Resultats de la cerca

La cavitat general del cos L’estructura general del cos i la localització i formació dels diferents òrgans, aparells i sistemes vénen determinades pel desenvolupament embrionari, en particular l’evolució de les fulles blastodèrmiques i la formació del celoma i els seus derivats En efecte, un caràcter propi dels artròpodes és la reducció del celoma en l’estat adult, malgrat la seva presència a la fase embrionària en forma de parells de vesícules disposades metamèricament Aquestes són, d’altra banda, les responsables de la metamerització del cos Simultàniament al procés de reducció de les…

És una denominació sense valor taxonòmic El nom prové de l’acrònim de l’anglès ARthropod-Borne-virus ‘virus transportat per artròpodes’ Són constituïts per ARN de cadena única, amb coberta protectora Els artròpodes mosquits i paparres no són afectats pels virus, els quals desenvolupen el cicle vital en els vertebrats que els primers parasiten Els arbovirus inclouen les famílies Flaviviridae , Togaviridae , Rhabdoviridae , Reoviridae i Bunyaviridae Hom n’exclou els gèneres Filoviridae i Arenaviridae,  malgrat que provoquen malalties similars, com ara les  febres hemorràgiques , pel fet que no…

La metamerització pot ésser homònoma, quan tots els metàmers són iguals, com en els anèllids, i heterònoma, quan són desiguals, com en els artròpodes

La muda dels artròpodes és un fenomen que els permet l’augment del gruix o de la llargada del cos, o bé, en alguns grups, l’adquisició d’una lliurea nupcial o de la maduresa sexual Si la creixença o l’adquisició de lliurea té lloc periòdicament durant la vida de l’animal, la muda també és periòdica, però en general només esdevé en l’etapa de la vida de l’animal en la qual succeeixen aquells fenòmens És un procés regulat per secrecions endocrines de glàndules específiques En els rèptils, ocells i mamífers, el fenomen de la muda implica el canvi de l’epidermis, de les plomes i del…

De cos ovalat i d’un millímetre de llargada com a màxim, són bàsicament segmentats, proveïts de 4 parells de potes curtes i no articulades, similars als parapodis dels anèllids, i acabades en ungles, els tres primers parells de les quals són locomotores, i el quart, terminal, fixa el cos a un substrat Presenten constància cellular i organització complexa Durant la vida adulta muden repetides vegades llur cutícula, de vegades dividida en plaques Tenen glàndules cutànies, i sota l’epidermis una musculatura llisa en feixos Al segment cefàlic tenen glàndules orals i estilets cornis o…

Dels 4 parells de potes, el primer és anteniforme, i els altres 3 són locomotors i llargs tenen 8 ulls simples o ocels La respiració és pulmonar, sense tràquees tubulars Presenten un parell de glàndules defensives anals Estrictament nocturns i lucífugs, mengen cucs, artròpodes, cargols i fins i tot llurs propis congèneres Són distribuïts pels llocs temperats i tropicals d’Amèrica i d’Àsia

Aquest grup reunia els actuals embrancaments dels anèllids i dels artròpodes Els darrers avenços, però, en filogènia molecular han permès concloure que el tàxon dels articulats no té base filogenètica, ja que els artròpodes formarien part dels ecdisozous i els anèllids, dels lofotrocozous

Les diferents línies evolutives Els parartròpodes constitueixen un grup artificial i, per tant, mancat de valor sistemàtic Això no obstant, sota aquesta denominació hom reuneix tres grups d’animals molt peculiars els onicòfors, els tardígrads i els pentastòmids pel fet que presenten simultàniament caràcters d’anèllid i d’artròpodes malgrat tot, una anàlisi crítica i la valoració dels caràcters esmentats obliga a pensar en una relació més estreta d’aquests organismes amb els artròpodes Segons el criteri monofilètic que hom ha adoptat en aquesta obra per a la classificació dels grups dels…

Molt ben definida en anèllids i artròpodes, la segmentació metamèrica dóna lloc a unitats anomenades segments o metàmers , d’estructura fonamentalment similar Cada anell del cuc de terra és un segment que conté un conjunt de vasos sanguinis, formacions epidèrmiques, sistema nerviós, òrgan excretor, etc, que es repeteixen amb petites variacions en cadascun d’ells Els vertebrats posen de manifest una segmentació metamèrica en el desenvolupament embrionari somita, bé que limitada sobretot a unes parts del sistema nerviós, als músculs i a l’esquelet, i no manifestada en l’epidermis,…

Els artròpodes tenen, per sota del labre, unes mandíbules quitinoses, dures i tallants, que poden modificar en formes molt variades Alguns invertebrats no artròpodes, com certs cucs, poden presentar també mandíbules quitinoses Els vertebrats més primitius ciclòstoms no tenen cap mena de mandíbula aquestes comencen a desenvolupar-se a partir dels peixos cartilaginosos, que presenten la mandíbula superior formada per l’arc palatoquadrat, i la inferior pel cartílag de Meckel A partir dels peixos ossis aquestes estructures són recobertes per ossos de membrana l’os…