Resultats de la cerca

Pintor, deixà aquesta faceta quasi del tot per escriure El Missatge retrobat , on desenvolupà la idea del romanticisme segons la qual l’obra d’art ha de ser una via de coneixement de l’esperit de l’home La seva obra té un sentit moral, filosòfic i ascètic, però també cosmogònic, místic i iniciàtic, i destaca també per la seva vinculació a la tradició hermètica i la seva orientació envers l’alquímia i la cerca de l’Absolut

Estudià teologia a Dillingen 1692-94 i a Ingolstadt 1694 Canonge regular a l’abadia de Reichesberg, fou preceptor del comte Antoni de Würben i entrà en contacte amb la teologia lulliana El 1709, després d’un discutit viatge a Anglaterra en cerca de manuscrits, s’establí com a capellà a la cort del comte palatí Joan Guillem a Düsseldorf, el qual convencé de finançar i promoure la impressió sistemàtica de l’obra de Ramon Llull Mort aquest el 1716, el substituí en el mecenatge l’arquebisbe i elector de Magúncia Lotari Francesc de Schönborn, i passà a residir a Magúncia La notícia fou molt ben…

Conté descripcions àmplies i detallades de filons, instruments, canals, màquines i forns relacionats amb la tècnica metallúrgica i de mineria, acompanyades de dibuixos i esquemes molt elaborats Agricola hi parla de l’existència d’una crisi del pensament científic, i propugna una descripció sistemàtica, analítica i acurada de les dades observades Juntament amb atacs metodològics i tècnics a l’alquímia, Agricola emprengué una reivindicació de la tècnica metallúrgica i de les arts mecàniques en general com a sabers indissociablement vinculats a la producció científica

A Londres 1776 s’inicià en la maçoneria Recorregué l’Europa oriental practicant la màgia, l’hipnotisme, l’alquímia i l’espiritisme El 1780 intimà a Estrasburg amb el cardenal Louis de Rohan, que el portà a París, on introduí la maçoneria de ritu egipci, inventat per ell Implicat en el famós escàndol del collaret de la reina Maria Antonieta, fou expulsat de França 1786, i, havent tornat a Itàlia 1791, la inquisició l’empresonà com a maçó i restà captiu fins a la mort Estigué dues vegades a Barcelona en la primera, el 1768, tingué la protecció del capità general comte de Ricla

Els seus treballs sobre minerals i transmutació de metalls Actorum laboratorii chymici, 1669, primer intent d’unificar la física i la química, haurien restat oblidats si no haguessin servit de base a Georg Ernst Stahl per a anunciar la teoria del flogist , última etapa de l’alquímia Considerat sovint l’economista més destacat del cameralisme , defensà l’exportació, i proposà mesures restrictives amb vista a la importació La seva contribució més notable fou l’estudi sobre les diferents formes de mercat, amb la distinció entre el monopoli, el polipoli o mercat de lliure…

Visità, com a professor, les universitats de Lovaina, Brusselles i París 1547-50 Conreà l’alquímia i l’astrologia, alhora que defensà l’ús de la cabalística pràctica Durant els regnats d’Eduard VII i Isabel I exercí els càrrecs de metge i astròleg de la cort Impulsor del renaixement matemàtic a Anglaterra, en el pròleg a la traducció anglesa dels Elements d’Euclides feta per Henry Billingsley manifestà la necessitat de l’ús de la matemàtica dins les ciències aplicades Collaborà en els treballs d’adaptació del calendari gregorià a Anglaterra A més d’importantíssims treballs en el camp de les…

Començà el 1924, com una aplicació dels principis de l’antroposofia de Rudolf Steiner Les objeccions a l’agricultura biodinàmica se centren en el fet que es poden obtenir resultats similars simplement amb l’agricultura orgànica i, a més, en què les preparacions que es fan servir, per exemple per a obtenir adobs, no estan basades en la ciència sinó en l’antiga alquímia o la geomància La forma adjectiva biodinàmica està formada sobre els ètims grecs bíos ‘vida’ i dýnamis ‘força’, en referència a l’energia de la vida a què es vol acordar aquesta pràctica per assegurar la salut del sòl i de les…

Fou cap de l’hospital fundat 918 a Bagdad per al-Muqtadir i juntament amb Avicenna fou el metge més important entre els de l’edat mitjana Autor de nombrosos escrits mèdics, el més conegut és el Kitāb al-Hāwī , traduït al llatí amb el nom de Continens, l’enciclopèdia mèdica utilitzada a Europa fins al s XVI Més reduït és el Kitāb al-Manṣūrī , en deu llibres, exposició global dels coneixements de l’època Les seves aportacions al progrés de la medicina radiquen en l’exactitud en les descripcions clíniques i en la valoració dels coneixements de l’alquímia en la terapèutica, valorant més l’…

Fou actor i director teatral, músic i periodista Estudià màgia, ocultisme i alquímia Des que publicà O alquimista 1988, les seves novelles han aconseguit una difusió internacional extraordinària Les concepcions morals i intellectuals implícites en el seu contingut, que sovint adopten la forma de paràboles, han donat lloc a controvèrsies Hom pot esmentar O Diário de um mago 1987, Brida 1990 As Valquírias 1992, el volum d’aforismes i paràboles Maktub 1994, O manual do guerrero da luz 1997, Veronika decide morrer 1998, O demônio e a Srta Prym 2000, Histórias para pais, filhos e netos 2001, Onze…