Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
làtex
Recollida de làtexper per sagnia de l’hevea
© Fototeca.cat
Botànica
Química
Suc lletós, ordinàriament blanc, que flueix de les ferides o incisions fetes en algunes plantes, com les euforbiàcies, les apocinàcies o les asclepiadàcies.
La composició química del làtex varia segons l’espècie de la qual hom l’ha extret fonamentalment consta d’un 50% d’aigua, en la qual hi ha dissoltes o en suspensió substàncies lipòfiles, resines, esterines i d’altres substàncies, com proteïnes, enzims lacasa, bromelaïna, etc, en estat de fina emulsió En repòs, el làtex es coagula espontàniament al cap d’unes 24 hores, i també per addició d’àcid fòrmic o acètic És emprat en la fabricació d’articles de cautxú
cactiforme
Botànica
Dit de les plantes de tija suculenta, mancada de fulles o amb fulles poc desenvolupades o transformades en espines: cactàcies, euforbiàcies, asclepiadàcies i compostes.
Són freqüents a les regions molt àrides
aràujia
Aràujia florida
© MC
Botànica
Petita liana exòtica de fruit gros, de la família de les asclepiadàcies, dehiscent i llavors proveïdes d’un plomall sedós, subespontània a la regió mediterrània.
flor de cera
Flor de cera (Hoya Carnosa)
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Liana de la família de les asclepiadàcies, que fa més de 2 m, amb fulles oposades, ovades, gruixudes i carnoses i amb inflorescències cimoses de flors blanques i carnoses.
És una planta de jardí oriünda de la Xina i d’Austràlia
L’estrany món de les didieràcies
A l’illa de Madagascar, el 80% de les espècies de plantes vasculars —i n’hi ha més de 10 000— són endèmiques El nivell més elevat d’endemisme es produeix a les bosquines de la regió sudoccidental, pobres quant al nombre total d’espècies, però amb una taxa d’endemicitat del 95% Els individus més conspicus d’aquestes bosquines són els anomenats ‘arbres serpent’ o ‘arbres pop’, uns caducifolis arbustius o arborescents que no apareixen enlloc més del món, ni del mateix Madagascar Disposen de tota una família per a ells sols, la de les didieràcies, curiosament dedicada a E Didier 1811-89, un…
caral·luma
Botànica
Gènere de plantes suculentes, de la família de les asclepiadàcies, que comprèn unes 100 espècies africanes, mediterrànies o sud-asiàtiques, de tija carnosa i angulosa i flors terminals amb pètals gruixuts.
La C europaea, l’única espècie cactiforme en la flora europea, és propia del sud-est de la península Ibèrica i del nord d’Àfrica i fa flors grogues amb bandes concèntriques purpúries
masera
Masera
Stefan.lefnaer (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les asclepiadàcies, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles ovades agudes i oposades, de flors groguenques, en ramells axil·lars, i de fruits en fol·licle.
Creix en matolls, barrancs, pedregars, etc És tòxica i conté principis cardiotònics
flor de galàpet
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia cactiforme, de la família de les asclepiadàcies, afil·la, de tiges gruixudes, carnoses, tetragonals, altes de 5 a 15 cm, i de flors grosses d’un color groc verdós amb taques brunes purpúries.
És originària del S d’Àfrica i és plantada en jardins, en companyia d’altres cactus
Principals plantes superiors al·lòctones incorporades a la flora dels Països Catalans
A qualsevol flora coexisteix un conjunt de plantes considerades autòctones o natives al costat d’altres, en nombre més o menys elevat, d’introduïdes Aquests vegetals, originaris de vegades de regions llunyanes i d’introducció més o menys recent, s’anomenen allòctons o exòtics La nostra flora, que no és excepció a la norma, també acull un cert nombre d’aquests vegetals La regió d’origen d’aquestes espècies és molt diversa àsia oriental, Pròxim Orient, àfrica, Amèrica, Austràlia, etc i encara, sovint, no se sap exactament quina és, com tampoc, de vegades, l’època d’introducció al país Els…
seder
Botànica
Arbust de la família de les asclepiadàcies, d’1 a 2 m d’alt, laticífer, de fulles estretament lanceolades, de flors blanques, aplegades en ramells, i de fruits fol·liculars ovoides, acuminats i eriçats de pues, amb llavors de plomall sedós.
De procedència africana, es troba naturalitzat en indrets incultes i en boscs esclarissats de la terra baixa