Resultats de la cerca

S’inicià a Ràdio Popular Reus-COPE el 1982 El 1983 entrà a Ràdio Reus, on el 1988 creà el primer programa propi presentat en solitari, El pot de la ràdio El 1989 creà el programa El Terrat i la productora del mateix nom i el 1990 començà les collaboracions a Ràdio Barcelona , on entrà definitivament el 1991 amb una nova edició d’ El Terrat , emès amb intermitències fins el 2003 Llevat d’algunes intervencions com a collaborador en programes com ara Tot per l’audiència 1993, Persones humanes 1994 o Al ataque 1992-93, la seva trajectòria professional posterior ha estat vinculada a…

Vida Ha viscut des de petit a Vilanova i la Geltrú, on pujà per primer cop dalt d’un escenari a onze anys El 1985 abandonà l’escola i es formà durant sis mesos amb l’actor vilanoví Toni Albà D’aquestes classes sorgí Brams, o la kumedia dels herrors , que es representà fins el 1990 Després de passar per les escoles de teatre El Timbal i El Teatre del Tret, estudià durant dos anys a l’institut del teatre Jacques Lecoq de París A través d’un càsting conegué l’eclèctic director francès Manuel Poirier que el contractà per a un petit paper en La petite amie d’Antonio 1991 A partir de llavors es…

Inicià la seva carrera artística en cafès teatre i després al Centro Dramático Nacional En la seva extensa filmografia destaquen les collaboracions amb F Colomo — Tigres de papel 1977, Qué hace una chica como tú en un sitio como éste 1978 i La mano negra 1980— i en l’etapa inicial de P Almodóvar L’èxit de Mujeres al borde de un ataque de nervios 1987 —Premio Nacional de cinematografia, i premi Europeu de Cinematografia 1988 a la millor actriu — li obrí les portes del mercat internacional i rebé el premi a la millor actriu del cinema europeu, guardó que repetí amb Ay, Carmela 1990…

De família d’actors, de molt jove s’inicià en el teatre amateur  en una penya del Club Natació Montjuïc fent la Doña Inés de Don Juan Tenorio Feu teatre de cambra i ràdio, i participà en les sessions infantils del Teatre Romea al costat de Núria Espert Fou descoberta per José Luis Alonso, que la contractà per a fer una gira d’un any en què representaren principalment La rosa tatuada , de Tennessee Williams 1957 Amb Miguel Narros inicià el seu període teatral a Madrid, on ha centrat la seva activitat,…

Els seus gags són les frases amb doble sentit, les situacions finament ridícules i els embolics elegants, que fan somriure un públic burgès, moralista i de certa cultura, sense ferir el seu bon gust i educació Aquest gènere, insinuat a la darreria del cinema mut amb alguns films de Cecil B de Mille, s’afirmà i obtingué un gran apogeu quan arribà el cinema sonor Alguns dels seus mestres han estat Howard Hawks, Ernst Lubitsch, Leo Mc Carey, Preston Sturges, Frank Capra, George Cukor, Vincente Minnelli, Stanley Donen, Billy Wilder, Blake Edwards, i més modernament Peter Bogdanovich, Mel Brooks,…

La primera projecció cinematogràfica pública tingué lloc en un local de la plaça de Catalunya de Barcelona el 5 de maig de 1895, amb el Kinetoscope d’Edison A Madrid la primera projecció fou a l’Hotel de Rusia el 15 de maig de 1896 l’operador era APromio, que treballava a la casa Lumière Mesos més tard, Eduardo Jimeno impressionà la primera pellícula espanyola, Salida de misa de doce del Pilar de Zaragoza A partir d’aquí l’interès pel cinema anà creixent fins a prendre cos real amb les figures de Fructuós Gelabert, capdavanter de la indústria cinematogràfica als Països Catalans i a tot l’…

Situació Vista aèria del sector del nucli antic de la vila entorn de l’església de Santa Maria ECSA-J Todó La vila d’Agramunt és situada al nord de la comarca, en una antiga cruïlla de camins Agramunt esdevingué durant l’edat mitjana una de les principals viles del comtat d’Urgell Mapa 33-14 360 Situació 31TCG422282 Per a arribar a Agramunt des de Tàrrega, cal prendre la carretera C-240 en direcció nord CPO Història La vila d’Agramunt té el seu origen en el castell del mateix nom, ara desaparegut, al voltant del qual es bastí el primitiu nucli de la població El primer esment d’aquest castell…

El naixement del cinema El cinema va néixer oficialment el 28 de desembre de 1895 en un cafè de París on usualment es feien espectacles de varietats Els propietaris del cafè havien accedit a la petició dels germans Lumière, Auguste i Louis, uns petits industrials de Lió, que els havien assegurat “Hem fet un invent, el cinematògraf, que garantirà al vostre públic emocions infinites” I és que el públic que freqüentava el Grand Café de París, situat al número 14 del bulevard dels Caputxins, era, de fet, un públic acostumat a espectacles d’illusionisme i de màgia Els títols anunciats alludien a…