Resultats de la cerca

És un agent antiinflamatori no esteroide caracteritzat per una ràpida absorció i un temps de vida mitjana en plasma d’unes 45 hores, i que pot ésser administrat en una sola dosi cada dia És emprat en medicina, sobretot en el tractament de l’artritis reumatoide i de l’osteoartritis

És un antiinflamatori de la família dels àcids fenilpropiònics, de menor potència que la indometacina, si bé presenta menor toxicitat gastrointestinal Administrat per via oral, la seva absorció és ràpida i completa els nivells màxims en sang s’aconsegueixen a partir dels 30 minuts És emprat en el tractament de les malalties reumàtiques

És un sòlid cristallí blanc, inodor, que es fon a l’entorn de 240°C, amb lleugera descomposició És molt poc soluble en l’aigua i més soluble en alcohol, cloroform i acetona És emprat en medicina, en forma lliure o de diversos èsters de l’hidroxil en C-21, com a antiinflamatori, i presenta alhora disminuïts els efectes secundaris de la cortisona

Es presenta en forma de prismes monoclínics que es fonen a 169-170°C Administrat per via oral, s’absorbeix totalment i hom aconsegueix el màxim de concentració plasmàtica al cap d’una hora Té efectes analgèsics i antipirètics comparables als de l’aspirina però no té efecte antiinflamatori Hom l’empra sobretot en el cas de malalts amb hipersensibilitat als salicilats o amb úlcera pèptica

Administrada per via oral, és absorbida gairebé totalment i aconsegueix el màxim de concentració plasmàtica al cap de dues hores

Només amb finalitats pràctiques, els analgèsics poden classificar-se en tres grans grups els que actuen en quadres de dolor visceral , els analgèsics menors i els indicats en quadres de dolor còlic renal o biliar Els analgèsics recomanats per al dolor visceral metadona, morfina, pentazocina i petidina presenten un espectre ampli d’actuació, però comporten força efectes secundaris nàusees, afectació mental, depressió respiratòria, tolerància i dependència Pel que fa als analgèsics menors , destaquen els derivats de l’àcid salicílic àcid acetilsalicílic, acetilsalicilat de lisina, aloxiprina,…

L’ arteritis de Takayasu constitueix un trastorn crònic que es caracteritza per la inflamació i l’engruiximent progressiu de l’aorta i les seves branques principals Actualment hom creu que aquesta malaltia és de tipus autoimmune, és a dir, deguda a una reacció anòmala del sistema immunitari que se suposa que reacciona contra els teixits arterials com si fossin elements estranys L’arteritis de Takayasu no és un trastorn freqüent la seva incidència és superior entre les dones joves que entre la resta de la població Igualment, en alguns països orientals, com el Japó i la Xina, la incidència és…

N'hi ha molts que porten amoníac o sabó com a emulgent, i produeixen una llet espessa També solen portar essències d’espígol, de romaní o de farigola Són components freqüents dels liniments l’alcohol i la càmfora És un medicament que actualment només és emprat en medicina casolana i en la pràctica dels esports per a tractar, momentàniament, cops i esquinços musculars

L’ arteritis de la temporal , o arteritis de cèllules gegants , és una inflamació crònica que afecta les artèries de gran diàmetre que emergeixen de l’aorta i irriguen els braços i el cap, molt especialment les artèries temporals, que se situen en les parts laterals esquerra i dreta del crani, immediatament per sota de la pell, i que irriguen el cuir cabellut i els teixits subcutanis del cap Aquest trastorn és d’origen desconegut, bé que actualment hom considera probable que sigui de tipus autoimmune, és a dir, que es presenti a conseqüència d’una resposta anormal per part de les cèllules del…