Resultats de la cerca
Es mostren 242 resultats
refugi de Malniu

Refugi de Malniu
© Jaume Ferrández
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Meranges (Baixa Cerdanya).
Situat als peus del Puigpedrós, dins la reserva nacional de la Cerdanya-Alt Urgell, a 2138 m d’altitud És propietat de l’Ajuntament de Meranges i fou inaugurat el 1954 L’any 2015 es remodelà i passà a tenir cinquanta-quatre places És punt de pas del sender GR-11, de l’Alta Ruta dels Càtars i de la Ruta dels Estanys Amagats, i una excellent base per l’ascensió al Puigpedrós 2915 m i excursions cap als estanys de Malniu i d’Engorgs
refugi dels Estanys de la Pera

Refugi dels Estanys de la Pera
© Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya).
Situat al vessant sud del port de Perafita, al costat dels estanys de la Pera, a una altitud de 2357 m Fou inaugurat l’any 1957 i és propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Disposa de trenta-cinc places Des del refugi es pot pujar al Monturull 2761 m, al pic del Sirvent 2746 m o a la tossa Plana de Lles 2905 m, i és un punt de pas d’una variant del GR-11 i de la Ruta dels Estanys Amagats
Laocoont
Mitologia
Sacerdot d’Apol·lo Timbri a Troia.
Segons l' Eneida , havent-se oposat a la introducció, en la ciutat, del cavall de fusta que els grecs havien deixat davant les seves muralles, fou mort, juntament amb els seus fills, per dues serps Els troians, en veure-ho, feren entrar el cavall, a l’interior del qual hi havia enemics amagats, a Ílion L’episodi resta plasmat en una pintura pompeiana i en el patètic grup escultòric de l’escola ròdia Musei Vaticani, que tingué molta influència damunt els escultors renaixentistes i manieristes
Sant Miquel de Montanyana (el Pont de Montanyana)
Art romànic
Situació Els vestigis de l’antiga església de Sant Miquel es troben prop de la confluència del barranc homònim amb el de Sant Joan, al marge dret Mapa 32-12 289 Situació 31TCG083704 Història No hem trobat cap referència documental sobre aquesta església Hom recorda com se l’emportà una revinguda d’aigües no fa gaire Amb anterioritat havia servit sovint de pedrera per a les construccions properes Restes arqueològiques Amagats per la vegetació i el fullatge, es poden veure encara els paraments del mur de migjorn amb carreus travats a la cantonada, de principi del segle XII Hi ha…
dermàpters

Aspecte d’un dermàpter mascle en visió dorsal: 1 palp maxil·lar, 2 antena, 3 ull, 4 vèrtex, 5 pronot, 6 tegmina, 7 part coriàcia del segon parell d’ales, 8 camp marginal del segon parell d’ales, 9 camp apical del segon parell d’ales, 10 part membranosa del segon parell d’ales, 11 epiprocte, 12 cerc
© Fototeca.cat
Entomologia
Ordre d’insectes marrons o negrosos de grandària petita o mitjana (5 cm de longitud màxima), amb el cos llarg i aplanat, ulls composts i antenes bastant llargues.
El primer parell d’ales, quitinoses i molt curtes, tapa només els primers anells de l’abdomen i les ales del segon parell, les quals són de dimensions normals, quan estan plegades sobre el tòrax Al capdavall de l’abdomen tenen dos cèrcols en forma de pinça Viuen amagats sota pedres, escorces i entre les escletxes dels murs Són actius sobretot de nit, i cerquen sempre la humitat Algunes espècies s’alimenten de vegetals En l’època de reproducció la femella excava una galeria individual, on diposita els ous en nombre de 15 o 20 i en té cura contínuament durant tota la metamorfosi L’…
xuclà
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, de cos esvelt, d’uns 45 cm de longitud, amb l’alçada del cos igual a la longitud del cap i amb preopercle no dentat.
Presenta un dimorfisme sexual molt notable els mascles tenen el coll molt alt, i a l’època nupcial presenten la meitat anterior de colors verd grogenc, amb bandes ondulades blaves, i la meitat posterior groga o taronja les femelles són de color roig o taronja, amb tres o quatre taques negres entre el dors i el peduncle caudal El mascle excava nius sobre fons arenosos Habiten en gran nombre a les praderies d’algues, i els agrada de restar amagats dins els forats i les grutes Es nodreixen de crustacis petits, poliquets i molluscs, les closques dels quals trenquen amb les dents…
Els tallarols i afins
Els sílvids o tallarols integren una família de moixons insectívors estretament emparentats amb els papamosques, però que, a diferència d’aquests no capturen els insectes al vol, sinó que els recerquen sense pausa enmig de la vegetació Són moixons menuts, de plomatge suau, bec fi i bons cantaires, típics d’Euràsia i d’Àfrica, dels quals es compten 300 espècies i uns 30 gèneres Els més destacats d’aquests són els tallarols, del gènere Sylvia més extens i més típic els menuts i verdosenes busquetes i mosquiters Hippolais i Phylloscopus els ocells més petits de la nostra avifauna, els…
Llucieta Canyà i Martí
Literatura catalana
Escriptora.
Vinculada a la Lliga Regionalista, s’ocupà de les seccions dedicades a la dona de La Veu de Catalunya i El Correo Catalán Fou coneguda sobretot per l’assaig L’etern femení 1933, obra de divulgació que, dins dels supòsits del feminisme catòlic i de la concepció tradicional de la dona, pretenia assessorar les noies en els temes relacionats amb el matrimoni i la maternitat En la mateixa línia publicà posteriorment L’etern masculí 1957, que assolí, com l’obra anterior, un gran èxit de públic També edità els llibres de poesia Mare 1929 i Caixa de núvia 1933, i escriví comèdies d’inspiració…
,
sirènids
Herpetologia
Família d’amfibis de l’ordre dels urodels, de cos llarg, serpentiforme, semblant al de les anguiles, i que poden arribar a mesurar 90 cm de llargària.
Són proveïts únicament de les potes del davant, amb tres o quatre dits, i no tenen potes al darrere Internament, són mancats de pelvis Tenen brànquies fins i tot en estat adult Aquàtics, viuen amagats sota roques o al fons de rierols o séquies Es desplacen ajudant-se amb fortes ondulacions del cos i poden sortir, de forma esporàdica, de l’aigua S'alimenten de cucs, llimacs i larves d’insectes, alevins de peixos i, a vegades, d’algues filamentoses Hom creu que són de fecundació externa A les èpoques de sequedat s’enterren al fons de les basses i poden romandre-hi fins dos mesos La…
refugi de Cap del Rec
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya).
Situat al pla de Cap del Rec, a 1960 m d’altitud, al peu del vessant sud de la tossa Plana de Lles, a l’inici de les pistes d’esquí nòrdic de Lles Inaugurat el 1955, l’antic edifici s’ensorrà i l’Ajuntament de Lles de Cerdanya construí un refugi nou, que s’inaugurà el 14 de febrer de 1988 sota la gestió del Club Muntanyenc Sant Cugat El refugi fou ampliat per acollir seixanta-vuit places i s’inaugurà novament el 23 de maig de 1993 Després de vint-i-cinc anys, la gestió passà del Club Muntanyenc Sant Cugat a l’estació d’esquí nòrdic de Lles És un punt de pas d’una variant del GR-11 i de la…