Resultats de la cerca

Fundador, amb el seu cosí Gaspar de Remisa i Miarons, de la banca Casals i Remisa, el 1823 Fou un dels cinc accionistes directors de la companyia que construí el canal d’Urgell El 1830 la seva empresa de Barcelona obtingué una llicència d’exportació de suro que provocà un motí dels tapers gironins a Santa Cristina d’Aro Baix Empordà, el qual s’estengué per Sant Antoni de Calonge, Palamós i Llagostera

Fundà el Banc Hispano Colonial i fou conseller de diverses empreses de ferrocarrils, de la Societat General de Telèfons, fundada per ell, etc Creà una explotació agrícola l’anomenada Granja Vella , a Horta, que li valgué la gran creu del mèrit agrícola Escriví algunes obres literàries

Residí des de jove a València, on dirigí magatzems de vi i negocis d’exportació Fou un dels iniciadors de la Cooperativa del Gas, del Banc Comercial Espanyol, de l’Electrohidràulica del Túria, del Sindicat d’Exportadors de Vi i de la Cambra de Comerç Francesa Fundà una banca important

L’any 1939 s’incorporà al  Banc de Sabadell , dins del qual ascendí gradualment El 1972 fou designat director general adjunt, el 1976 director general, i el 1981 conseller director general En aquest càrrec pilotà, junt amb el president Joan Corominas i Vila, l’expansió de l’entitat que la convertí en un dels primers bancs de l’Estat espanyol des de mitjan anys seixanta fins el 1990, que cessà en el càrrec i es jubilà, els fons propis passaren d’uns dos milions a 53 mil milions de pessetes i el nombre de treballadors d’uns 150 a quasi 4000 Del 1990 al 1996 exercí la vicepresidència del consell…

Fill del director del Banc Sabadell   Joan Oliu i Pich , es llicencià en econòmiques a la Universitat de Barcelona, féu el doctorat a la Universitat de Minnesota i més tard obtingué la càtedra de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona 1982 Fou director d’estudis i estratègia 1983-84 i director de planificació de l' Instituto Nacional de Industria 1984-86, abans que el 1986 s’incorporés al Banc Sabadell en qualitat de secretari general tècnic Quatre anys després succeí el seu pare en els càrrecs de conseller delegat i director general, des d’on ha dirigit l’estratègia de creixement i…

Emigrà a Cuba, i s’establí a l’Havana Després de difícils gestions, aconseguí, amb el seu germà Josep Nonell i Feliu l’exclusiva per vendre en aquesta ciutat bitllets de la Loteria Nacional Espanyola, a més d’altres de rifes que s’hi organitzaven Fundà el 1885, a l’Havana, amb els seus socis Rodríguez y Blanco, la Casa de Cambio, Giro y Administración Consolidada la seva possició econòmica, el 1901 obrí una agència bancària a Barcelona, que anomenà Nonell, Rovira y Matas, amb la finalitat de rebre principalment els diners dels catalans residents a Cuba, i orientar i promoure alhora les seves…

S'installà a Cuba l’any 1860 Més tard, fou enviat per la seva família als Estats Units, on féu estudis de banca, i quan acabà s’establí finalment a l’Havana El 1876 fundà en aquesta ciutat, amb el seu germà Joan i el seu oncle Josep Durall i Maig, el Banco Gelats, un dels més importants de Cuba i, a més, banc de la Santa Seu al país Més endevant, creà també una companyia naviliera i fou president de les firmes La Tropical i l’Havana Clearning House Durant el període 1908-13, entre d’altres càrrecs, fou vicepresident de l’Associació de Bancs i Banquers de Cuba, regidor de l’ajuntament de l’…

Atorgà nombrosos préstecs a Pere III Durant la guerra amb Castella, concedí crèdits a la generalitat de Catalunya 1364 que avançaven la meitat de l’impost del fogatge 650 000 lliures Com a garantia rebé fermances de les ciutats i fou nomenat recaptador exclusiu del fogatge El 1367 avançà a l’Església el tribut de Sardenya i comprà el castell i la baronia de Gelida al vescomte de Narbona

Fill i net de banquers, estudià dret a la Universitat de Valladolid i ciències econòmiques a la Universitat de Deusto Posteriorment s’incorporà al Banco de Santander , propietat del seu pare, Emilio Botín Sanz de Sautuola, que n’era el director El 1964 fou nomenat director general, càrrec que exercí com a subordinat de la presidència ocupada pel seu pare, al qual succeí el 1986 El 1989 llançà els anomenats “supercomptes”, que permeteren al banc obtenir grans beneficis i assolir els primers llocs de la banca espanyola El 1993 protagonitzà noves iniciatives d’ampliació amb l’absorció de Banesto…

Doctor en economia per les universitats de Barcelona i Berkeley Professor a l’escola de negocis IESE  i professor visitant a les universitats de Berkeley, lliure de Brusselles i a la Barcelona Graduate School of Economics, és membre investigador del Center for Economic Policy Research CEPR de Londres En 1994-96 fou assessor econòmic a la Direcció General per als Afers Econòmics i Financers de la Comissió Europea, i en 2002-05, del Grup Econòmic Assessor sobre Competència de la Comissió Europea El 2005 s’incorporà al grup "la Caixa" , del qual ha estat economista en cap i membre del consell…