Resultats de la cerca

Correspon a les papallones típiques les ales anteriors solen ésser més llargues i estretes i s’acoblen amb les posteriors mitjançant el fre aquest és el patró alar més evolucionat, i és present a la gran majoria dels lepidòpters tret dels homoneures Hom els anomena també anisoneures

Entre les espècies dels Països Catalans, n’hi ha que pertanyen a la família dels vespertiliònids, caracteritzada pel fet de presentar el musell sense excrescències nasals, pavelló de l’orella amb tragus, i cua que a penes surt de la membrana alar, com les del gènere Leuconoe —L Myotis daubentonii ratapinyada clara d’aigua i L Myotis capaccinii ratapinyada de peus grossos —, les del gènere Selysius —S Myotis mystacinus ratapinyada de bigotis , S Myotis natteri ratapinyada de Natterer , S Myotis bechsteinii ratapinyada de Bechstein —, les del gènere Pipistrellus — P…

Els sabaters són insectes petits de cos allargat, potes molt llargues i primes, antenes desenvolupades i hemièlitres sense divisions Les potes presenten els tarsos recoberts d’una pubescència hidròfuga que els permet de caminar sobre l’aigua Hi ha formes de freqüent dimorfisme alar i són depredadors Gerris i Hilobates gèrrids caminen en grups sobre l’aigua dolça i, sobretot, marina, i Hydrometra stagnorum és comú sobre la superfície de fonts i estanys Són considerats organismes del nèuston

El cos és rodanxó, cònic i de forma aerodinàmica, amb una musculatura alar potent que facilita un vol molt ràpid L’espiritrompa és normalment molt desenvolupada Són generalment nocturns i crepusculars, bé que també n'hi ha de diürns Llurs larves són molt característiques per la presència d’un petit corn sobre el vuitè segment i per la seva coloració brillant Hom inclou en aquesta família unes 1000 espècies dels països temperats i càlids Les espècies dels gèneres Acherontia, Celerio, Sphinx, Mimar, Herse, Smerinthus i Macroglossum , entre altres, són comunes als Països Catalans

El bitxac comú Storquatus té el cap i el coll negres, mig collar i llista alar blancs i el pit vermellós sol posar-se als cims dels branquillons, cables de telegraf, etc Cria als Països Catalans i hi és sedentari viu en bruguerars i jonqueres, a les planes o a les zones costaneres El bitxac rogenc Srubreta té el dors grisenc, molt ratllat, una cella blanca i el pit roig habita prats, zones palustres, camps oberts i conreus, bé que a Catalunya cria als Pirineus, entre l’herba o en algun forat al peu d’un arbre Tret característic d’ambdues espècies és el costum de posar-se al…

El crani, molt desenvolupat, era proveït d’unes mandíbules que, o bé presentaven dents molt punxegudes o bé un bec molt fort i comprimit Al voltant dels ulls duien una anella de plaques escleròtiques La grandària d’aquests animals variava des de la d’un pardal fins a una amplada alar d’uns 8 m de punta a punta La presència d’ales i el fet de tenir el cos estret i els ossos buits i lleugers els permetien d’assolir una gran velocitat i agafar les preses al vol El coll era llarg i flexible Les principals famílies eren la dels pterodàctils , amb el gènere Pterodactylus pterodàctil, i…

Són habitualment de mida mitjana hi ha inclosa, però, la papalllona de més envergadura alar 30 cm i unes altres espècies més petites, com la majoria dels microlepidòpters Amb tot, llur morfologia és força homogènia tòrax pelut, antenes fines, ales anteriors estretes i de colors apagats i ales posteriors en forma de ventall i de colors clars, que exhibeixen davant els depredadors per tal d’espantar-los Llur vol és ràpid i rectilini, i poden realitzar grans migracions, com s’escau amb l' Autographa gamma , un cuc hortícola que pot ocasionar plagues importants d’altres flagells per…

Els trets característics del rat-penat de peus grans Myotis capaccinii són les dimensions dels peus i la inserció de la membrana alar a la tíbia, caràcters tots dos que s’observen bé en el dibuix Els estudis actuals sobre la distribució d’aquesta espècie posen de relleu, cada vegada més, el seu lligam amb el rat-penat de cova Miniopterus schreibersi , entre les poblacions del qual sol trobar-se durant l’hivern Jordi Corbera Aquesta espècie és una mica més gran que l’anterior Se la reconeix perquè té la cama recoberta de pèls i perquè la membrana alar s’insereix a…

Geomètricament, l’ala dels avions pot ésser descrita com una placa sensiblement plana o amb lleugera curvatura, que pot tenir, o no, un petit guerxament, i simètrica respecte d’un pla que conté la direcció del moviment general de l’avió La secció de l’ala per un pla perpendicular a la direcció de l’envergadura és constituïda per un perfil aerodinàmic En general, els angles d’atac del perfil de l’ala no són iguals i això fa que l’ala no sigui estrictament plana Les dimensions de l’ala són el gruix, que coincideix amb el del perfil aerodinàmic, l’envergadura, la corda i la superfície paràmetres…

La velocitat ascensional d’un avió disminueix progressivament a mesura que augmenta l’altura, fins que n'assoleix una a partir de la qual la força de sustentació resultant no pot ésser, a causa de la rarefacció de l’aire, superior a la de la gravetat, de manera que, en aquesta altura, malgrat que hom accioni els elements de comandament per a augmentar l’altura, la trajectòria és horitzontal, com si hi hagués un sostre que li impedís de continuar elevant-se El sostre d’alguns avions experimentals és de fins a cent quilòmetres