Resultats de la cerca
Es mostren 89 resultats
baia de goji
Botànica
Agronomia
Fruit de la planta Lycium barbarum, de forma allargada i de color vermell, aproximadament de la mida d’una pansa.
Se sol comercialitzar assecat i és apreciat per les propietats medicinals, tonificants i nutritives que se li atorguen No són baies de goji els fruits de la planta Lycium chinense , tot i que sovint també es comercialitzen sota aquesta denominació
cogombre salvatge
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les cucurbitàcies, ajaguda, monoica amb flors unisexuals pentàmeres, groguenques.
Fa baies oblongues, penjants, de superfície verdosa i aspra, que a la maturitat es desprenen del peduncle i projecten violentament per la part basal les llavors que contenen Creix a la vora de masos, corrals, camins i enderrocs, a la regió mediterrània El fruit és purgant dràstic
túrdids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, d’11 a 30 cm, que tenen 10 rèmiges primàries a cada ala i 12 rectrius a la cua; llurs potes són robustes i més adaptades a saltar que a agafar-se a les branques, i els tarsos no són recoberts d’escates; fan el niu descobert, en forma de copa, i els immaturs tenen el plomatge fosc, amb taques clares a les parts superiors, i clar amb taques fosques a les inferiors.
S'alimenten principalment d’insectes, a més de fruita, baies i cucs Gairebé tots són excellents cantaires Comprèn 305 espècies, repartides entre 45 gèneres, alguns dels més importants dels quals són Turdus, Monticola, Oenanthe, Phoenicurus, Saxicola, Erithacus i Luscinia Habiten arreu del món, llevat de les zones polars i la Polinèsia El 1862 foren introduïts amb èxit a Nova Zelanda la merla i el tord
coralet
Botànica
Arbust espinós, de la família de les berberidàcies, d’1 a 3 m d’alçària.
Té branques redreçades i fulles caduques, oblongues, atenuades a la base, ciliodentades, de color verd tendre, disposades en fascicles a l’axilla d’una espina tres, quatre o cinc vegades partida Les flors, grogues, formen raïms penjants, i els fruits, baies vistoses i de tast acídul, en madurar prenen un color vermell viu com de corall A Catalunya, creix en terrenys calcaris de la muntanya mitjana
rossinyol
Kentish Plumber (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 16 cm, que té les parts superiors de color bru rogenc i les inferiors més clares.
És fortament territorial i s’alimenta de cucs, petits insectes i aranyes, que captura a terra o entre el sotabosc, i de baies, especialment de saüc Hom n'aprecia el cant del mascle, no tan melodiós com el d’alguns altres moixons, però molt més virtuós i capaç de fer redoblaments brillants, matisos suaus i fortes notes És difícil de mantenir-lo engabiat, a causa del règim alimentari i de l’instint migrador a més, en captivitat gairebé no canta Habita en boscs amb vegetació baixa densa i maleses humides al nord-oest d’Àfrica, l’Europa meridional i central i l’Àsia Menor, i hiverna…
Els tords i afins
La família dels tords o túrdids marca una de les fites de l’ordre dels passeriformes i, àdhuc, de tota l’omitofauna, pel que fa a l’excellència del cant d’algunes de les seves espècies que, com en el rossinyol i en la merla, atenyen el més alt grau de perfecció Els túrdids són ocells de mida mitjana o petita, entre els quals predomina el plomatge discret, i dels quals es coneixen 300 espècies aplegades en 45 gèneres, presents en tots els continents Els representants d’aquesta família a les terres catalanes poden diferenciar-se en dos grups els del gènere Turdus o tords genuïns, amb la merla,…
mosquiter
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids, de dimensions petites, plomatge pàl·lid o groguenc, sense ratlles, i cant agradable.
El mosquiter groc petit o futa Pcollibita , d’11 cm, és una mica més fosc que el mosquiter groc gros És migrador parcial Habita en arbredes i bardisses a gairebé tot Europa És comú a la Catalunya continental i migratori a les Illes El mosquiter pàllid Pbonelli , d’11 cm, té les parts superiors de color gris verdós pàllid, les inferiors blanques i el carpó groguenc Habita a l’Europa central i mediterrània i hiverna a l’Àfrica occidental És comú a la Catalunya continental i migratori a les Illes El mosquiter xiulaire Psibilatrix , de 13 cm, té les parts superiors de color verd groguenc, la…
lligabosc
Zoya Akulova (cc-by-nc)
Botànica
Nom aplicat a diverses espècies de plantes del gènere Lonicera, de la família de les caprifoliàcies.
Són lianes de fulles oposades, generalment enteres, i de flors tubulars, blanques, grogues o purpúries, reunides en petits ramells axillars Igual que els xuclamels —les altres espècies del mateix gènere, arbustives i no volubles—, habiten en boscs i bardissars El lligabosc atlàntic Lpericlymenum , caducifoli, mai no té les fulles soldades, i els ramells florals sempre són pedunculats Creix a la muntanya mitjana El lligabosc biflor Lbiflora , perennifoli, té les fulles peciolades, les flors agrupades de dues en dues i els fruits negrosos Es troba al País Valencià i al Baix Ebre El lligabosc…