Resultats de la cerca

És un sòlid cristallí incolor, estable als àcids i les bases, soluble en l’aigua calenta, que es fon a 126°C Hom l’obté per tractament de l’acetona amb tiosulfat de sodi i S-etil sal de Bunte i posterior oxidació amb permanganat potàssic en medi anhidre Ha estat emprat en medicina com a hipnòtic, però modernament ha estat substituït per altres composts, especialment el veronal

Forma un tetrahidrat i un monohidrat anhidre, esdevé rosa a 230 °C i es fon a 256 °C És soluble en aigua, alcohol i acetona les solucions aquoses són àcides al tornassol, donen a la pell una coloració vermella i fan una olor desagradable És obtinguda per oxidació de l’àcid úric i és utilitzada en síntesi orgànica i en la investigació bioquímica, per a produir diabetis en animals experimentals

Hom distingeix dos tipus d’hidrats el primer tipus és format pels hidrats de composició constant, en els quals les molècules d’aigua són lligades al compost anhidre mitjançant enllaços covalents coordinats per un dels parells d’electrons lliures de l’àtom d’oxigen, o bé per enllaços de ponts d’hidrogen i en el segon tipus les molècules d’aigua ocupen buits en la xarxa cristallina i no presenten una proporció constant entre els dos components de l’hidrat

La seva amida fosfòrica és el fosfagen dels músculs de certs invertebrats Els àlcalis bullents i l’arginasa el descomponen en urea i ornitina mitjançant aquesta reacció és un intermediari fonamental en la biogènesi de la urea cicle de l’ornitina Lliure o combinat amb les proteïnes dóna la reacció de Sakaguchi Per descarboxilació dóna l’agmatina La forma natural L + és obtinguda fàcilment hidrolitzant la gelatina i precipitant-la en forma de flavianat poc soluble Cristallitza en forma de dihidrat, que esdevé anhidre a 105°C Es descompon a 244°C

Cristallitza en el sistema ròmbic, formant agregats granulosos, compactes o fibrosos d’exfoliació perfecta, color blau, gris blavós, blanc o incolor, i esclat vitri Té duresa 3,5 i pes específic 2,9-3

Les primeres matèries utilitzades són, d’una banda, l’isobutà i l’isopentà emprats en excés, i de l’altra, el propè, els butens i l’isobutè o llurs mescles, i, menys correntment, l’etilè i les olefines en C 5 Els catalitzadors són l’àcid sulfúric concentrat amb el qual cal refredar o el fluorur d’hidrogen anhidre amb el qual hom treballa cap a 40°C i a pressió La reacció és complexa, i la mescla d’hidrocarburs separada per decantació és fraccionada per a aïllar l’alquilat dels productes volàtils Els catalitzadors són recuperats i regenerats

Existeixen diferents tipus d’adobadora d’acord amb les diverses classes i l’estat dels adobs Hom classifica les adobadores segons el producte a distribuir Les adobadores d’adobs granulats o pulverulents corresponen als tipus d’adobs més clàssics Les adobadores d’adobs líquids són les més emprades modernament, atesa l’eficaç assimilació i l’acció immediata i homogènia dels adobs dissolts o en suspensió en un medi aquós, o pròpiament líquids els adobs en suspensió són distribuïts mitjançant cisternes mòbils els adobs en dissolució composts nitrogenats i oligoelements mitjançant polvoritzadors,…

Hom pot efectuar aquesta operació per evaporació o per fixació de l’aigua sobre dessecants, que són productes més àvids de la humitat que no el producte que hom desseca, o bé que tots dos sitemes alhora A vegades cal fer simultàniament el buit per evitar un augment indegut de la temperatura La dessecació de líquids que no poden ésser escalfats té lloc, sovint, posant-los en contacte amb substàncies dessecants insolubles, que fixen l’aigua combinant-s’hi químicament, com ara el sulfat sòdic anhidre i el clorur càlcic sec Si es tracta de gasos, hom el fa passar a través de…

Cristallitza en el sistema ròmbic, formant cristalls senzills de forma prismàtica allargada, rarament transparents, de colors rosats i d’exfoliació clara Té duresa 6,5-7,5 i pes específic 3,1 És un mineral abundós a les roques metamòrfiques i és allogen a les roques sedimentàries L’Al 2 OSiO 4 és trimòrfic les altres dues formes de mineralització són la distena i la sillimanita

Els alcoholats dits també alcòxids s’anomenen fent anar seguit el nom de l’anió pel del metall, i l’anió RO — es designa, sigui afegint el sufix - at al nom de l’alcohol o al del radical R, bé afegint el sufix - d al nom del grup alcoxi RO— Així el compost C₂H₅ONa pot anomenar-se etanolat, etilat o etòxid de sodi Els alcoholats són sòlids solubles en els alcohols i, sovint, en altres solvents orgànics Els més coneguts són els alcalins, els alcalinoterris i els de magnesi o d’alumini Els alcoholats són preparats fent reaccionar l’alcohol, bé amb el metall pur o amalgamat, en medi …