Resultats de la cerca
Es mostren 718 resultats
el Carme d’Onda
Convent
Santuari
Convent carmelità i santuari (Mare de Déu de l’Esperança) del municipi d’Onda (Plana Baixa), a l’esquerra del riu de Sonella, entre Artesa d’Onda i la vila.
Sobre l’antic convent, abandonat el 1835 a causa de l’exclaustració, hom bastí 1891-1903 l’actual edifici neogòtic
Micerí

Tríada de Micerí, grup format pel faraó Micerí la deessa Hathor (esquerra) i la divinitat del nomós de Cinòpolis
Història
Sisè faraó de la dinastia IV (~2533-2505 a C).
Bastí la tercera piràmide, la més petita, del grup de Gizeh Gaudí, sembla, d’una bona reputació, a diferència de Kheops i Kefren
Anguera
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Sarral (Conca de Barberà), prop del poble d’Ollers i vora el riu d’Anguera.
Habitat des de l’antiguitat —probablement s’hi bastí un petit poblat ibèric, car s’han trobat diverses restes ibèriques al tossal que hi ha a la dreta del riu—, el 1076 els comtes germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II donaven el puig d’Anguera, situat a l’extrem de la marca del comtat de Barcelona, a Bonfill Oliba, que tenia l’obligació, segons la voluntat dels donadors, de fer la guerra o estar en pau amb els sarraïns El concessionari associava en la tasca repobladora un tal Bernat Guillem, al qual cedia la tercera part del lloc Donat per Pere el Gran al monestir de Santes Creus el…
Pere Granyena
Música
Orguener català.
Vicari de Sant Bartomeu de València, fou mestre d’orgues del rei Alfons el Magnànim i desplegà una gran activitat a tot el país El 1414 bastí un orgue a Llucmajor Mallorca, que collocà en una trona El 1419, per manament del rei, construí el del convent dels dominics de Saragossa, tot posposant el que ja havia començat a Castelló d’Empúries L’any següent treballà en el de la seu d’Elna Rosselló i en el de la catedral de Saragossa A més, bastí el de Santa Maria del Mar de Barcelona, amb 35 tecles i tubs d’estany El 1421 construí el de Santa Maria de la Real de Perpinyà, i el 1425, el de la…
Font-romeu
El santuari de Font-romeu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a la Solana, estès al vessant del bosc de la Calm, des del curs alt del riu d’Angostrina (límit nord-occidental del terme) fins prop del pla de la Perxa i la vall del riu d’Angost.
El poble 1800 m és situat al peu de l’extens bosc de Font-romeu 1000 ha, al sector més oriental del Carlit L’activitat econòmica principal és la ramaderia bovina i ovina, que en prats i camp de farratge ocupa més de 300 de les 350 ha de conreu El municipi comprèn també els pobles de Vià i Odelló de Cerdanya El nucli de Font-romeu té l’origen en el santuari de Font-romeu , on és venerada la Mare de Déu de Font-romeu , imatge bruna de fusta del segle XIII, que durant l’hivern hom guarda a Odelló són notables les processons de trasllat de la imatge el 8 de setembre, que té lloc un gran aplec, el…
cap des Llebeig
Cap i promontori (128 m alt.) al punt més meridional de sa Dragonera (Mallorca).
Hom hi bastí, el 1585, una torre de defensa, de planta circular Prop seu hi fou construït un far que allarga 34 milles, inaugurat el 1910
Santa Maria de Bell-lloc
Església
Antiga església de la vila de Besalú (Garrotxa).
Esmentada ja el 998, extramurs, des del s XIII fou anomenada de Bell-lloc Fou derrocada al començament del s XIX i al seu solar hom bastí el casal Viader
ubi | úbia
Història
Individu d’un antic poble germànic, establert a la riba dreta del Rin.
Ajudaren Cèsar en les seves campanyes germàniques 38 aC i foren traslladats per Agripa a la riba esquerra En llur territori Claudi bastí la colònia Claudia Ara Augusta Agrippinensium , l’actual Colònia
Boscà
Música
Família d’orgueners catalans d’origen valencià.
Foren dues generacions d’artesans que contribuïren, al llarg d’un segle, al desenvolupament i la consolidació de l’orgue barroc català El pare, Josep Boscà i Serinyena, natural de València, construí els orgues de Cadaqués i Sant Domènec de Girona 1689, seguit de l’orgue major de Montblanc 1703 i els de les esglésies dels Carmelites Descalços 1709, Sants Just i Pastor 1715 i Sant Sever 1721, tots de Barcelona Els dos fills, Antoni i Josep Boscà Llorenç, continuaren l’obra del pare Antoni bastí els orgues de la capella de Sant Oleguer de la Seu 1712, Sant Miquel de la Barceloneta 1728 i Santa…
Imhotep

Estàtua sedent d’Imhotep (Museu del Louvre, París)
Arquitectura
Filosofia
Metge, filòsof i arquitecte egipci, l’existència del qual és documentada entre el 2778 i el 2600 aC.
Visqué durant el regnat del faraó Djoser I ~2680 aC i bastí la piràmide esglaonada de Sakkara Deïficat i venerat, després, pels egipcis com a déu de la medicina, els grecs l’identificaren amb Asclepi