Resultats de la cerca

Fill d’uns modests taverners, formà part, de molt jove, d’un grup d’escriptors i artistes que, a Reus, s’aplegà al voltant del seu germà Cosme A 17 anys, publicà un monòleg tràgic, L’escala del crim , i poc temps després es traslladà a Barcelona, on treballà de caixista d’impremta i on participà, amb més passió que fortuna, en l’esclat modernista El 1904 aparegué el seu primer llibre de poemes Les grans accions i les soledats Ben aviat alternà el conreu de la poesia L’amor artista , 1909, etc amb el d’un tipus de novella idealista i transcendent, que culminà en la trilogia autobiogràfica…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Figaró Films Pepón Coromina, Barcelona, Figaró Mex Mèxic ARGUMENT I GUIÓ JCadena, Gustau Hernández FOTOGRAFIA Jaume Peracaula Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Francesc Candini MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Carles Santos INTERPRETACIÓ Marta Molins Gumer, Alma Muriel Charo, Jaime Moreno Toni, Paca Gabaldón Imma, Àngel Jové Àngel, Irán Eory Carla, Carles Velat, Carme Elias, Berta Singerman, Fermí Reixach ESTRENA Barcelona, 31071981 Sinopsi La jove Gumer surt de la presó amb l’obsessió de trobar Rafa, però aquest és assassinat per un…

Filla de l’infant Pere , comte de Prades i de Ribagorça, i de Joana de Foix El 1353 es casà amb Pere de Lusignan, comte de Trípoli, després 1360 rei de Xipre Pere I Dona de caràcter violent i apassionat, durant una de les absències del marit 1368 perseguí cruelment dues preteses amigues d’aquest, crueltat que encara és recordada avui en la poesia popular de Xipre La tornada del rei fou seguida de noves violències empresonaments, morts, deshonres contra els qui acusaven la reina d’adulteri, violències que acabaren amb la mort del rei per part dels barons 1369 Les discòrdies no s’apaivagaren…

Vida Estudià a l’Escola d’Aquitectes Tècnics de Barcelona, que abandonà el 1970 per dedicar-se al cinema El 1972 cofundà el Cineclub Informe 35, i dos anys després la distribuïdora de cinema independent Central del Curt i la seva productora, la Cooperativa de Cinema Alternatiu 1975, amb la qual realitzà diverses comeses, des d’organitzatives de producció fins a creatives de guió, fotografia i muntatge Pel seu compte rodà quatre documentals de muntatge en 16 mm Carn crua 1975, sobre la violència i la repressió Asclepius 1976, sobre la ciutat de Barcelona i el seu entorn degradat Testamento…

De ben jove s’interessà per la poesia i la cançó, però no s’hi dedicà professionalment fins el 1974 El seu repertori abraça des dels trobadors medievals fins als poetes contemporanis, i és també autor d’unes 200 cançons Ha enregistrat els discos He heretat l’esperança 1978, Traginer de cançons 1982, Recital 1000 1984, premi discogràfic de la Generalitat de Catalunya, Nit de Foc 1985, Enllà del temps 1989, que inclou la cançó Cor càtar , guardonada amb el premi Èxit d’Or Català,  Mercat de Calaf 1991, Aigua secreta 1992, Cançons de l’amor que tinc 1997, Per un petó 1998 Ha publicat antologies…

Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló, estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona, i ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris Residí a Gijón 1911-13, on exercí a la Biblioteca Jovellanos, i a Barcelona, on fou bibliotecari de la universitat i de la facultat de medicina Fundà i dirigí la Residència d’Estudiants de Catalunya 1913-36 Des del 1936 residí a Mallorca, on dirigí la Biblioteca Pública La seva obra poètica original, d’extensió molt reduïda, és recollida a A mig camí 1926, volum que engloba els anteriors Cancó d’ahir 1917 i La rosada 1919 Inserit dins l’anomenada Escola Mallorquina,…

Pertanyia a una família basca d’artistes vinculada a Madrid des del s XVIII A Madrid, el 1886, ja féu còpies de Velázquez i d’El Greco al Museo del Prado Treballà a Roma 1889 i a París 1890, on visqué amb Santiago Rusiñol, Josep MJordà i Pablo Uranga, i intervingué en l’adquisició dels quadres d’El Greco que foren installats al Cau Ferrat També amb Rusiñol, viatjà a Itàlia el 1893 Treballà a Andalusia 1895-98 —on practicà a més la tauromàquia— i a Segòvia 1898 Des del 1899 portà a terme una gran carrera pictòrica internacional presentà obres a París, Venècia, Alemanya, Viena, Buenos Aires i…

Desenvolupament enciclopèdic És el personatge més emblemàtic de tota la literatura noucentista S’hi sintetitzen els principals trets, tant estètics com ideològics, que propugnava aquest moviment cultural Va néixer al Paraguai Asunción a l’entorn de l’any 1890, filla de pare català Té dues germanes una de més gran Eugènia i una altra de més petita Sara Va arribar a Catalunya el 1909 i de seguida parlà un català melodiós, «pur i escaient» Fa metro vuitanta, el seu cos és «generós i del tot hellènic», amb un bust «ple de dignitat» i «en espera de les maternals abundàncies» Vesteix «a la manera…

Desenvolupament enciclopèdic Oller hi reivindica la injustícia de la llei de l’usdefruit condicional aplicat a les vídues, i usual en la burgesia, a través d’una narració centrada en la psicologia de la protagonista, fet que trenca amb el realisme de la seva obra Presenta una dona jove i vídua —determinada per la feblesa i en conflicte amb la família del marit, amb l’entorn social i amb els propis prejudicis—, que evidencia progressivament el seu creixement personal i l’alliberament de les convencions que la tenallen Pilar i els seus fills Elvira i Enriquet viatgen amb tren de Barcelona a…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Swann Europea de Cinema Josep Gimeno i Mayol, Barcelona, Sogedasa Julio Fernández, Barcelona ARGUMENT Segons una idea de Carles Benpar GUIÓ Isabel Gardela "L’olfacte" , Judit Colell i Jordi Cadena "La vista", Teresa de Pelegrí i Dominic Harari "El gust", Maria Ripoll, Nico Baixas i Rosa Serra "L’oïda", Núria Olivé-Bellés "El tacte" FOTOGRAFIA Xavi Giménez "L’olfacte", Sergi Gallardo "La vista, El gust", Núria Roldós "L’oïda", James Callanan "El tacte", Fujicololor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Lu Pulici "L’olfacte, La vista", Federico González Mas "El gust…