Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
adobar
Assaonar tota mena de carn amb certs ingredients per tal de conservar-la.
fumatge
Alimentació
Acció de sotmetre aliments a l’acció del fum a fi d’assaonar-los i alhora perquè es conservin.
La llenya que produeix el fum ha d’ésser seca i poc o molt aromàtica, i el procés serveix per a eliminar una part de l’aigua dels aliments i, a més, per a esterilitzar-los Prèviament hom acostuma a salar-los o coure'ls, la qual cosa els proporciona una estabilitat més duradora El fumatge pot ésser fet en fred, a uns 25°C carn, salmó i productes no gaire propensos a la descomposició, i en calent, a 90-120°C embotits i peix en general Les installacions modernes de fumatge són aïllades i hermètiques, i disposen de control de temperatura La llenya més apreciada per a cremar és la de noguera,…
Limitar el consum de sal
La sal de taula o sal comuna està formada per sodi i per clor El seu ús, moderat, és profitós, ja que aquests elements són indispensables per al nostre organisme, perquè participen en la regulació del metabolisme i en l’equilibri dels líquids corporals Una de les funcions més importants del sodi és de retenir aigua en els líquids corporals, concretament en el medi extracellular En condicions normals, l’organisme elimina l’excés de sodi que rep eventualment amb l’alimentació, a través bàsicament de l’orina Això no obstant, un excés persistent de l’aportació d’aquest element pot portar a un…
molí blanquer
Química
Tecnologia
Oficis manuals
Molí que, amb un procediment semblant al molí draper, era utilitzat durant els segles XII, XIII i XIV per a assaonar les pells.
plat preparat
Alimentació
Producte obtingut en barrejar, assaonar i cuinar completament aliments, i envasar-los i conservar-los, per esterilització o per congelació, de manera que puguin ésser consumits simplement en escalfar-los.
Molí del Blanquer (Calders)
Art romànic
Aquest molí es trobava dins l’antic terme del castell de Calders Degué ser, com el seu nom indica, un molí dedicat a assaonar pells, activitat molt estesa en època medieval a la Catalunya Central i en especial a Manresa De l’edifici antic no resta res, ja que en una època indeterminada deixà de funcionar com a molí blanquer i passar a ser un molí blader Únicament l’estructura de transport de l’aigua del riu al molí pot recordar l’antiga L’existència de molins blanquers en aquest lloc es documenta en l’any 1126, quan tres germans de la família Calders Berenguer Arnau, Pere Arnau i…
la Pobla de Claramunt
Vista aèria de l’Anoia al seu pas per la Pobla de Claramunt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia, a la conca d’Òdena, a la confluència del riu Anoia i la riera de Carme, a l’inici del congost de Capellades (estret de la Pobla).
Situació i presentació El terme municipal de la Pobla de Claramunt, de 18,53 km 2 , limita amb els municipis d’Òdena NW, Vilanova del Camí NW-W, Carme SW, la Torre de Claramunt i Capellades S, Vallbona d’Anoia SE, Piera E i Castellolí NE És situada a la vall de l’Anoia, riu que travessa el terme en direcció NW-SE, tallant les muntanyes que formen el límit sud-oriental de la Conca d’Òdena i que rep per la dreta la riera de Carme, dins l’estret de la Pobla que inicia el congost de Capellades entre la serra de la Guàrdia i els Mollons Accidenten el territori la serra de la Guàrdia, que acaba…
La manufactura de la pell
Art gòtic
La manufactura de la pell esdevingué a Catalunya força important si més no a la baixa edat mitjana, fou una de les indústries més sobresortints –després del tèxtil–, tant pel nombre de treballadors implicats com pel volum de producció i el capital mobilitzat, tot i seguir funcionant amb una tècnica poc desenvolupada, heretada d’èpoques anteriors, i amb a penes innovacions En tot cas, l’expansió d’aquesta indústria no es pot dissociar de la importància que se li reconeix als altres territoris i ciutats de la Corona d’Aragó, especialment a València i Saragossa, que en bona mesura aprofitaren la…
L’aprofitament dels recursos vegetals als deserts i subdeserts freds
Els pasturatges i la collita espontània El món vegetal del desert és certament pobre però, tot i això, disposa d’un bon nombre de plantes que els humans utilitzen com a pastura per als seus ramats, com a aliment, com a agents remeiers, com a condiment o com a combustible La vida del desert, que es desenvolupa lluny dels centres habitats, obligà els nòmades a buscar en el seu entorn aquelles plantes que els podien ser útils i els ajudaven a sobreviure en una vida gens fàcil A més de les plantes utilitzades per a menjar i curar, els habitants del desert fan servir moltes plantes per a adobar la…
Indústria i electricitat
El segle XX heretà una dinàmica de canvi que tingué una profunditat i una amplitud desiguals Des de mitjan segle XIX, el sector agrari experimentà un procés de transformació constant que es manifestava amb la intensificació i l’especialització dels conreus i amb la substitució parcial de conreus tradicionals per altres de moderns Sobre aquesta transformació se sostingué la industrialització de la perifèria peninsular, i especialment, la catalana Però el procés es va veure interromput, successivament, per polítiques comercials inadequades i per circumstàncies externes que donaren lloc a un…