Resultats de la cerca

Afluent, per la dreta, d’aquesta vall és la vall de la Quera, drenada per la riera de la Quera, que davalla del Montcapell El terme comprèn també la riba dreta del Tec, entre la confluència amb la vall de Galdares i el pas del Llop, i a llevant del Montcapell 1194 m i de la serra de la Garsa 1212 m la capçalera del riu del Terme, afluent, per l’esquerra, del riu de Montdony Una bona part del terme és boscat, especialment el sector occidental, als vessants del Cogul, on s’estén el bosc de la Vila, on abunden els castanyers L’agricultura és poc important 11 ha dedicades a arbres fruiters…

Aquesta església és la parròquia del poble de Senyiu, situat al vessant dret de la Valira, prop del coll d’Espina Segons les primeres referències documentals podem suposar que al començament sols fou una església o capella castellera La parroqulalitat del terme es trobava a Sant Julià de Vallsenyiu, que segurament correspon a l’església coneguda en l’actualitat com Sant Pere de la Quadra, a Herbera Més endavant, a partir del segle XIII, Sant Pere de Vallsenyiu es convertí en parròquia en detriment de Sant Julià Vers el 1044, quan el comte Ramon III de Pallars Jussà concedeix en fidel servei…

Vida Fou mestre de la capella reial i un dels compositors més importants de la Suècia del segle XVIII El 1711 era al servei de la capella reial en qualitat de violinista i oboista Entre el 1715 i el 1721 amplià els estudis musicals amb JCh Pepusch a Londres, on entrà en contacte amb A Ariosti, GB Bononcini, FX Geminiani i GF Händel Malgrat la importància capital que aquests anys tingueren en la seva formació com a músic i compositor, no se’n conserva cap obra d’aquest període De retorn a Suècia, fou nomenat mestre de capella suplent a la cort 1721 i, més tard, mestre de capella principal 1727…

De família aristocràtica, sembla que s’educà literàriament a Atenes Viatger i cosmopolita, a Sicília fou hoste dels tirans Hieró de Siracusa i Teró d’Agrigent, en el transcurs d’un viatge 476-475 aC que marcà la seva consagració com a poeta panhellènic Amb tot, mai no renuncià a les seves arrels una vinculació fidel a Delfos i a Apollo, la lleialtat a Tebes, particularment difícil i compromesa els anys ombrívols de les guerres mèdiques, i, sobretot, les relacions amb Egina, baluard tenaç de la tradició i, per tant, oposada a la democràcia atenesa en un enfrontament d’anys, que ell ressentí…

El terme es refereix concretament a les 150 peces que integren el Llibre dels Salms o Saltiri , un dels textos que formen part de la Bíblia El mot prové del grec psalmós , que és al seu torn una traducció de l’hebreu mizmor , que significa cant o poema acompanyat d’un instrument de corda pinçada o saltiri Una bona part dels salms fou composta en temps dels reis segles X-VI aC, bé que n’hi ha alguns d’anteriors els més recents poden ser dels segles IV-II aC El Llibre dels Salms fou aplegat probablement amb vista al culte sinagogal segle V aC Des del punt de vista literari, un salm consta d’un…

Creix en camps, hortes i llocs una mica humits

Vida La seva família era d’origen jueu Estudià al Conservatori de París sota el mestratge de HM Berton, EN Méhul i L Cherubini, el qual l’influí decisivament i fou també amic seu Guanyà el Premi de Roma l’any 1819 S’abocà a la composició lírica, el gènere dominant al seu temps, i, després d’alguns desencerts, el 1828 obtingué el primer èxit de ressò amb Clari , una obra escrita per a M Malibran quan ell era mestre de cant al Théâtre Italien de París La seguí Le dilettante d’Avignon , també ben acollida La collaboració que establí amb el llibretista E Scribe fou profitosa el 1835 presentà la…

Vida Inicià la seva formació a Torgau i la continuà, en 1582-84, a la Universitat de Frankfurt, on estudià teologia i filosofia En aquesta darrera ciutat ocupà, a partir del 1587, la plaça d’organista a l’església de Santa Maria El 1595 es desplaçà a Wolfenbüttel, primer com a organista i, a partir del 1604, com a mestre de capella de la cort del duc Heinrich Julius de Brunswick-Wolfenbüttel Quan aquest morí, l’any 1613, Praetorius restà associat a la cort sota la protecció del seu successor, però hi residí només esporàdicament Passà bona part del temps a Dresden, on tingué ocasió de conèixer…

Situació i presentació El municipi de Sant Quintí de Mediona, d’una extensió territorial de 13,84 km 2 , és situat al N de la comarca de l’Alt Penedès, a la vall mitjana de la riera de Mediona o riu de Bitlles, aigua avall del congost de Mediona, després del qual la vall s’obre a la depressió penedesenca Limita al N i a l’W amb Mediona, a l’E amb Sant Pere de Riudebitlles i Terrassola i Lavit i al S amb Font-rubí Per la vila de Sant Quintí passa la carretera comarcal de Vilafranca a Igualada, poblacions que disten 15 i 21 km, respectivament, de Sant Quintí L’estació de ferrocarril més propera…

Vida El primer mestre de música que tingué fou probablement el seu pare, també violinista Estudià després amb Carlo Ambrogio Lonati, a Milà, i amb Arcangelo Corelli i Alessandro Scarlatti, a Roma El 1707 succeí al seu pare com a violinista i director de l’orquestra del Teatre de Lucca, càrrecs que ocupà fins el 1710 L’any següent passà a Nàpols, on fou el primer violí de l’orquestra del Teatre de l’Òpera Abandonà aquesta ciutat el 1714 per traslladar-se a Anglaterra juntament amb F Barsanti i FM Veracini Establert a Londres, el seu èxit fou immediat, sobretot gràcies al seu virtuosisme Tocà…