Els trets característics del rat-penat de peus grans (Myotis capaccinii) són les dimensions dels peus i la inserció de la membrana alar a la tíbia, caràcters tots dos que s’observen bé en el dibuix. Els estudis actuals sobre la distribució d’aquesta espècie posen de relleu, cada vegada més, el seu lligam amb el rat-penat de cova (Miniopterus schreibersi), entre les poblacions del qual sol trobar-se durant l’hivern.
Jordi Corbera.
Aquesta espècie és una mica més gran que l’anterior. Se la reconeix perquè té la cama recoberta de pèls i perquè la membrana alar s’insereix a la tíbia. Del seu gènere, és el que té una tendència més marcada a presentar el patagi pelut. La fórmula dentària és la mateixa que la del rat-penat de musell llarg (M. myotis).
Les mesures biomètriques són: avantbraç de 37,5 a 44 mm, cua de 34 a 42 mm, peu de 10 a 12 mm, cap i cos de 43 a 54 mm, envergadura aproximada de 250 mm, longitud condilobasal de 13,9 a 15 mm, fila dentària superior (C-M3) de 5,4 a 6.
Es pot trobar amb certa freqüència a prop de llocs on hi ha aigua. És interessant ressaltar que, tant a l’hivern com a l’estiu, presenta una clara tendència a col·locar-se enmig de les agrupacions del rat-penat de cova (Miniopterus) o d’altres Myotis, fet que el fa passar molt desapercebut. De la seva biologia, se’n coneixen molt poques coses i la poca informació que se’n té sembla indicar que no difereix gaire del rat-penat d’aigua (M. daubentoni). El part es produeix abans que en altres espècies de rats-penats, com el rat-penat de cova o el rat-penat de ferradura mediterrani (Rhinolophus euryale).
Àrea de distribució del rat-penat d’aigua (Myotis daubentoni, punts vermells), el ratpenat de peus grans (M. capaccinii, punts blaus) i el rat-penat de bigotis (M. mystacina, punts negres) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
S’inclou dins l’àrea biogeogràfica mediterrània del S, bastant estricta. El seu òptim coincideix amb l’àrea ocupada per les màquies litorals. Dels Països Catalans, se’n coneixen diverses citacions, com, per exemple, l’avenc del Daví (Vallès Occidental), Can Palomeres (Maresme), la conca de Tremp, la cova de Sant Josep (Castelló de la Plana) i diversos punts de la Catalunya Nord. A les Illes, només viu a Mallorca i probablement a Menorca.