Resultats de la cerca

Preromàntic més en l’actitud que no en la forma, defensà apassionadament la independència de l’art britànic És autor dels murals Human Culture de la Society of Arts de Londres 1782-99

Estudià al Conservatori de Sydney i quan només tenia quinze anys inicià la carrera de músic professional amb l’Orquestra Simfònica de Melbourne Després d’haver tocat en diverses orquestres britàniques, durant tretze anys fou trompista principal de l’Orquestra Simfònica de Londres El 1968 fundà el Tuckwell Wind Quintet Professor de la Royal Academy of Music de Londres del 1963 al 1974, també impartí classes al Dartmouth College i al Pomona College als Estats Units La seva carrera de concertista internacional el dugué arreu del món, convidat per les principals formacions Enregistrà els concerts…

Estudià música a la Juilliard School de Nova York i posteriorment amplià la seva formació a Stuttgart Entre el 1954 i el 1962 actuà en diversos teatres operístics alemanys -Mainz, Stuttgart i Karlsruhe- i aquest darrer any fou contractat com a membre de la companyia de la Deutsche Oper de Berlín, on abordà els principals papers de baríton, fins el 1999 Estrenà òperes de HW Henze Der junge Lord i A Reimann Melusine a Schwetzingen, el 1965 i el 1971 respectivament Interpretà amb gran èxit els grans papers de baríton d’òperes de WA Mozart i CM von Weber El 1987 participà en l’…

De família d’immigrants judeorussos, s’inicià professionalment a l’inici de la dècada de 1970 com a guionista de programes de televisió La seva primera incursió en el cinema fou com a guionista dels films  Silent Movie 1976 i High Anxiety 1977, dirigits per Mel Brooks Debutà a la direcció el 1982 amb Diner , una comèdia dramàtica autobiogràfica amb la qual fou candidat a un Oscar com a millor guionista La seva producció posterior ha estat generalment ben rebuda Hom pot esmentar-ne The Natural 1984,  Good Morning, Vietnam 1987 i, especialment, Rain Man 1988, film amb el qual aconseguí l’Oscar…

Format a l’Escola de Cinematografia de Miami, la seva obra gira entorn de les vicissituds de la comunitat afroamericana Els protagonistes dels seus films sovint han de fer front a marginacions superposades S’inicià amb els curts My Josephine 2003 i Little Brown Boy 2003, i el 2008 estrenà el seu primer llargmetratge Medicine for Melancholy , al qual seguiren dos curts més, Tall Enough 2009 i Chlorophyl 2011 L’any 2017, amb Moonlight 2016 aconseguí l’Oscar a la millor pellícula, film que obtingué també l’Oscar al millor actor de repartiment i al millor guió adaptat, del qual fou coautor

Filla natural d’Anne Bécu, dita Quantigny , i d’un monjo Esdevingué amant del comte Jean Du Barry i s’introduí en els medis artístics i literaris com a comtessa Du Barry, impròpiament, puix que existia la comtessa legítima El 1768 entrà en relació amb Lluís XV, però es casà amb Guillaume Du Barry, germà de Jean A la mort del rei 1774, es retirà a Louveciennes Durant la Revolució Francesa féu unes quantes anades a Anglaterra El 1793 fou jutjada i guillotinada

Es graduà a la Universitat d’Austràlia Occidental, i del 1977 al 1986 exercí i investigà al Royal Perth Hospital Posteriorment, continuà el treball de recerca a la Universitat de Virgínia, 1986-96 i, novament, a la Universitat d’Austràlia Occidental des del 1997 L’any 2005 rebé el premi Nobel de medicina compartit amb J Robin Warren per la identificació del bacteri Helicobacter pylori com a causant de la gastritis i de l’úlcera pèptica duodenal