Resultats de la cerca

Arxipreste i primer conseller del consistori de Berlín 1764, constituí el centre d’un illuminisme moderat, molt influït pel deisme anglès, i fou un dels renovadors de la teologia evangèlica del s XVIII La seva obra Über die Nutzbarkeit des Predigtamts und deren Beförderung 1772 provocà la reacció de Herder

Anomenat també vicari forà o rurla , fou sinònim d’arxipreste A partir del concordat amb Espanya del 1851, pel qual foren creats nous arxiprestats, el nom i l’ofici de degà foren reservats per a les antigues circumscripcions diocesanes, com és el cas de l’actual bisbat de Barcelona, que manté degans a Granollers, Vilafranca i Piera

Fou rector de Santa Maria de Llerona i de Sant Martí de Cerdanyola, arxipreste de Sabadell i canonge de Lleida Collaborà a Catalunya i a La Veu de Catalunya Guanyà nombrosos certàmens poètics, entre els quals els Jocs Florals de Barcelona La seva poesia combina la temàtica moralitzant i religiosa amb el retrat costumista Publicà Els Sants Màrtirs de Catalunya 1899 i Rectorals 1921 És germà de  Ramon Garriga i Boixader

Aquesta església, situada a la caseria de Folquer, bé que documentada tardanament, podria tenir un origen molt antic La primera menció del lloc és de l’any 1010 1019, en què Folcario de Comedols és l’afrontació nord de les Coromines de Seix, donades a Sant Miquel de Montmagastre per a la seva dotació Sant Gili de Folquer depengué de Sant Pere d’Àger —segurament abans del segle XVII a través del priorat de Montmagastre—, però aquesta subjecció no consta explícitament fins al llibre de visita de l’arxipreste Francesc Esteva de 1757-58

Professà al monestir de jerònims d’El Escorial 1825, d’on fou mestre de cerimònies, professor de grec i segon bibliotecari fou també confessor de Ferran VII Després de l’exclaustració 1835 continuà al servei d’El Escorial, d’on Isabel II el féu primer bibliotecari 1847 Després fou canonge i professor del seminari de Badajoz 1852, arxipreste d’Astorga i ardiaca de València 1867 Traduí del llatí El movimiento de España o sea historia de las Comunidades de Castilla de Juan Maldonado 1840, i és autor de diversos treballs sobre El Escorial 1849-59 i d’un catàleg dels seus manuscrits…

Anà a Barcelona, on fou protegit per l’arxipreste Francesc Puig i Esteve El 1881 fou deixeble d’Agustí Rigalt a Llotja Anà becat a Madrid, on fou deixeble de Madrazo 1889, i a Roma 1891, on estigué en contacte amb Enric Serra Passà més tard per París Fou bon dibuixant i excellí en la decoració, especialment la religiosa, a Vic, Sant Hilari, Barcelona, Figueres, etc Es conserven obres seves a la capella del Sagrament de Banyuls de la Marenda, l’arc del Sagrament a Taradell, el retaule de Santa Tereseta del Carme de Vic, entre altres obres És autor de gran part dels retrats de la…

Signà les actes de consagració de Sant Martí del Canigó 1009, de Santa Maria i Sant Miquel de Montoriol d’Amunt 1010 i de Sant Pau de Pi 1022 Fou el principal collaborador del bisbe d’Elna, Berenguer de Gurb 1019-30, i amic de l’abat Oliva de Cerdanya Participà al capdavant del capítol d’Elna —el bisbe era absent— en el sínode de Toluges, que proclamà la Treva de Déu 1027

Estudià a Bolonya i es doctorà en dret civil i canònic a Pisa 1567, on fou ordenat prevere Fou arxipreste de la catedral de Torres, i el 1590 fou nomenat bisbe de Bossa Celebrà un sínode les actes del qual foren publicades Escriví un memorial i un tractat a favor de la primacia del bisbe de Sàsser enfront del de Càller Publicà el primer llibre de De rebus sardois Càller, 1580, però morí i deixà manuscrita la major part de la seva obra, publicada el 1835 De chorographia Sardiniae libri duo i De rebus sardois libri quator Seguidor, en part, de l’obra de Segimon Arquer, és…

Església desapareguda, situada al lloc dit Candell , al nord-est del poble, a la riba dreta del Rard L’any 946 fou venuda juntament amb altres béns, per una dona anomenada Ermetruita l’arxipreste Amalric d’Elna Poc després va passar a dependre del monestir de Sant Andreu de Sureda, que encara la conservava en el moment de redactar-se l’acta de consagració d’aquest cenobi de l’any 1121 Al segle XII es documenta sota la doble advocació de sant Miquel i sant Salvador 1173 Per raons que desconeixem Sant Miquel de Candell passà al segle XIII a dependre de Sant Salvador de Cirà,…