Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
equinat | equinada
enoploides
Zoologia
Classe de nemertins armats amb agullons verinosos a la cavitat de la trompa.
Són força grossos, i tenen tres capes musculars i una boca anterior al cervell i que s’obre a la cavitat de la trompa Comprèn dos ordres els haplonemertins, de coloració viva, que inclouen formes pelàgiques que neden o suren a mar oberta, formes d’aigua dolça, terrestres tropicals i subtropicals i formes marines litorals, i els bdellonemertins, amb probòscide no armada però derivada de l’armada, espècies comensals en les cavitats de cargols d’aigua dolça o de cloïsses marines
roser
Roser
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes arbustives, generalment caducifòlies, de la família de les rosàcies, de tiges gairebé sempre agullonades, de fulles estipulades i pinnades, amb els folíols ovats i serrats, de flors (les roses) pentàmeres, solitàries o en ramells i de fruits complexos en cinorròdon.
La majoria dels rosers de jardí són d’origen híbrid i tenen com a principals espècies parentals Rchinensis, Rodorata, Rmultiflora i Rwichuraiana , de l’Àsia oriental, Rmoschata i Rfoetida , de l’Àsia occidental, i Rgallica , d’Europa Les roses de jardí tenen molts pètals i presenten una gran varietat de formes, colors i aromes Als Països Catalans hi ha diverses espècies de rosers silvestres El roser agrest Ragrestis , d’1 a 2 m d’alt, de fulles glanduloses pel dessota i de flors blanques, es fa en bardisses de terra baixa El roser alpí Rpendulina , sovint baix, generalment sense …
esbarzer
Esbarzer comú
© Fototeca.cat
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les rosàcies, perenne, sarmentosa, de tiges llargues, robustes, arquejades o procumbents, anguloses i proveïdes de forts agullons falciformes.
Té fulles de 3 a 5 folíols dentats, verd fosc i glabres al dessobre i recoberts d’un toment blanc al dessota Les flors, rosades o ocasionalment blanques, són reunides en ramells paniculats i racemosos Els fruits, bacciformes, formen una pluridrupa anomenada mora , vermella al principi i negra a la maturitat, que és comestible És una de les espècies més importants de la bardissa , bé que també és en unes altres formacions vegetals
Les onagràcies
Onagràcies 1 Epilobium hirsutum a fragment terminal, de fulles oposades a la part inferior i esparses més amunt, florit i fruitat x 0,5 b flor seccionada longitudinalment, per tal d’apreciar el llarg ovari ínfer x 0,8 c fruit capsular madur obrint-se en quatre valves i alliberant nombroses llavoretes emplomallades x 1 2 Herba de les encantades Circaea lutetiana a brot, terminat en un raïm de menuts fruits i flors x 0,5 b flor, de verticils dímers x 1 c fruit, cobert de diminuts agullons ganxuts x 1 Eugeni Sierra Componen les onagràcies vora 700 espècies, distribuïdes en quasi…
tríglids
Ictiologia
Família de peixos teleostis de l’ordre dels escorpeniformes integrada per espècies de cap voluminós, protegit per una sòlida cuirassa òssia amb agullons als opercles.
Els radis anteriors de les grans aletes pectorals són lliures i digitiformes, i tenen una finalitat sensorial o locomotora, que els permet de caminar pel fons cercant les preses S'alimenten de molluscs i peixos petits Habiten en fons de sorra de la regió costanera de la plataforma litoral Inclou cinc gèneres, amb set espècies, de colors més o menys roigs, amb vetes blaves a les aletes pectorals Al gènere Trigla pertany la lluerna rossa o viret Tlucerna i el garneu Tlyra , al gènere Trigloporus la lluerna comuna Tlastoviza , al gènere Eutrigla el cap d’ase Egurnardus , al gènere…
Les rosàcies
Rosacies, I. 1 Rosa agrestis, una de les gavarreres més freqüents: a brot florit, de fulles estipulades i folíols estrets i glandulosos (x 0,5); b fruit immatur (x 0,5); c fruit madur, o cinoròdon, tallat al llarg, mostrant els aquenis que conté (x 1). 2 Esbarzer (Rubus ulmifolius).’ a flor tallada longitudinalment, amb nombrosos carpels lliures i estams (x 1); b fruit madur, o móra, compost de nombroses drupetes (x 1). 3 Maduixera (Fragaria vesca): a brot en fruit (x 0,5); b secció longitudinal d’una maduixa, en la qual s’aprecia el voluminós receptacle carnós i els diminuts aquenis que el cobreixen (x 1). 4 Aspecte general de Potentilla neumanniana, de fulles palmatisectes i floretes actinomorfes grogues (x 0,5). 5 Alchemilla alpina, que duu nombrosos glomèruls de floretes gens vistents (x 0,5). 6 Pimpinel·la (Sanguisorba minor), de típiques fulles pinnaticompostes i capítols globosos de floretes anemòfiles (x 0,5). 7 Cirerer de santa Llúcia (Prunus mahaleb): a brot fruitat (x 0,5); b raïm de floretes (x 0,5); c fruit en drupa, tallat longitudinalment (x 1).
Eugeni Sierra
Essent una de les famílies més importants per diversos aspectes, les rosàcies presenten més de 3000 espècies, particularment ben representades a les regions temperades boreals, bé que, en conjunt, viuen a tot el món Moltes són herbes, fins i tot molt menudes, com algunes potentilles pirinenques que no solen fer més de 2 o 3 cm sovintegen els arbusts, de vegades més o menys lianoides, com els rosers, i bastants cops punxents alguns altres són arbres, fins i tot de grans dimensions, com el cirerer o la cervera Duen fulles esparses, simples o compostes —a les formes llenyoses, generalment…
Les fagàcies
Fagàcies 1 Castanyer Castanea sativa a cúpula espinosa o pelló, oberta, mostrant els tres fruits que conté x 0,5 b fruit o castanya x 0,5 2 Faig Fagus sylvatica a brot florit amb fulles joves, de marge ciliat, aments masculins globosos i llargament penduculats, dues cimes femenines i alguns catafilles lanceolats, ja secs, a punt de caure x 0,5 b cúpula fructífera madura, oberta en quatre valves, amb els dos fruits o fages a l’interior x i c faja, allargada i de secció trígona x 1 3 Roure martinenc Quercus pubescens ’ a brot amb fulles a mig desplegar-se i aments masculins x 0,5 b fulla…
apegalós
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les rubiàcies, de tija ascendent, quadrangular i proveïda d’agullons recorbats que fan que s’arrapi a la roba, fulles verticil·lades i flors blanquinoses.
És comuna als herbassars ruderals a tot el país
cardó de paraire
Cardó de paraire
2016 Zoya Akulova (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les dipsacàcies, semblant al cardó però més petita i gairebé sense agullons, amb capítols de 4 a 6 cm, palletes rígides i bràctees rectes i esteses.
Viu també subespontani, sobretot al Vallès