Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Catàleg dels ocells dels Països Catalans
Catàleg dels ocells dels Països Catalans El present catàleg conté la totalitat de les espècies vivents observades als Països Catalans, amb independència de llur estatut nidificant, hivernant, etc, classificades per famílies i ordres, d’acord amb els criteris sistemàtics més recents i més àmpliament acceptats, concretament, la classificació de Voous 1980 Hom consigna, quan és el cas, el caràcter d’espècie protegida per la llei, sigui a l’estat espanyol ○, a l’estat francès ⊙ o a ambdós • En el cas espanyol, la protecció és basada en el Reial Decret 3181/1980 de 30 de desembre BOE de 6 de març…
palmípedes
Ornitologia
Ordre d’ocells establert per G. Cuvier i que comprenia els esfeniciformes, els procel·lariformes, els pelecaniformes, els anseriformes, els fenicopteriformes i la major part dels caradriformes.
Aquesta classificació no és admesa actualment
anhímids
Ornitologia
Família de l’ordre dels anseriformes integrada per ocells d’aspecte bastant diferent dels anàtids, però anatòmicament semblants a ells, per la qual cosa hom els ha agrupats en el mateix ordre.
Són ocells robusts, de bec curt, que recorda el de les gallines, amb les potes fortes i els dits anteriors units parcialment per una membrana rudimentària Les ales són ben desenvolupades i cadascuna té dos esperons cornis a l’articulació del carp, que els serveixen de defensa Són propis exclusivament de l’Amèrica del Sud Se'n coneixen una espècie fòssil, trobada a l’Argentina, i d’altres de vivents, l'anhima i els chajás
xarrasclet
Xarrasclet
© Arxiu Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels anseriformes
, de la família dels anàtids, de 38 cm, que habita a Europa entre els 64° de latitud nord i els Pirineus, la Itàlia central, Albània i Bulgària.
Hiverna en alguns indrets de les costes mediterrànies i a l’Àfrica tropical És ocell de pas durant les migracions als Països Catalans
xarxet alablau
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels anseriformes, de la família dels anàtids, de 38 cm, que habita a l’Amèrica del Nord i ocasionalment arriba divagant a Irlanda, la Gran Bretanya, Holanda i Itàlia.
El 1971 en fou caçat un mascle a l’illa de Buda
xahà
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels anseriformes, de la família dels anhímids, propi de l’Amèrica del Sud, d’aspecte i costums semblants als de l’anhima, però sense l’apèndix corni del cap.
Té un plomall dirigit cap endarrere i un collar negre limitat per una franja blanca i una de groguenca la resta del plomatge és de diversos tons grisos Hi ha dues espècies xahà emplomallat o comú Chauna torquata i xahà collnegre Chauna chavaria
xarxet marbrenc
Xarxet marbrenc
Corel / Richard Jackson
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels anseriformes, de la família dels anàtids, de 40 cm, que habita a l’Àsia meridional, el nord d’Àfrica i el sud de la península Ibèrica, i apareix accidentalment a la resta d’Europa.
És comú al sud del País Valencià i al delta de l’Ebre
oca
Oca comuna
Gonzalo Zepeda Martínez (cc-by-sa-4.0)
Ornitologia
Nom donat a 15 espècies d’ocells de l’ordre dels anseriformes que pertanyen als gèneres Anser i Branta, de la família dels anàtids, i que són més petits que els cignes, però més grossos, d’aspecte més pesant i de coll més llarg que els ànecs.
Tenen els tarsos forts i relativament alts, les potes inserides força enrere, el bec curt i alt en la base, plomatge poc conspicu i idèntic en ambdós sexes Són bàsicament herbívors, més terrestres que nedadors, gregaris, fan una sola muda anual i tenen una notable tendència a la migració Nien a terra i en penya-segats, i quan migren volen en formacions en forma de V invertida o en filera L’ oca comuna o vulgar Anser anser fa uns 85 cm, té el plomatge de tons grisos i les potes de color de rosa Habita a prop d’aiguamolls És l’avantpassat de la majoria de les races d’oca…
xarxet
Xarxet comú
Ferran Pestaña(CC BY-SA 2.0 DEED)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels anseriformes, de la família dels anàtids, de 35 cm, el més petit dels ànecs europeus, que habita a Europa entre els 70° i els 48° de latitud nord; és migrador parcial, i hiverna des de l’Europa central fins a l’Àfrica del nord.
És comú, a l’hivern, als Països Catalans, i a l’estiu, al nord dels Pirineus
Estudis recents sobre la fauna d’ocells
Des de la publicació del volum Ocells de la Història Natural dels Països Catalans han passat més de vint-i-cinc anys, un període suficient perquè l’ornitofauna dels Països Catalans hagi experimentat canvis destacables En alguns casos es tracta de l’extinció local de les poblacions de determinades espècies en d’altres, de l’arribada de noves espècies que s’han establert o noves poblacions que han convertit espècies que abans eren més aviat escasses o rares en habitants habituals, o fins i tot, abundants Parallelament, determinats programes de conservació, mitjançant introduccions o…