Resultats de la cerca

Germana del papa Alexandre VI Vers el 1448 es casà amb Vidal de Vilanova, senyor de Pego i de Murla El 1452 comprà als hereus de Joan de Vilanova la senyoria d’Atzeneta Segons Jaume Massó i Torrents, posseïa una rara intelligència, tocava la lira, poetitzava i coneixia les llengües clàssiques Mantingué una disputa poètica amb Ausiàs Marc, Hoydes vostres rahons belles , sobre la vista i l’oïda en les fortunes d’amor Bibliografia Massó i Torrents, J 1936 “Poetesses i dames intellectuals” Estudis Universitaris Catalans , 21

El seu oncle Calixt III el nomenà capità general de l’Església, castellà de Sant'Angelo, governador de Spoleto i d’altres ciutats, i prefecte de Roma, càrrecs de gran confiança política, militar i personal En traspassar Alfons el Magnànim, hom suposà que el papa li volia atorgar el regne de Nàpols Però a la mort de Calixt el mateix 1458, l’enemistat dels barons romans, sobretot dels Orsini, l’obligà a fugir cap a Òstia i Civitavecchia

Aquell tenia dubtes sobre la paternitat, però el féu legitimar perquè pogués rebre beneficis eclesiàstics a nou anys era ja canonge de València El 1494 es casà al Castell Nou de Nàpols amb Sança d’Aragó, filla natural d’Alfons II de Nàpols Aquest atorgà als nuvis el principat de Squillace i el ducat de Cariati a Calàbria, més el dret d’anomenar-se Borja d’Aragó Refugiats a Roma durant l’ocupació de Carles VIII, retornaren a Nàpols, on el 1506 morí Sança, que s’havia fet cèlebre per les seves infidelitats conjugals Es casà novament, amb Maria Milà d’Aragó, filla del comte d’…

El 1493 es casà a Barcelona amb María Enríquez , abans promesa de Pere-Lluís Després anà a València i a Gandia, acompanyat per l’arquebisbe d’Oristany, Jaume Serra, per tal d’organitzar-hi els seus estats Alfons II de Nàpols li atorgà el principat de Tricarico, però Ferran II i Isabel no volgueren concedir-li els feus promesos en llurs regnes El 1496 marxà cap a Roma, on fou nomenat capità general de l’Església Després de la derrota de Soriano 1497 fou assassinat a Roma i llançat al Tíber No resta clar si els instigadors del crim foren els barons romans o el mateix Cèsar Borja ,…

Fill d’Alexandre VI, tot i que hi ha dues butlles datades el mateix dia 1 de setembre de 1501 en les quals el legitimava successivament i contradictòriament com a fill de Cèsar Borja i com a fill seu per un breu de Pau III hom sap que ho era d’Alexandre VI Quant a la mare, hom ha cregut que era la mateixa Lucrècia Borja Estigué al servei de l’emperador Carles V En morir, la seva herència passà a Francesc de Borja i d’Aragó

Des del s XVI hom l’havia suposat falsament un bastard d’Alfons de Borja Calixt III Anà a Roma després de la mort de Calixt III a l’empara del vicecanceller Roderic de Borja Alexandre VI, cosí germà del seu pare Posseí un canonicat a València Alexandre VI el nomenà bisbe de Teano a Campània 1495 i arquebisbe de Cosenza a Calàbria 1499 tresorer pontifici, fou creat cardenal per ell el 1500 Hom l’ha volgut identificar amb un prelat que Il Pinturicchio retratà a les estances dels Borja del Vaticà

Rebesnet de Francesc de Borja i d’Aragó El 1620 sortí de la Companyia de Jesús i entrà al monestir benedictí de Sahagún Lleó Ensenyà teologia al collegi de San Vicente de Salamanca Felip IV de Castella el nomenà predicador reial 1634 i el presentà per a la seu de La Plata Sucre, on arribà el 1636 Escriví diverses obres, que han romàs manuscrites

Format a l’Asociación Recreativa Concepción de Madrid, arribà a Barcelona el 2001 per jugar al Club Natació Catalunya El 2004 passà al Club Natació Atlètic-Barceloneta i amb aquest club fou campió de la Lliga de divisió d’honor i de la Copa del Rei 2006 i participà dos cops en la Champions de clubs 2005, 2006 abans de retornar a Madrid per jugar amb l’Ondarreta d’Alcorcón Ha estat internacional juvenil i júnior i tretze cops en la selecció espanyola absoluta