Situació
Capçalera de l’església, amb l’absis romànic totalment mancat d’ornamentació.
ECSA - J.A Adell
L’església de Sant Pere és a la caseria de Torre d’Obato, que es localitza al sector nord de l’antic terme de Graus, a la ribera dreta de l’Éssera, entre els barrancs de la Quadra i de Risal.
Mapa: 31-11(250). Situació: 31TBG808794.
A Torre d’Obato s’hi arriba per la carretera C-139 que mena a Panillo, agafant el primer branc que surt a mà dreta. (JBP-JAA)
Història
Ara per ara, no es disposa de cap notícia que pugui il·lustrar algun aspecte concret de la història de l’església de Sant Pere ni del poble de Torre d’Obato. Tanmateix, es pot suposar que fou un domini senyorial, ja que tradicionalment consta com un enclavament dins l’abadiat de Sant Victorià de Sobrarb, priorat de Graus. El primer fogatjament que esmenta aquest petit nucli, datat el 1495, li dóna 10 cases. Formà part integrant del quart comtat de Ribagorça, essent patrimoni propi dels comtes. D’antuvi, pagava un tribut de 6 lliures a la mitra de Lleida, però l’any 1571 passà a dependre del nou bisbat de Barbastre. (JBP)
Església
L’església de Sant Pere és un edifici molt transformat per les decoracions d’època barroca i l’afegit de capelles laterals, una sagristia a l’angle nord-est, i una torre campanar adossada a la façana oest. La part baixa d’aquesta torre campanar forma un porxo que aixopluga la porta de l’església, d’arc de mig punt de grans dovelles. Aquesta porta substitueix la porta original, possiblement situada al mateix lloc, i té inscrita la data del 1868, moment possible de les reformes d’almenys la part oest de l’edifici.
Malgrat aquestes modificacions, encara es pot reconèixer la seva estructura original, formada per una nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, i capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau.
Al centre de l’absis es conserva una finestra de doble esqueixada, que és l’únic element que trenca la nuesa geomètrica del mur absidal, totalment mancat d’ornamentació. Aquest mur presenta un aparell molt acurat de carreus perfectament tallats i polits, disposats molt ordenadament en filades uniformes i desiguals, que evidencien una construcció datable cap a la fi del segle XII, o fins i tot posterior. (JAA)
Bibliografia
- Iglesias, 1985-88, vol. I/3, pàgs. 158-161