Resultats de la cerca
Es mostren 307 resultats
delegat apostòlic
Dret canònic
Representant pontifici encarregat de visitar determinades províncies eclesiàstiques o d’exercir funcions específiques en estats que no mantenen relacions diplomàtiques amb la Santa Seu.
col·legi apostòlic
Bíblia
El conjunt dels dotze apòstols.
El fet de formar un grup estable amb personalitat pròpia llur denominació més primitiva, els Dotze , i el fet que Pere fos llur cap confirmen que formaven una entitat és la base de la doctrina de la collegialitat
comissari del Breu Apostòlic
Cristianisme
Comissari o jutge eclesiàstic a qui corresponia la jurisdicció sobre eclesiàstics i persones exemptes dels bisbat de Barcelona i de Girona prevista per un breu pontifici de Climent VII (1525); el càrrec fou vinculat al bisbe de Girona (Tribunal del Comissari del Breu Apostòlic).
Creació del Tribunal del Breu Apostòlic
Un breu de Climent VII crea una jurisdicció per jutjar els delictes més greus comesos pels eclesiàstics, el Tribunal del Breu Apostòlic
Tribunal del Comissari del Breu Apostòlic
Història del dret
Tribunal creat per Climent VII (1525) a petició de l’emperador Carles V, destinat a eclesiàstics i a persones exemptes, residents als bisbats de Barcelona i de Girona, que haguessin comès gravíssims delictes, els anomenats delictes atroços, o que no fossin degudament condemnats.
La jurisdicció pertanyia perpetualment al bisbe de Girona Malgrat l’oposició del braç eclesiàstic, es mantingué, secundat pels altres dos braços, en les corts de 1554, 1559 i 1702 El bisbe de Vic era el jutge de les apellacions contra les sentències dictades pel bisbe de Girona El decret de Nova Planta el mantingué expressament, juntament amb les altres jurisdiccions eclesiàstiques L’any 1835 l’estat deixà de reconèixer les jurisdiccions dels bisbes de Girona i de Vic
Joan Baptista Benlloch i Vivó
Cristianisme
Cardenal (1921), administrador apostòlic de Solsona (1901-06), bisbe d’Urgell (1906-19) i arquebisbe de Burgos (1919-26).
Sacerdot el 1888, ocupà càrrecs pastorals a Almàssera Horta i a València, on ensenyà humanitats i metafísica Fou nomenat vicari general de Segòvia el 1900,i bisbe titular d’Hermàpolis i administrador apostòlic de Solsona el 1901 Durant el pontificat a Urgell, i com a copríncep d’Andorra, promogué les obres públiques carretera fins a Andorra la Vella i canalització del Segre també fundà l’Institut Obrer Traslladat a Burgos, recollí la idea del canonge Villota i convertí el Colegio Eclesiástico de Ultramar y de Propaganda, fundat per aquest 1899, en el Seminario de San Francisco Javier para…
Hermes
Literatura
Cristianisme
Escriptor cristià i pare apostòlic.
És autor d’un llibre apocalíptic, el Pastor , d’estil autobiogràfic fingit, comptat per alguns autors antics entre els llibres canònics Constitueix una font important per a la història de la penitència defensa una sola possibilitat de reconciliació després del baptisme
Ignasi d’Antioquia
Cristianisme
Bisbe i pare apostòlic, dit el Teòfor.
Bisbe d’Antioquia, fou conduït a Roma sota Trajà ~107 per tal de respondre-hi de l’acusació de cristianisme, i hi morí màrtir Durant el viatge adreçà set cartes a diverses esglésies i a Policarp d’Esmirna, testimoniatge singular d’una personalitat carismàtica de l’Església primitiva Aquestes cartes, segurament interpolades per algun autor posterior, han estat traduïdes al català per M Estradé La seva festa se celebra el 17 d’octubre
Ermengol Coll i Armengol
Etnologia
Cristianisme
Missioner i etnòleg claretià.
Fou el tercer prefecte apostòlic 1890 i el primer bisbe-vicari apostòlic 1904 de Fernando Poo Hi impulsà l’agricultura i els estudis etnològics, lingüístics i geogràfics Fundà “La Guinea Española”, única publicació periòdica d’aquells territoris Inventà una eclofolladora de cacau i una desfibradora d’abacà La seva obra principal és la Segunda memoria de las misiones de Fernando Poo y sus dependencias 1899