Resultats de la cerca

Pot ésser palmellada i contrapalmellada La mà d’àguila és una pota d’àguila amb una ala oberta i estesa cap amunt adherida a la seca cuixa Hom parla de mà beneint quan és en acció de beneir, amb els dits primer, quart i cinquè encongits, el primer dels quals tocant els altres dos, i de mà jurant mà de justícia quan només resten encongits el quart i el cinquè i el primer és separat del segon i el tercer La mà de justícia és un bastó prim a l’extrem superior del qual hi ha una mà jurant d’or

La capella de Sant Joan es troba a Can Coll, una antiga casa senyorial dels Llançà, amb una majestuosa torre, situada prop de les carreteres de Parets a Bigues i de Granollers a Sabadell Documentalment, el terme de Lliçà de Vall apareix citat per primer cop en el cartulari de Sant Cugat l’any 946, en la donació d’un alou feta pels esposos Senderet i Elisabet al monestir de Sant Cugat Tanmateix la primera notícia documental on es fa referència a aquesta capella se situa a l’any 1009, segons la qual Albert Bernat, senyor de Lliçà, féu donació d’un alou i unes vinyes a l’església de Sant Joan L’…

La millor manera d’accedir-hi és per Avinyó La vella església parroquial de Sant Joan d’Oló s’aixecava sobre un turonet, prop del Mas Armenteres, a tocar de la riera d’Oló era un edifici romànic, del qual resten els murs, sense volta, que mostren arcuacions llombardes i una notable perfecció És documentada des del 1136 i es va abandonar el 1643, quan es va inaugurar la nova església dalt del pla Celebra la festa major el primer diumenge d’agost Sant Joan Nou, com se'n diu popularment, va erigir-se a uns vint-i-cinc minuts vers el SE de l’antiga capella romànica de Santa Creu de la Plana ,…

Hom el representa com un gegant, i el nom de portador de Crist , Χριστοφόρος, li venia d’haver portat Jesús sobre les espatlles per travessar un riu A causa de la tradició que li atribueix d’haver prestat serveis a viatgers i vianants, sant Cristòfor n'esdevingué el patró D’ací la seva repetida presència iconogràfica prop del portal de les esglésies, a les capelles i als retaulons, a carrers molt transitats, com, a Barcelona, el carrer del Regomir camí del port i el carrer de Sant Pere camí del Vallès Acompanyat de romeus, apareixia a la representació —musicada en part— del Misteri de Sant…

De l’església romànica de Sant Llorenç Savall no en queda altre rastre que les seves referències documentals La primera notícia que en tenim és de l’any 996, en la venda d’unes terres, feta pels esposos Agela i Sesenanda a Fruila, situades a Laceres, “in apendicio Sancti Laurenti” Coneixem també l’existència en aquesta església d’un altar dedicat a sant Climent, perquè va jurar-s’hi l’any 1052 el testament sagramental d’un tal Arbert Precisament, en aquest testament deixa 1 cafís d’ordi a la mateixa església de Sant Llorenç Savall “ad ipsa opera” , fet que indica que, en aquells moments,…

Aquest fragment és documentat ja el 1874 al Museu Arqueològic de Tarragona, des d’on es va traslladar al Museu Paleocristià, cap al 1940 Actualment es troba al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv 3144 És de marbre blanc i fa 0,25 × 0,6 m És un fragment que conté un relleu amb la figura de sant Pere, que vesteix túnica i pallium porta un rotlle a la mà esquerra i fa el gest de beneir, i a la banda esquerra de l’escena es veu una cortina lligada El revers de la peça presenta una inscripció del segle XIV que fa referència a la dona de Bernardini d…

En la venda feta l’any 1035 per Guitard Bonuç d’una peça de terra situada a la villa d’Alii , del terme de Castellar, tocant a Sant Martí, tenim el document més antic en què es fa esment d’aquesta església Sabem també que un tal Ramon Amat atorgà un testament que fou jurat a l’altar de Sant Joan de l’església de Sant Martí, l’any 1152 molt probablement El temple, doncs, tenia més d’un altar, i per tant més d’un absis La capella fou reedificada al segle XVI el vicari general del bisbat autoritzà el rector de Sant Feliu de Sabadell a beneir-la acabada la reconstrucció L’església…

Després d’haver residit com a encomendero i ensems com a missioner a les illes de Santo Domingo i de Cuba, el 1514 abandonà l’usdefruit dels indis i se’n constituí defensor 1515 Entrà en l’orde dominicà 1522, dins el qual continuà, fins a la mort, defensant llur causa, i promogué projectes d’evangelització i colonització pacífica 1535-40 Residí a la península Ibèrica 1540-44, on impulsà les Leyes Nuevas del 1542, que intentaven suprimir l’ encomienda Fet bisbe de Chiapas, combaté els abusos colonialistes i l’incompliment de les Leyes Nuevas passà a Mèxic 1546, on difongué Avisos y reglas…

El terme és un epítet aplicat a Déu Pare en el símbol de la fe, i prové del grec παντοκράτωρ, que significa ‘totpoderós’ o ‘que tot ho governa’ En l’art bizantí és habitual que la representació del Crist sigui en bust, és a dir, de mitja cintura en amunt, mentre que en l’art romànic és més habitual la de cos sencer i entronitzat Nombrosos especialistes tendeixen a designar la figura de Déu Pare entronitzat com a Crist en majestat  amb preferència sobre pantocràtor , tot i que el terme  Crist en majestat s’empra també per a designar la mateixa figura en retaules o portades, sigui pintada o…

Talla Imatge de factura tosca amb la policromia refeta i algunes mutilacions, datable al segle XII i procedent del poble de Vilademuls F Tur La collecció Viader de Parets d’Empordà conserva des de fa temps una talla de fusta de la Mare de Déu que provenia de la Casa Pols de Vilademuls i que devia ser originària de la capella del castell del mateix poble Corominas, Marquès, 1972, pàg 251 també s’ha dit que l’origen és el castell de Pontós Noguera, 1977, pàg 166 La composició és marcada per la simetria, amb la figura de la Verge que duu corona, vesteix túnica i mantell, sosté un objecte amb la…