Situació
Vista exterior de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera.
F. Junyent-A. Mazcuñan
L’església es troba als afores del poble, vers la banda de ponent, al peu de la carretera que s’enfilacap a Arròs e Vila.
Mapa: 148M781. Situació: 31TCH183337.
La població d’Aubèrt és a tocar la carretera N-230, no gaire lluny de Vielha, després d’haver passat el trencall de Vilac. (FJM-AMB)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, un edifici amb una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular.
A. Mazcuñan-F. Junyent
L’església és un edifici compost d’una sola nau que és capçada, a llevant, amb un absis semicircular, obert directament a la nau mitjançant un arc apuntat.
La nau, probablement coberta inicialment amb un sostre de pedra, és ara aixoplugada amb un empostissat de fusta, mentre que l’absis és cobert amb una volta que s’aproxima al quart d’esfera, per tal com s’adapta a l’arc apuntat que el separa de la nau.
La nau és engrandida, a tramuntana, amb l’adossament de dues capelles i, a migdia, amb l’acoblament d’una sagristia.
Tret potser d’algun, els finestrals ja responen a remodelatges posteriors, talment com succeeix amb el portal, obert al capdavall del mur de migjorn.
El campanar, que ha estat desfigurat a la part superior, es dreça en forma de torre a l’angle nord-occidental. Un altre, d’espadanya, corona el mur de llevant, damunt l’absis.
L’aparell és molt irregular i no segueix cap esquema determinat.
L’edifici respon bàsicament a una construcció molt tardana del final del segle XIII, o, fins i tot, posterior, la qual, més tard, encara fou reestructurada i remodelada fins a assolir l’aspecte que mostra actualment.
És interessant observar en aquest temple la continuïtat de la planimetria romànica, ja que, si ens atenim a la data de construcció, aquesta ja hauria pogut desaparèixer per donar pas a les formes gòtiques, de les quals, en part, aquest edifici participa, en integrar-se a un període de transició d’un estil a l’altre.
L’estat de conservació és força bo. (FJM-AMB)
Pica
Pica baptismal romànica, conservada a l’interior de l’església.
F. Junyent-A. Mazcuñan
A l’interior del temple es conserva una pica baptismal romànica, de marbre, la qual reposa sobre un suport cilíndric, ornamentat amb quatre semicilindres, distribuïts proporcionalment a manera de columnetes. La base és circular i és decorada en tot el seu recorregut amb esferes.
La pica és un vas cilíndric, afuat a la base, que es mostra pràcticament llis, puix que els únics elements ornamentals consisteixen en tres faixes soguejades concèntriques, situades al capdavall de la pica, just on aquesta s’afua.
L’alçada total d’aquesta peça és d’uns 116 cm. La pica pròpiament dita fa 55 cm d’alçada, mentre que els seus diàmetres, l’exterior i l’interior, fan 99 i 74 cm respectivament. (FJM-AMB)
La pica baptismal de l’interior de l’església de Sant Martin d’Aubèrt té una tipologia semblant a les de Sant Pèir de Betlan, Santa Eulària d’Arròs i Sant Roc de Begòs; tanmateix, la d’Aubèrt és més alta en relació amb el suport.
El suport és cilíndric i rematat per quatre semicolumnes molt estretes. El basament, molt prim, presenta al voltant del seu perímetre unes petites hemisferes, les quals apareixen molt sovint decorant les piques baptismals d’aquesta regió.
L’ornamentació de la pica es redueix a tres línies de soguejat, les quals donen la volta al perímetre i estan disposades concèntricament a la part inferior de la cuba. La resta de la superfície és llisa. El tema del soguejat apareix amb força freqüència decorant les piques romàniques araneses i de la resta del Principat. A la Vall d’Aran normalment apareix delimitant un motiu ornamental de tipus vegetal. És un tema de tradició molt antiga; el trobem a la Península Ibèrica en edificis visigòtics i asturians decorant columnes i en sarcòfags paleocristians.
Les similituds que presenta aquesta pica amb altres de la Vall d’Aran com són la de Sant Esteve de Montcorbau o la de Sant Roc de Begò—, fa pensar que aquesta peça fou executada a la segona meitat del segle XII o, molt possiblement, a la primera meitat del XIII. (EBC)
Bibliografia- José Sarrate i Forga: El arte románico en el Mig-Aran, Lleida 1975.