Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
ratafia

Elaboració de ratafia
daniel julià lundgren (CC BY-SA 2.0)
Begudes destil·lades
Licor d’una graduació alcohòlica de 26-29° i un contingut de sucres entre 200-300 g/l que té com a base la maceració de nous verdes (i d’altres components) durant un temps mínim de dos mesos, després dels quals és envellit tres mesos pel cap baix en botes de fusta.
N’hi ha un tipus, anomenat lleuger , que té un contingut alcohòlic inferior als 23° i menys de 200 g/l de sucres Els processos d’elaboració i les característiques de la ratafia són regulades legislativament
ebullioscopi
Física
Tecnologia
Instrument que permet de mesurar propietats físiques o químiques de líquids, soluts o dissolucions a partir de l’observació de la desviació soferta amb relació al punt d’ebullició estàndard, prèviament conegut.
L’aparell de Beckmann per a determinar el pes molecular d’un compost químic és un ebullioscopi També hi ha uns altres ebullioscopis emprats per a determinar el grau alcohòlic del vi, basats en els aparells de Malligaud i de Salleron
flexografia
Disseny i arts gràfiques
Procediment d’impressió damunt paper, plàstic o metall.
Hom empra tintes d’anilina amb un solvent alcohòlic d’evaporació molt ràpida Els clixés són de cautxú i van muntats en cilindres que reben la tinta d’un roleu que l’agafa d’un altre que gira dins un recipient ple de tinta
alcoholímetre
Química
Areòmetre que, per lectura directa, dóna la riquesa alcohòlica de les mescles d’alcohol etílic i aigua.
Els alcoholímetres usuals indiquen els graus alcohòlics Gay-Lussac grau alcohòlic Simultàniament a la lectura cal determinar la temperatura del líquid i, si és distinta de 15°C, cal corregir la lectura recorrent a unes taules La presència en el líquid de qualsevol tercera substància fa impossible la utilització directa de l’alcoholímetre, ja que modifica el pes específic
Erik Johan Stagnelius
Literatura sueca
Escriptor suec.
Bisbe de Kalmar Home malaltís, alcohòlic i drogat, destacat romàntic, la seva poesia vigorosa, d’un intens sensualisme i amarada de misticisme ascètic alhora, s’expressa en una simbologia manllevada a la saviesa gnòstica Vladimir den store ‘Vladimir el Gran’, 1817 i Liljor i Saron ‘Lliris de Saron’, 1821 són mostres importants de la seva èpica i la seva lírica
piperazina
Química
Compost heterocíclic saturat consistent en un anell de sis membres que conté dos àtoms de nitrogen en posicions relatives 1,4.
És un sòlid cristallí incolor i deliqüescent que es carbonata amb facilitat Es fon a 106°C i bull a 146°C És soluble en l’aigua i l’alcohol Hom l’obté per tractament de l’1,2-dibromoetà amb amoníac alcohòlic a 100°C És emprat en medicina com a antihelmíntic, diürètic i dissolvent de l’àcid úric, com a insecticida i com a inhibidor de la corrosió
làudan
Farmàcia
Extret d’opi compost.
El làudan de Sydenham , a més de l’extret alcohòlic de l’opi, conté tintura de safrà i essències de canyella i clau Fou molt emprat al s XIX com a analgèsic El làudan de Rousseau és fet amb opi, mel i llevat de cervesa Després de fermentar, hom el concentra en bany maria fins que 1 g conté 0,25 g d’opi
lleuger | lleugera
pebre

Pebre blanc
Corel
Alimentació
Fruit del pebrer (Piper nigrum).
Hom anomena pebre negre el fruit no ben madur, dessecat, i pebre blanc el fruit madur, dessecat i privat de cobertes Tant el pebre negre com el pebre blanc, com també tots els altres pebres llarg, vermell, de Jamaica, etc, són aromàtics, sovint de tast pungent, a causa de les oleoresines o dels alcaloides, són emprats com a condiment i per a adobar carns i derivats i hom els consumeix sencers o polvoritzats L’anàlisi en especial dels polvoritzats, que són fàcilment adulterables inclou micrografia, determinació d’olis volàtils i fixos, d’extractes eteri, alcohòlic i…
abocat | abocada
Enologia
Dit del vi que deixa a la boca un començament de gust dolç; constitueix una classe intermèdia entre el vi sec i el pròpiament dolç.
Té densitats gairebé normals, de manera que és el sabor, i no les mesures densimètriques, el que posa de manifest la presència de sucres Això és cert especialment en el cas dels vins abocats naturals, és a dir, dels obtinguts sense addició de most i d’antiferments, ja que aleshores el sucre residual no fermentat és sobretot levulosa, la qual, pel seu poder edulcorant molt superior al de la glucosa, afecta el sabor amb modificacions mínimes de la densitat La concentració de sucres en els vins abocats oscilla entre 5 i 20 grams per litre A quantitats de sucre iguals la dolçor és…