Situació
Ruïnes d’aquesta església que és a la part alta de la caseria de Torroella.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Sant Martí s’alça al cim d’un turó a la part més alta de la caseria de Torroella, oficialment Torruella de Aragón, que es troba enlairada a 1 008 m d’altitud sota el pic d’Avenoses, entre els barrancs del Comunet i el de la Ribera.
Mapa: 31-11 (250). Situació: 31TBG875871.
L’itinerari per a arribar-hi parteix de la carretera C-139 de la vall de Benasc, vora el quilòmetre 41, a l’altura de Las Ventas de Santa Lucía. Des d’aquí cal agafar la carretera local de la Pobla de Fontova i Centenera. Un cop passada la Pobla i poc després de creuar el barranc de la Ribera, on hi havia un molí i una centraleta de llum, sempre vers el nord, surt a la dreta el camí de Torroella i Avenoses, que puja per l’interfluvi dels dos barrancs esmentats. També s’hi arriba des de Centenera. (JBP)
Història
Les dades històriques d’aquest lloc en època medieval són pràcticament nul·les. Segons indica el topònim, l’indret tindria el seu origen en una d’aquelles torres o torricellas que tan sovint apareixen en els instruments, dependent aleshores del castell d’Avenoses.
D’aquest indret sorgí un petit llinatge homònim. El prior de Roda gaudí del poder civil i eclesiàstic del terme fins a la desamortització del segle XIX, i nomenava el batlle i percebia delmes i primícies. L’alta jurisdicció, però, pertanyia als comtes de Ribagorça, que impartien justícia i tenien els drets d’host i cavalcada. (JBP)
Església
És un edifici en estat ruïnós. Es conserva només el tram de ponent de la volta, mentre que la resta de l’edifici conserva els murs fins a l’arrencada de les voltes, llevat de l’absis, on l’ensulsiada de la volta ha arrossegat bona part dels murs del semicilindre absidal.
Malgrat el seu estat és perfectament identificable la seva estructura d’una nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per dos arcs torals, un dels quals adossat al mur de ponent, suportats per pilastres prismàtiques. La nau és capçada a llevant amb un absis semicircular, avui molt aterrat, que s’obre a la nau mitjançant un arc presbiteral.
L’interior de l’església fou alterat amb una decoració classicitzant de guix i estuc, a la qual s’integren dues capelles rectangulars, obertes als murs nord i sud de la nau, prop de l’arc presbiteral. En aquest mateix moment, probablement, es va construir el campanar de torre, a l’angle nord-est de l’església, i el porxo adossat al mur oest, que aixopluga la porta, d’arc de mig punt.
Hi ha dues finestres; l’una per sobre de la porta, de doble esqueixada, que correspon a l’obra original de l’església, i l’altra del mateix tipus i mig ensulsiada, que és situada al centre del semicilindre absidal.
L’estructura paramental està formada per carreus de pedra sorrenca, molt ben tallats i disposats en filades molt uniformes i regulars, que abasten fins i tot la volta de la nau, construïda amb dovelles irregulars, però perfectament disposades. Les façanes, molt malmeses, presenten almenys a la façana nord dos contraforts, l’un a l’angle nord-oest, i l’altre al centre de la façana. Aquests contraforts emmarquen un fris d’arcuacions sota el ràfec, perfectament tallades i suportades per petites mènsules tallades en cavet, que també són presents a la façana absidal.
La tipologia dels paraments i la decoració de les façanes situen l’església de Torroella dins l’òrbita de les fórmules evolucionades de l’arquitectura llombarda, de la plenitud del segle XII. Al mateix temps, la presència dels contraforts de la façana nord la situen en un cercle estilístic precís, en el qual també cal situar les esglésies de Sant Martí d’Avenoses o la de Santa Engràcia del castell de Panillo, que presenta reflexos de l’estil definit a l’església del monestir de Santa Maria d’Alaó. (JAA)
Bibliografia
- Villanueva, 1851, vol. XV, ap. XLIX, pàgs. 301-304 i ap. L, pàgs. 304-306
- Yela, 1932, pàgs. 69-70
- Iglesias, 1985-88, vol. I/3, pàg. 163