Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
encolar
Tecnologia
Escampar la cola o l’aiguacuit calent per la superfície a enganxar, per tal d’apariar peces de fusta comunes, aplacar fulloles, etc.
calderó
Tecnologia
Caldera petita de coure, proveïda generalment d’una nansa, a l’interior de la qual, en un altre recipient, hom escalfa l’aiguacuit al bany maria.
esgarrapacrestes
Tecnologia
Fulla en desús del ribot de polir, fixada a un mànec de fusta, emprada per a descrostar l’aiguacuit que com una cresta sobreïx d’una encolada.
guix de pintor
Tecnologia
Pols de carbonat de calci que els fusters barregen amb ocre i aiguacuit i en fan una pasta amb la qual tapen forats i escletxes de la fusta.
tampany
Reixat de vímets, de fusta o de joncs damunt del qual hom estén productes que cal eixugar a l’aire i al sol com ara la carnassa dels pellaires, l’aiguacuit, els fideus, etc.
escaiola
Pasta feta de guix i aiguacuit, amb la qual hom construeix figures o revesteix alguna construcció, donant-li colors, imitant marbre o altres pedres, etc; en traumatologia, hom també la fa servir per a enguixar.
cola de fuster
Tecnologia
Substància adhesiva, antigament emprada en fusteria per a enganxar peces de fusta, aplacar fulloles i collar metxes als respectius allotjaments en portes, bastiments, etc.; la més emprada era l’aiguacuit, que hom dissolia en aigua i calia aplicar en calent.
Actualment hom empra encara la cola blanca , obtinguda a base de caseïna, que té el gran avantatge de poder ésser aplicada en fred, tot i que va essent progressivament substituïda pels diversos tipus d’adhesius sintètics adhesiu sintètic
Bibliografia general del romà al romànic (A-B)
Abad, L 1982 La pintura romana en España , Sevilla Abadal i de Vinyals, Ramon d’ 1949 La batalla del adopcionismo en la desintegración de la iglesia visigoda , discurs llegit en la seva entrada a la Reial Acadèmia de Bones Lletres, el 18 de desembre de 1949, Barcelona Abadal i de Vinyals, Ramon d’ 1969 Dels visigots als catalans , vol I Edicions 62, Barcelona Abásolo, JA, Cortés, J i Pérez, F 1996 Sobre algunas guarniciones de cinturón tardorromanas de presumible carácter militar , dins “Spania Estudis d’antiguitat tardana oferts en homenatge al professor Pere de Palol i Salellas”,…
Gabriel Guàrdia
Art gòtic
Crist de Pietat acompanyat dels símbols del seu martiri i mort, compartiment central de la predella del retaule de la Trinitat de la Seu de Manresa 1501 © Museu Episcopal de Vic – JMDíaz El 1906 Salvador Sanpere donà a conèixer aquest pintor manresà amb l’adscripció del cos d’un retaule dedicat a la Trinitat, aleshores conservat sense el bancal a l’Arxiu de la Seu de Manresa A més, acompanyà l’atribució amb la publicació del contracte de l’obra, datat a Manresa el 14 de setembre de 1501 Més endavant, Joaquim Sarret i, especialment, Benjamin Rowland, contribuïren a difondre i definir la…
Sant Vicenç dels Horts
Sant Vicenç dels Horts
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, situat a la dreta del Llobregat (límit oriental del terme), en la zona intermèdia de la comarca.
Situació i presentació El límit oriental del terme és el mateix Llobregat, divisòria amb Molins de Rei el famós pont de Molins de Rei, bastit en temps de Carles III i enderrocat fa pocs anys, pertanyia en part a Sant Vicenç i Sant Feliu de Llobregat El municipi comprèn una zona plana, propera al riu, i una major extensió accidentada pels contraforts més orientals dels massissos de Garraf-Ordal Així, el límit de ponent amb Cervelló passa per Puig Castellar 189 m, per Puig Perdiguer i pel turó de les Canals 257 m després el termenal travessa el camí del Mas Vila la capella del qual és dins el…