Resultats de la cerca
Es mostren 144 resultats
Honorat Valant
Literatura catalana
Escriptor.
De família humil, el 1785 es traslladà a París, on fou professor de literatura i participà activament en la Revolució Després dirigí a Perpinyà el Liceu de la Joventut i fundà l’Ateneu de la Llengua Francesa D’entre les seves obres hom pot destacar De la garantie sociale considérée dans son opposition avec la peine de mort 1796, Lettres académiques 1811-12, Cri du peuple français, etc També és autor de diverses poesies
Josep Birotteau
Cristianisme
Eclesiàstic, germà de Joan Birotteau.
Professor de teologia a la Universitat de Perpinyà i rector del seminari Oposat a la constitució civil del clericat, especialment a través dels seus escrits polèmics Observations chrétiennes 1791 i Doctrine des observations chrétiennes 1792, hagué d’exiliar-se Després del concordat del 1801 tornà a la seva diòcesi, on fou nomenat vicari general participà activament en la reorganització diocesana També és autor d' Essai sur les rapports de la religion catholique avec la société civile 1801
Jean Titelouze
Música
Organista i compositor francès.
Organista de Saint Jean de Rouen 1585 i de la catedral de Rouen 1588, el seu art és producte d’un coneixement profund de la polifonia del s XVI i el seu llenguatge es troba entre el món modal i el tonal De la seva producció cal destacar Hymnes de l’Église pour toucher sur l’orgue avec les fugues et recherches sur leur plain-chant 1623, Magnificat ou cantique de la Vierge 1626, misses a quatre i sis veus, etc
Bernat Forest de Belidor
Enginyer.
Ajudà els astrònoms Cassi-La-Hire en la mesura del meridià Fou professor d’artilleria a París, i arribà a membre de les acadèmies de ciències d’Anglaterra i Prússia Serví en els exèrcits francès i alemany, i el 1758 fou nomenat inspector de l’arsenal de París Publicà nombroses obres d’enginyeria civil i militar Science des ingénieurs 1729, Bombardier français, ou l’art de jeter les bombes avec précision 1731 i una monumental Architecture hydraulique 1737-82, de la qual foren fetes dues edicions
René Huyghe
Història
Art
Historiador francès de l’art.
Conservador en cap de pintura i dibuix al Louvre 1947 i professor al Collège de France 1950, organitzà importants exposicions Publicà diversos estudis sobre artistes, com ara Cézanne 1936, Watteau 1950, Gauguin 1959, Delacroix 1963, però es destacà especialment en els assaigs Dialogue avec le visible , 1955 L’art et l’âme , 1960 Les puissances de l’image , 1965, en els quals relacionà agudament l’art amb els grans corrents de la cultura i del pensament Dirigí síntesis com ara L’art et l’homme 1957-61 i L’art et le monde moderne 1970
Pasquier Quesnel
Cristianisme
Teòleg francès.
En la controvèrsia del jansenisme es negà a firmar el formulari de 1657 exiliat a Orleans 1681, expulsat de l’Oratori 1684, passà a Brusselles amb Antoine Arnauld , de qui era deixeble La seva obra cabdal, que el converteix en el jansenista capdavanter després de la pau clementina 1669, és Le Nouveau Testament avec des Réflexions Morales 1699, la idea central de la qual és l’excellència i l’omnipotència de la gràcia de Jesucrist pel tipus d’exposició, comentari a texts, el seu pensament resta fragmentari amb un llenguatge també força obscur La seva obra fou condemnada per Gregori…
Alain Robbe-Grillet
Literatura francesa
Escriptor francès.
És el teoritzador del Nouveau Roman, un dels trets principals del qual consisteix a eliminar tot tractament psicològic dels personatges i oferir només una descripció objectiva de la realitat És autor de Le voyeur 1955, La jalousie 1957, L’année dernière à Marienbad 1961, portada al cinema per AResnais, La maison de rendez-vous 1965, Projet pour une révolution à New York 1970, Topologie d’une cité fantôme 1976, Souvenirs du triangle d’or 1978, Le miroir qui revient 1985, etc Ha collaborat també en films, com L’immortelle 1963, Trans-Europ Express 1967, L’homme qui ment 1968, L’Eden et après…
Denis de Rougemont
Literatura francesa
Escriptor suís en llengua francesa.
Un dels fundadors de la revista Esprit , es donà a conèixer amb assaigs com Politique de la personne 1934, Penser avec les mains 1936 i Journal d’Allemagne 1938 El llibre més famós fou L’amour et l’Occident 1939, sobre el mite de l’amor-passió en Tristany i la seva repercussió en la mística i en la literatura Residí als EUA 1940-47 i en tornar escriví obres en defensa del federalisme i la unitat europea Fédéralisme et nationalisme 1954, Les chances de l’Europe 1962, Lettre ouverte aux européens 1970, L’avenir est notre affaire 1977 i Sur l’état de l’union de l’Europe 1979
Henri Rohan
Història
Militar
Militar bretó al servei de França.
Es destacà en el setge d’Amiens 1597 L’any 1611 esdevingué cap dels hugonots i en dirigí les revoltes del 1621, 1625-26 i 1627-29, però acabà sotmetent-se al cardenal de Richelieu pau d’Alais, 1629 Retirat a Venècia, en fou el cap de l’exèrcit i hi escriví unes Mémoires sur les choses qui se sont passées en France depuis la mort de Henri le Grand jusqu'à la paix faite avec les réformés au mois de juin 1629 Perdonat per Lluís XIII de França, en comandà les forces que derrotaren Castella a Valtellina 1635 Morí en combat a Rheinfelden
Nicolas François Appert

Nicolas François Appert
Pastisseria
Pastisser francès.
El 1809 guanyà el premi de dotze mil francs ofert per Napoleó a qui solucionés el problema de la conservació dels aliments per als seus exèrcits, i el 1810 publicà el resultat dels seus treballs en l’obra Le livre de tous les ménages avec l’Art de conserver pendant plusieurs années les substances animales et végétales En establir que un tractament tèrmic escaient, en recipient hermètic, és un mètode segur per a la conservació dels aliments, assentà les bases de la indústria conservera appertització , conserva Les bases teòriques del seu sistema no foren compreses d’una forma…