Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
rabosa morruda

Rabosa morruda
Cisamarc (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
 
						Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels tripterígids, d’uns 7 cm de llargada, amb dues aletes dorsals (la primera triangular i amb els primers radis més llargs que els altres i la segona petita), la caudal en forma de ventall i petita, l’anal llarga, les pectorals grosses i en posició ventral i les pelvianes filiformes i en posició jugular. 
Presenta una coloració molt diferent en el mascle i en la femella, la qual cosa provoca un gran dimorfisme Territorial, el mascle escull un forat en un fons pedregós, on fa una mena de niu entapissat d’algues, i després efectua una dansa nupcial característica És comú als fons rocallosos, entre 10 cm i 1 m de fondària, de les mars dels Països Catalans
barb caní
Ictiologia
Peix perciforme, de la família dels blènnids, semblant a les bavoses, de tons verds i bruns, proveït de tentacles superciliars.
Com a les altres espècies de la família, els mascles preparen un niu i tenen cura dels ous Són freqüents a la Mediterrània i als rius que hi desemboquen
rabosa argentada

Rabosa argentada
Abdelwahid Dria (cc-by-3.0)
Ictiologia
 
						Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels clínids, d’uns 10 cm de llargada, amb dues aletes dorsals, la segona molt llarga i en tot semblant a l’anal, les pelvianes en posició jugular, la caudal petita i en forma de ventall, les pectorals relativament grosses i també en forma de ventall. 
Té el cap petit i puntegut i el cos recobert d’escates cicloides i amb vuit bandes transversals fosques que alternen amb bandes argentines Habita en zones de poca fondària, entre les cistoseires, i als fons rocallosos És comuna a les mars dels Països Catalans
ase mossegaire
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels blènnids, que ateny un pam escàs de llargada.
Els ases mossegaires són de tons rosats o verdosos, amb grans franges brunes de significat críptic Tenen un parell de tentacles entre el ulls Les aletes dorsal i anal són llargues i espinoses a la dorsal tenen un gran ocel de color fosc Les aletes pelvianes tenen una posició jugular Viuen en aigües profundes, sobre fons de roca o de fang Els mascles construeixen un niu i tenen cura de les postes Els ases mossegaires són freqüents a la Mediterrània i a l’Atlàntic
blènnids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes que agrupa formes petites, bentòniques, de les aigües marines costaneres, salabroses i dolces.
Els blènnids no tenen escates, o les tenen molt petites, i llur pell és mucosa Les aletes dorsal i anal solen ésser llargues i àmplies, com les pectorals, que són utilitzades sovint com a puntals, de manera que amb la cua formen un trespeus que empren sovint per a estintolar-se, en posicions típiques de parada i d’atenció l’aleta caudal és arrodonida, i les aletes pelvianes tenen una posició jugular El cap és gros, i presenta sovint tentacles o banyes, formades per expansions dèrmiques tenen dents petites i potents, adaptades a la condició de depredador Són mals nedadors, i es mouen…
ceba
Bulb de la ceba
© Fototeca.cat
Horticultura
  Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, potencialment biennal, amb un únic bulb gran, de forma ovoide, rodona o deprimida segons les varietats; amb fulles cilíndriques fistuloses i tija florífera de 60 a 120 cm d’alçària, dreta, fistulosa, fusiforme, que duu a l’àpex una umbel·la globulosa de flors blanques llargament pedicellades.
En ésser tallat, el bulb desprèn un oli volàtil sulfurat que produeix llagrimeig per irritació de la conjuntiva La ceba és una de les plantes més conegudes i apreciades als països mediterranis, on el bulb entra en la composició de la majoria dels menjars i és pres de moltes maneres sofregit, estofat, bullit, escalivat, cru, etc també té fama com a planta medicinal, i ha estat usada en el tractament de l’asma, l’ascites, la diabetis, la hidropesia, la hipertensió, etc Originària de l’Àsia central, ja era conreada pels caldeus vers el 2000 aC Planta de fàcil conreu, prefereix els climes càlids…
Els blènnids: bavoses, dormilegues o banyuts
La família dels blènnids reuneix les anomenades bavoses, dormilegues o banyuts, peixos de mida petita, d’entre 3 i 30 cm, amb el cos desproveït d’escates, però recobert d’una abundant secreció epidèrmica de mucus que les substitueix La morfologia general és força característica L’alçada màxima del cos sempre és al cap i va disminuint cap a la cua Les dues aletes dorsals són unides per tot de radis iguals externament bé que n’hi ha d’espinosos i de segmentats que només es diferencien per la seva anatomia interna Les aletes ventrals, en posició jugular, estan transformades en 4 o 5 radis durs…
L’embassament de Riba-roja i els seus voltants
La vall de l’Ebre negada per les aigües de l’embassament de Riba-roja A la part inferior de la imatge apareix el campanar de l’antic poble de Faió Ernest Costa L’embassament de Riba-roja i els seus voltants 25, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre Aquest espai, de límits poc definits, engloba els ambients aquàtics formats pel riu Ebre al tram de l’embassament de Riba-roja, la part baixa del riu Matarranya i l’aiguabarreig Segre-Cinca També inclou els ambients secs envoltants vessants de les valls i algunes serres serra de Mequinensa, serra Grossa, etc…
peixos

Morfologia dels peixos
J.L. Ferrer
Ictiologia
Superclasse de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals de sang freda, respiració primàriament branquial i hàbitat aquàtic.
Morfologia i fisiologia Malgrat aquesta definició general tradicional, cal afegir que els peixos són sempre animals mandibulats, car els ciclòstoms, que gaudeixen de les mateixes característiques, però són àgnats, no són considerats actualment com a peixos Els peixos formen amb molta diferència el grup de vertebrats més nombrós, car hom en coneix actualment més de 20000 espècies, la gran majoria de les quals són òssies Poblen tota mena d’hàbitat aquàtic, tant d’aigua dolça com marina, a qualsevol latitud Les dimensions són molt variables, de manera que el peix més gran conegut és una varietat…