Resultats de la cerca

Estudià a Leipzig sota la direcció de Georg Curtius i professà allí des del 1887 fins a la mort El 1876 publicà un article sobre les nasals sillàbiques indoeuropees que revolucionà les concepcions aleshores admeses i desfermà una polèmica de la qual nasqué la constitució del grup Junggrammatiker ‘neogramàtics’ i el debat sobre la regularitat de les lleis fonètiques El 1878 publicà, amb Hermann Osthoff, unes recerques morfològiques amb les quals tothom el reconegué com un dels mestres del comparatisme El 1885 publicà Griechische Grammatik , i del 1886 al 1900, juntament amb Berthold…

Al llarg de la dècada dels anys trenta del segle XX, la vida musical alemanya es veié trasbalsada per les directrius del partit governant, la qual cosa significà l’exili o la desaparició de bona part dels músics centreeuropeus més significatius d’aquell moment Entre les raons per les quals un intèrpret o compositor esdevenia ’degenerat’ destacava la condició de jueu, l’adscripció als corrents d’avantguarda o la proximitat als ideals polítics comunistes El camí que seguiren els músics degenerats fou diferent segons els casos Els anys anteriors a la Segona Guerra Mundial, bona part dels…

El seu origen és tan antic com la humanitat, però fins a la darreria del s XIX hom no l’acceptà com a ciència Anatòmicament, la majoria de les glàndules endocrines ja foren conegudes pels grecs i els llatins Les darreres a ésser descobertes foren les suprarenals 1563 i les paratiroides 1879, però la funció de totes era encara desconeguda Hom no arribà a entrellucar l’especialització d’aquests òrgans fins a Berthold 1849 al cap de pocs anys, Claude Bernard formulà 1855 clarament el concepte de secrecions internes definint-les com a productes específics de certs òrgans que,…

Durant els anys trenta fou molt important a Anglaterra, car les reformes del zoològic de Londres —amb l’ús del ciment armat—, en especial la Casa dels Gorilles 1933, així com els edificis d’habitatges HighpointI 1934 i Highpoint II 1938, a Highgate, influïren en tota una generació de nous arquitectes De les seves obres, d’un racionalisme ortodox, que fou decisiu per a la introducció de l’arquitectura moderna a Anglaterra, cal destacar el Centre Sanitari 1938 i els habitatges Spa Green i Priory Green 1951, a Finsbury, i els blocs Flats 1954, a Paddington

Característiques del grup Els fasmòpters, o fasmes, són insectes fitòfags de grans dimensions des de 5 fins a 30 cm de llargada, predominantment tropicals Són d’hàbits més aviat nocturns, poc mòbils, i solen mostrar un aspecte mimètic, ja sigui adoptant forma de fulla o bé de tronquet, de manera que costa de distingir-los de les plantes on viuen i s’alimenten Entre els fasmòpters, hom pot trobar, doncs, dues morfologies diferents D’una banda, hi ha els de cos llarg i cilíndric, sovint mancats d’ales, que semblen branquillons, tant pel color com per la forma, i que hom sol anomenar insectes…

Vida La mort del seu pare, fotògraf de la cort imperial que treballava en centres d’estiueig de luxe, feu que la família s’establís a Viena, ciutat al conservatori de la qual ingressà l’any 1892, gràcies a la concessió d’una beca El seu professor de composició fou Robert Fuchs i estudià violí amb Ernst Bachrich i Arnold Rosé L’any 1896 l’Orquestra de l’Òpera de Budapest estrenà l’avui perduda Love Song , i dos anys més tard el seu treball de graduació, sobre el Psalm 116 , fou interpretat públicament amb èxit a Viena Malgrat que compongué obres en altres gèneres orquestrals, vocals o de…

Morfologia La reineta comuna Hyla meridionalis es troba en poblacions disperses a l’àrea mediterrània s’assembla prou a l’espècie precedent, però té la línia lateral negra molt curta i va del musell a la base de la pota anterior Hàbitat/Xavier Moreno Durant molt de temps fou considerada una subespècie de la forma precedent, però són moltes i molt clares les diferències entre ambdues espècies El seu aspecte és semblant, de granota petita i esvelta, però té el morro més llarg i arrodonit Arriba fins a 55 mm de longitud Les diferències més paleses rauen en la veu i en la coloració Dorsalment…

Morfologia La tortuga d’aigua europea Emys orbicularis , anomenada així perquè és distribuïda per bona part del continent europeu, té la closca llisa i lluent, amb un ratllat groc fi sobre un fons molt fosc Com la tortuga d’aigua que hem anomenat ibèrica Mauremys caspica , la seva àrea de distribució es troba en un procés clar de reducció Jordi Berthold La tortuga d’aigua europea té una closca que pot arribar a mesurar més de 20 cm de longitud és deprimida i oval, més ampla a la part posterior i amb una carena vertebral en els animals joves La closca dorsal i el plastró són…

Morfologia El tritó palmat Triturus helveticus és un animal menut, de color clar, amb una llista ocular negra El mascle, en primer terme a la fotografia, té la cua acabada en un filament prim i el peu proveït d’una membrana interdigital negra, almenys durant el període reproductor, en què també presenta la cresta dorsicaudal ben desenvolupada Jordi Berthold És un tritó de cos relativament rodanxó, però menut El mascle arriba a fer fins 7,5 cm de llargada total, i la femella arriba als 9,2 cm El cap és més llarg que ample i el musell és bastant arrodonit, amb porus i tres solcs…

Morfologia El gripau comú Bufo bufo pot assolir mides considerables és un animal brunenc, molt berrugós, amb paròtides molt desenvolupades i obliqües, molt patents a la fotografia també s’aprecien les potes posteriors relativament curtes i els ulls de color coure Salvador Bosch És el gripau per antonomàsia És molt gros, de tronc rabassut, i arriba fins als 150 mm de longitud la mida depèn, però, de les poblacions Té el cap massís i ample, musell arrodonit El seu timpà és petit i també arrodonit i l’ull és gros, de color daurat intens o de color de coure Darrera el cap, hi té un parell de…