Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
Sant Pere de Torre d’Obato (Graus)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, amb l’absis romànic totalment mancat d’ornamentació ECSA - JA Adell L’església de Sant Pere és a la caseria de Torre d’Obato, que es localitza al sector nord de l’antic terme de Graus, a la ribera dreta de l’Éssera, entre els barrancs de la Quadra i de Risal Mapa 31-11250 Situació 31TBG808794 A Torre d’Obato s’hi arriba per la carretera C-139 que mena a Panillo, agafant el primer branc que surt a mà dreta JBP-JAA Història Ara per ara, no es disposa de cap notícia que pugui illustrar algun aspecte concret de la història de l’església de Sant Pere ni del poble…
Antoni Sirera i Jené
Cinematografia
Fotografia
Fotògraf i cinematografista.
Metge odontòleg, conreà la fotografia des de molt jove Lleidatà d’adopció, fou soci fundador del Centre Excursionista de Lleida segona època amb el seu germà Jordi, i president de la secció d’esquí Ajuntà la seva condició d’excursionista —i sovint també d’aviador— amb la de fotògraf Amb el seu germà Jordi, creà l’Arxiu Sirera Jené, que recull les seves experiències fotogràfiques centrades en la fotografia aèria i botànica 1930-50 Intervingué en la illustració de llibres geogràfics i de guies En estreta collaboració amb Josep Vallverdú, feu la sèrie de llibres Catalunya visió 1968-74 i el…
,
Centre Català
Partit polític
Primera entitat política del catalanisme.
La idea de fundar-la sorgí d’una proposta de Manuel de Lasarte en el I Congrés Catalanista 1880 i es constituí a Barcelona el 17 de juny de 1882, si bé originalment no era una associació política El 1887 sofrí una important escissió i, finalment, el seu Consell General n’aprovà la dissolució el 5 de desembre de 1894 No obstant això, un nombrós grup de socis, majoritàriament joves, el refundà tot seguit com a Centre Català de Barcelona i sollicità l’admissió a la Unió Catalanista Inicialment, el Centre Català fou una associació amb voluntat unitària, que aixoplugà bona part dels corrents…
Sant Romà del Castell de Rocabertí (la Jonquera)
Art romànic
Situació Són les restes de l’església del castell de Rocabertí emplaçades dintre el recinte fortificat La situació, doncs, i el camí per a arribar-hi són els mateixos que els indicats per al castell Història Les ruïnes de l’antiga capella del castell, que segons F Monsalvatje era dedicada a sant Romà, sense aportar cap notícia concreta que hi faci referència, són al costat de tramuntana del conjunt de construccions, vers ponent Aquesta capella encara tenia culte i un benefici a la segona meitat del segle XIV En ésser constituïda parròquia Santa Maria de la Jonquera l’any 1362, en fou nomenat…
Sant Cristòfol de Bissaürri
Art romànic
Situació Detall del parament d’aquesta església, molt transformada, on s’aprecia l’aparell romànic inicial ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Cristòfol presideix el poble de Bissaürri, que s’assenta en una planura, plena de vegetació, a la falda del turó que porta el seu nom, damunt el marge esquerre del barranc de Bissaürri, a una altitud de 1 115 m Mapa 32-10 213 Situació 31TBH953081 El poble de Bissaürri es troba vora la carretera C-144, del Pont de Suert a Castillo de Sos, entre els quilòmetres 77 i 78 JBP El primer esment d’aquesta església, bé que indirecte, és de l’any 1068…
Santa Maria de Torrebaró (el Pont de Montanyana)
Art romànic
Situació Interior de l’església, on és visible a la part inferior de l’actual absis el semicilindre absidal original ECSA - JA Adell L’església de Santa Maria és a l’extrem sud de l’abandonat nucli de Torrebaró, a ponent de Montanyana Mapa 32-12 289 Situació 31TCG058704 Per a anar-hi cal prendre una pista que surt en direcció nord, a l’alçada del km 83 de la carretera N-230, entre Viacamp i el Pont de Montanyana A uns 3 km de recorregut, just al cim d’un coll, surt una pista a la dreta que al cap d’1 km arriba al nucli de Torrebaró JAA-MLIC Història El lloc de Torrebaró gaudia de la categoria…
Unió Catalanista
Partit polític
Plataforma, que es pretenia unitària del catalanisme polític incipient, fundada a Barcelona a l’inici de 1891, i que aixoplugà els nuclis catalanistes sorgits a Catalunya seguidors de les orientacions de la Lliga de Catalunya de Barcelona.
Perdurà fins al final de la Guerra Civil, si bé des de començaments del segle XX tingué un protagonisme polític cada vegada més marginal El seu programa inicial fou el document Bases per a la Constitució Regional Catalana , més conegudes com a “Bases de Manresa”, que foren aprovades en l’assemblea celebrada en aquesta ciutat al març de 1892 Posteriorment, però, alguns dels seus sectors qüestionaren la vigència de molts dels seus punts, com el sufragi corporatiu Els seus orígens han de situar-se el 1889, quan la Lliga de Catalunya promogué una important campanya de mítings contra l’article 15…
Sant Feliu de Grist (Saünc)
Art romànic
Situació Sector de llevant d’aquesta església, molt modificat en època tardana ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Feliu presideix la plaça entorn de la qual s’agrupa el nucli antic del poble de Grist o d’Erist, situat al peu de la carretera de la vall de Benasc, a la riba dreta de l’Éssera, a la cua de l’embassament de Grist JBP Mapa 32-9 180 Situació 31TBH942184 Història Es disposa de diverses referències sobre el lloc de Grist o Erist, però en manquen de l’església parroquial Vers el 1040 Guimar d’Erist compareix com a testimoni en un instrument del Ròtol de Vallabriga Beranui El…
Sant Adrià de Llert, abans Sant Esteve (la Vall de Bardaixí)
Art romànic
Situació Absis de l’església, força malmès ECSA - J Boix Aquesta església és situada al poble de Llert, als vessants de la Muntanyeta de Gavàs i a la riba dreta del Rialbo Al peu de l’església passa el camí del port de la Múria, vers la vall de Benasc Mapa 31-10 212 Situació 31TBH916014 S’hi accedeix des de la carretera C-139, de Graus a Benasc A l’altura del poble de Campo caldrà prendre la carretera de les Viles de Turbó, i, just abans de creuar el Rialbo, s’agafarà el camí que surt a l’esquerra, que s’enfila fins a arribar al poble de Llert JBP Història Aquesta església va ser dotada i…
Sant Martí de Torroella (Graus)
Art romànic
Situació Ruïnes d’aquesta església que és a la part alta de la caseria de Torroella ECSA - JA Adell L’església de Sant Martí s’alça al cim d’un turó a la part més alta de la caseria de Torroella, oficialment Torruella de Aragón, que es troba enlairada a 1 008 m d’altitud sota el pic d’Avenoses, entre els barrancs del Comunet i el de la Ribera Mapa 31-11 250 Situació 31TBG875871 L’itinerari per a arribar-hi parteix de la carretera C-139 de la vall de Benasc, vora el quilòmetre 41, a l’altura de Las Ventas de Santa Lucía Des d’aquí cal agafar la carretera local de la Pobla de Fontova i…