Planta, a escala 1200, de l’església, un edifici amb una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular A Mazcuñan-F Junyent L’església és un edifici compost d’una sola nau que és capçada, a…
candela
Oficis manuals
Cilindre afuat de qualsevol matèria cèria, de vegades tenyida de colors, que envolta una metxa de cotó lleugerament torçada i que fa una flama lluminosa quan hom l’encén.
La seva forma prové del sistema de fabricació, consistent a submergir repetidament el ble en la cera fosa fins que adquireix el gruix o el pes desitjat La seva mida és determinada per una xifra que indica el nombre de candeles iguals que calen per a arribar a una unça de pes
maça
Construcció i obres públiques
Martell gros, amb el ferro de secció octagonal i lleugerament afuat (d’uns 18 cm de llarg), proveït d’un mànec prim i llarg i que és emprat per a picar pedra.
bisbe
Ictiologia
Peix selaci del subordre dels batoïdeus, semblant al milà, d’uns 2,5 m de llargada, amb el cap afuat i el rostre prolongat en una espècie de visera en forma de mitra.
Viu a la Mediterrània costes del sud de la península Ibèrica i a l’Atlàntic
El morrut roig de la palmera
El morrut roig de la palmera Rhynchophorus ferrugineus fa entre 2 i 5 cm S’identifica pel color vermellós i per les taques negres arrodonides al tòrax i les estries longitudinals negres als èlitres Els ulls són negres, aplanats i de forma arrodonida, i les potes són fortes, de color negre i amb pèls del mateix color que el cos Les antenes, que surten del bec, són geniculades i acaben amb una expansió en forma de trompeta El mascle té una massa de pèls erectes en forma de raspall a la part superior del bec Luis Mata El morrut roig de la palmera Rhynchophorus ferrugineus , un escarabat de…