Resultats de la cerca

L’epidermis és recoberta d’una fina capa de tunicina Són pelàgics marins i transparents, característica que permet d’apreciar-ne directament l’anatomia interna Tenen dues grans cavitats faringe i cloaca, que deixen un petit espai per a les vísceres El desenvolupament és complex presenten alternança de generacions els oozoides asexuats, procedents d’un ou i proveïts d’un estoló ventral, augmenten de mida i es fragmenten per estrangulació en progemmes , que, mitjançant cèllules ambulants forocits arriben fins a l’apèndix dorsal, on cada progemma origina de 15 a 20 gemmes Les progemmes poden…

Aquesta malformació és freqüent en la sífilis congènita

Té forma aixafada, de pala, i funció primordialment natatòria Generalment són en nombre de cinc parells, bé que en alguns ordres manquen totalment En ordres com els dels cumacis i dels tanaidacis manquen en les femelles, i en els misidacis els mascles i les femelles els tenen diferents en els isòpodes, a més de la funció locomotora els pleopodis tenen funció respiratòria en els eufausiacis, amfípodes i decàpodes, un o dos parells de pleopodis són modificats en òrgans copuladors Les femelles dels decàpodes hi porten els ous després de la posta

Definició L’ apendicitis constitueix un trastorn molt freqüent, especialment entre 15 anys i 25, que es caracteritza per la inflamació de l’apèndix cecal o vermicular, és a dir, la prolongació allargada i de forma tubular que descriu la paret del cec o primera porció de l’intestí gros La inflamació de l’apèndix cecal se sol produir quan per alguna raó aquest òrgan —que és estret, allargat i no té sortida— s’obstrueix i crea les condicions adequades perquè diversos tipus de bacteris que normalment habiten a l’intestí gros, inclòs l’apèndix cecal, es reprodueixin i en lesionin els teixits…

Les insercions perifèriques van des de la cara posterior esternal, per la cara interna de les sis últimes costelles i l’arc fibrós del quadrat lumbar i dels psoes, fins a les cares laterals de la segona i la tercera vèrtebres lumbars, formant els pilars És travessat, mitjançant tres hiats per l’esòfag amb els nervis vagues, l’aorta amb el conducte toràcic i la vena àziga major, i la vena cava inferior És un múscul essencialment inspiratori, que fa augmentar el volum toràcic en contreure's, però tambe intervé en actes reflexos o voluntaris, com el riure, la defecació…

Presenten el cefalotòrax proveït de dos parells d’antenes, mandíbules, dos parells de maxilles, maxillípedes i els quatre segments toràcics amb apèndix en forma de plaques Els sis segments abdominals manquen d’apèndix L’orifici genital s’obre en el primer segment toràcic Habiten la zona intercotidal de les platges sorrenques, i per això no foren descoberts fins en èpoques recents 1938