Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
dacrimicetals
Botànica
Ordre de basidiomicets de basidiocarps gelatinosos i basidis unicel·lulars claviformes.
Es fan principalment sobre troncs en descomposició Els gèneres més importants són Dacryomyces, Guepinia i Calocera
basidi
Anatomia vegetal
Esporocist propi dels basidiomicets (i basidiolíquens), productor d’espores exògenes.
S'origina a partir d’una cèllula basidiògena, els dos nuclis de la qual s’uneixen i per meiosi simple acaben donant-ne quatre d’haploides, que emigren a quatre evaginacions de la superfície, per a donar lloc a quatre basidiòspores individualitzades Possiblement el basidi procedeix de l’asc per formació exògena de les espores Els basidis primitius són encara septats fragmobasidis transversalment o longitudinalment els basidis típics, però, són aseptats, amb les espores situades al pol distal, sostingudes per uns petits apicles els esterigmes
holobasidiomicètides
Botànica
Subclasse de basidiomicets que es caracteritza perquè els basidis no són septats.
Comprèn el grup dels himenomicets, d’himeni extern, i el grup dels gasteromicets, d’himeni intern
dangeàrdia
Botànica
Estructura típica dels filaments dicariòtics del miceli dels ascomicets i dels basidiomicets.
És format per divisió dels dos nuclis de la cèllula terminal i repartiment dels quatre nuclis fills, de la manera següent els que procedeixen del nucli proximal resten separats per un septe, i un dels que procedeixen del nucli distal roman a la nova cèllula apical juntament amb un dels anteriors, i l’altre passa a la cèllula inferior per un diverticle lateral, l' uncínul o la fíbula , alhora que un altre septe el separa de la cèllula superior
protobasidiomicets
Botànica
Grup de basidiomicets que comprèn els ordres de les uredinals i de les ustilaginals.
basidiocarp
Anatomia vegetal
Aparell esporífer dels basidiomicets, constituït per un estroma originat enterament per l’esporòfit dicariòtic.
Pot tenir forma de crosta, aplicada o resupinada, de clava, simple o ramificada, de mènsula basidiocarp dimidiat o de barret amb peu excèntric o central, i amb els basidis ordenats en himeni himenomicets o bé desordenats i inclosos dins l’aparell esporífer, aeri o subterrani gasteromicets
ustilaginals
Micologia
Ordre de basidiomicets de la subclasse de les fragmobasidiomicètides, constituït per fongs paràsits d’angiospermes.
Són autoics, i llur cicle biològic comença a la primavera, quan una clamidòspora, dicariòtica, forma un zigot per fusió dels seus dos nuclis, el qual sofreix la meiosi i origina un basidi septat, productor de les basidiòspores esporidis Les basidiòspores o els micelis resultants s’uneixen i formen un miceli diploide, en el qual s’originen les clamidòspores ustilaginòspores , que són espores de resistència Algunes ustilaginals ataquen plantes de conreu, com les que produeixen el carbó
Els fongs
Els fongs Quins motius han portat a considerar els fongs un regne a part En què difereixen de les plantes descrites fins ara En realitat, són moltes i molt profundes les diferències entre els fongs i els vegetals pròpiament dits, tant pel que fa a l’estructura com a les funcions És potser fisiològicament que es dóna la diferència més important entre els fongs i els vegetals Els fongs no tenen clorofilla i, per tant, no estan capacitats per a fer la fotosíntesi, és a dir, per a absorbir l’energia lumínica i transformar-la en energia química destinada a transformar en molècules orgàniques les…
asterosporals
Micologia
Ordre de basidiomicets himenomicets que comprèn fongs amb carpòfors dotats de peu i làmines, com les agaricals.
Se'n diferencien, però, per llur carn granelluda i fràgil, formada per rosetes de cèllules esfèriques esferocists agrupades al voltant de tubs laticífers, i per llurs espores ornamentades amb relleus de midó Comprèn la família de les russulàcies rovellons, cualbres, etc i alguns fongs hipogeus
boletus
Micologia
Gènere de basidiomicets carnosos, de la família de les boletàcies, d’himeni constituït per tubs fàcilment separables.
Comprèn diversos subgèneres que molts autors consideren actualment com a gèneres Moltes de les seves espècies són comestibles, com B edulis , un dels bolets més apreciats de l’Europa central