La família dels tords o túrdids marca una de les fites de l’ordre dels passeriformes i, àdhuc, de tota l’omitofauna, pel que fa a l’excel·lència del cant d’algunes de les seves espècies que, com en el rossinyol i en la merla, atenyen el més alt grau de perfecció. Els túrdids són ocells de mida mitjana o petita, entre els quals predomina el plomatge discret, i dels quals es coneixen 300 espècies aplegades en 45 gèneres, presents en tots els continents. Els representants d’aquesta família a les terres catalanes poden diferenciar-se en dos grups: els del gènere Turdus o tords genuïns, amb la merla, les grives, etc., i els diversos gèneres de petits túrdids, com són les cotxes (Phoenicurus), els bitxacs (Saxicola), el pitroig (Erithacus), els còlits (Oenanthe) i el rossinyol (Luscinia). Els túrdids s’alimenten de baies, fruits i insectes, i a les nostres latituds hi ha espècies sedentàries, estivals i també hivernants.