Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
compostes
Luigi Rignanese CalPhotos (cc-by-nc)
Botànica
Família de sinandres integrada per unes catorze mil espècies d’aspecte molt divers: herbàcies anuals o perennes, arbustives, arbòries, enfiladisses.
Les flors, pentàmeres, poden ésser actinomorfes o zigomorfes sovint coexisteixen ambdues menes de flors en una mateixa inflorescència, hermafrodites o unisexuals, amb el calze substituït per pèls o per palletes que constitueixen després el villà del fruit Les flors gairebé sempre es reuneixen en capítols voltats d’un involucre d’hipsofilles estèrils El fruit és en aqueni És una família pràcticament cosmopolita i la més nombrosa de les plantes superiors Inclou moltes espècies conreades, les unes per a l’alimentació humana o per a l’explotació amb finalitats industrials, les altres en…
La llavor i el fruit
La llavor Llegum i granes de la fesolera o mongetera Phaseolus vulgaris El fruit s’obre, en estat madur, per tal d’alliberar les llavors els fesols o mongetes pròpiament dites adherides als marges de la tavella El llegum immadur la mongeta tendra o bajoca es menja sencer, però en estat madur les valves esdevenen seques i incomestibles Jordi Vidal El primordi seminal fecundat, transformat i madur, que se separa de la planta mare, rep el nom de llavor o sement o , encara, de grana És format per un embrió, per teixit nutrici i per una coberta, la testa o…
salicòrnia
Botànica
Gènere d’herbes anuals, articulades, suculentes, de la família de les quenopodiàcies, amb fulles oposades esquamoses, amb flors petites i ternades i amb fruits en aqueni.
Alguns autors inclouen també en aquest gènere les espècies llenyoses que actualment solen ésser situades dins els gèneres Arthrocnemum o Sarcocornia Creixen exclusivament en sòls d’elevada salinitat
ínula
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les compostes, de fulles simples, de capítols heterògams generalment de color groc i de fruits en aqueni.
hieraci
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les compostes, sovint peloses, de fulles allargades, de capítols generalment grocs i de fruits en aqueni costat.
Consta d’unes 800 espècies, difícils de distingir perquè hi són freqüents l’apogàmia, les hibridacions i les mutacions
Les valerianàcies
Valerianàcies 1 Valerianella olitoria a aspecte general de la planta en flor x 0,5 b detall d’un fruit x 7 c secció transversal d’un fruit amb la cavitat central engruixida pel dors i amb una sola grana, i dues cavitats ventrals, buides x 7 2 Valerianella rimosa a fruit x 7 b fruit seccionat transversalment, amb una cavitat fèrtil amb una sola grana i dues d’estèrils més grosses, buides x 7 3 Valerianella coronata a detall d’un fruit amb el calze acrescent a l’àpex x 7 b fruit seccionat, amb les dues cavitats estèrils, molt reduïdes x 7 4 Herba de sant Jordi Centranthus ruber detall d’una…
nictaginàcies
© Fototeca.cat
Botànica
Família de centrospermes integrada per plantes llenyoses o herbàcies de fulles simples oposades, de flors haploclamídies, gamofil·les, pentàmeres i amb el gineceu súper i de fruits en aqueni.
Comprèn unes 300 espècies, gairebé totes pròpies de les regions càlides d’Amèrica Algunes són plantes de jardí, com la buguenvíllia Bougainvillea sp i la flor de nit Mirabilis jalapa
anacicle
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les compostes, de fulles retallades, flors en capítol, de lígules blanques o grogues i fruits en aqueni, plans i alats.
Són freqüents a les vores dels camins de la regió mediterrània L' anacicle valencià dit també bolig A valentinus és anual, presenta capítols grocs, i pràcticament no té lígules
morella roquera
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les urticàcies, alta de 20 a 60 cm, de fulles ovades acuminades, de flors en cimes glomerulars i de fruits en aqueni.
Creix en vores de camins, al costat de cases, en terraplens, en runes, etc Gaudeix de propietats emollients i diürètiques
gasca
Botànica
Mata de la família de les boraginàcies, de 10 a 40 cm d’alt, de fulles oblongues i peloses, de flors roses o blaves i de fruits en aqueni.
Es fa en roquissars calcaris del Pirineu oriental, d’on és endèmica