Resultats de la cerca
Es mostren 219 resultats
biocarbó
Biologia
Carbó, generalment vegetal, que resulta de la piròlisi de la matèria orgànica.
Segons algunes fonts, el biocarbó pot utilitzar-se com a esmena del sòl i pot contribuir a reduir el diòxid de carboni atmosfèric, ja que reté el carboni que normalment s’allibera en la descomposició de la matèria orgànica
manglar
manglar a l’estat de Bahia, Brasil
© Laura Martínez Ajona
Geobotànica
Formació vegetal helofítica constituïda bàsicament per mangles i espècies llenyoses afins, pròpia de la banda intermareal dels litorals plans i fangosos de la zona intertropical, sobretot al Pacífic, però també a l’Atlàntic i a l’Índic.
Constitueix un mantell vegetal dens, intricat i sempervirent, a cavall del mar i de la terra ferma, que aixopluga moltes espècies notables, entre les quals els mateixos mangles mangle i certs peixos capaços de respirar aire atmosfèric Periophthalmus sp
Olaf Kristian Birkeland
Física
Físic noruec.
Professor de física a la Universitat d’Oslo Investigà el magnetisme terrestre i les aurores boreals elaborà una teoria cosmogònica fonamentada en el magnetisme solar Juntament amb Samuel Eyde, desenvolupà un procediment d’oxidació de nitrogen atmosfèric mitjançant l’arc voltaic
Joan Baptista Darder i Rodés
Metge pneumòleg.
Fou el primer a estudiar als Països Catalans el contingut en pollen i espores de l’aire atmosfèric Juntament amb Lluís Sayé i Jacint Reventós i Bordoy dirigí des del 1907 el dispensari antituberculós de l’Hospital Clínic de Barcelona
aire alveolar
Biologia
Volum d’aire residual contingut permanentment als alvèols pulmonars i que és en contacte amb la sang.
La seva composició és força diferent de la de l’aire atmosfèric, ja que és molt més pobre en oxigen el 12% i no el 21%, però molt més ric en diòxid de carboni el 5,5% en comptes del 0,032%
canister
Tecnologia
Transports
Filtre de carbó actiu que s’instal·la als motors de gasolina.
És al tub de comunicació entre el dipòsit de combustible i l’ambient atmosfèric, i redueix gairebé a zero la contaminació d’hidrocarburs originats per l’evaporació de gasolina del dipòsit, perquè disposa d’una vàlvula d’accionament automàtic que el neteja quan està saturat
biohidrogen
Ecologia
Hidrogen obtingut per mitjà de processos biològics, principalment per a ésser usat com a font d’energia.
L’hidrogen és una font d’energia neta alternativa als combustibles fòssils Actualment, s’obté del petroli i el gas natural, però s’estan fent estudis per a aconseguir-lo de fonts més netes, com ara per mitjà de processos biològics Actualment, hi ha tres processos viables per a l’obtenció de biohidrogen la biofotòlisi, la fotofermentació i la fermentació fosca La biofotòlisi és la producció d’hidrogen mitjançant algues verdes que empren l’energia solar per a dissociar l’aigua en oxigen i hidrogen La fotofermentació utilitza les vies catabòliques de bacteris fotoheteròtrofs no sulfurats per a…
turbopausa
Meteorologia
Capa atmosfèrica de transició entre l’homosfera i l’heterosfera.
Se situa a una altitud d’uns 100 km En la turbopausa, cessa el règim turbulent característic del moviment atmosfèric, que tendeix a mantenir constant la concentració dels gasos permanents de l’atmosfera Per damunt d’aquesta capa, els gasos més pesants se situen a altituds més baixes que els més lleugers, fet característic de l’heterosfera
envasar
Alimentació
Tecnologia
Transports
Posar (alguna cosa) en un envàs.
Entre els productes que requereixen sovint tècniques pròpies d’envasament destaquen, en funció de llur naturalesa i estabilitat, els aliment Entre aquestes tècniques especials cal esmentar l’envasament en condicions asèptiques, al buit o en atmosfera de nitrogen per tal d’evitar que els aliments es malmetin per culpa de microorganismes o de l’oxigen atmosfèric
Frank Sherwood Rowland
Meteorologia
Químic nord-americà.
Es doctorà en química a la Universitat de Chicago el 1952 Membre de l’American Academy of Arts and Sciences i de la US National Academy of Sciences Juntament amb Paul Crutzen i Mario Molina obtingué el premi Nobel de química l’any 1995 per la seva aportació a l’estudi de la formació i descomposició de l' ozó atmosfèric