Resultats de la cerca
Es mostren 1605 resultats
ungla
Àncora de quatre braços acabats amb les ungles respectives
Transports
Cadascuna de les puntes triangulars o piramidals d’una àncora, per mitjà de les quals aquesta es clava al fons.
Òscar Tusquets i Guillèn
Cadira de braços Gaulino (1987), d' Òscar Tusquets i Guillèn
© Fototeca.cat
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte i dissenyador.
Estudià a Llotja 1954-60 i a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1958-65 Treballà a l’estudi de FCorrea i AMilà 1961-64 i fou fundador de l’Studio PER 1964, amb PBonet, CCirici i Lluís Clotet i Ballús Collaborà habitualment amb aquest fins el 1984 L’any 1987 s’associà amb CDíaz Alguns projectes en què ha pres part són l’ampliació de la facultat de medicina de Barcelona 1980, primer premi, el remodelatge del Palau de la Música Catalana 1982, la nova seu del Banc d’Espanya a Girona 1981-83 o les Caves Chandon a Sant Cugat Sesgarrigues 1987-90, i diversos projectes urbanístics…
bàscula
Bàscula de Quintenz o decimal on el pes actua en l’extrem curt d’una balança de braços desiguals i és equilibrat per un altre pes deu vegades més petit que actua en l’extrem oposat
© Fototeca.cat
Física
Tipus de balança adaptada generalment per a determinar pesos elevats.
Consta d’un sistema de palanques de primer i de segon gènere connectades entre elles per tal de reduir la força produïda per la massa collocada en el dispositiu de recepció, de manera que pugui ésser equilibrada per una força molt més petita que hom aplica en la darrera palanca del sistema i que forma l’anomenat sistema d’indicació i d’ajust El dispositiu receptor s’adapta a la forma dels elements destinats a contenir la càrrega plataforma muntada a poca alçada o arran de terra, tremuja, cinta sens fi, etc Principi de la bàscula de palanques © Fototecacat El sistema sensible de la bàscula és…
posició
Dansa i ball
Cadascuna de les situacions en què hom pot col·locar els braços, o bé els peus, en el ball clàssic.
Les posicions clàssiques són cinc per als braços i cinc per als peus
cort general
Història
A la corona catalanoaragonesa, assemblea extraordinària convocada pel rei amb participació dels diferents braços o estaments de la població de cada estat per prendre acords i legislar.
Tingué el seu origen a Catalunya en la cort comtal o curia principis , la qual, d’ençà del regnat de Jaume I, començà a celebrar sessions extraordinàries amb el nom de cort general o cort solemne , amb assistència de major nombre de personalitats, sobretot de nobles i barons el poder legislatiu continuava corresponent al rei, per mitjà de les constitució , en el sentit tradicional, que derivava del dret romà, i que més endavant, en el dret constituent català, foren anomenades pragmàtiques Aquesta cort general conservava i mantingué durant dues centúries la condició d’òrgan juridicial per la…
ofiuroïdeus
Zoologia
Classe de l’embrancament dels equinoderms formada per animals de cos estrellat, amb un disc clarament diferenciat dels braços, caràcter que els distingeix dels asteroïdeus.
Els braços són llargs, serpentiformes i subcilíndrics, generalment cinc, proveïts de plaques articulades i, a vegades, també de punxes La locomoció té lloc gràcies als braços i no per mitjà dels pedicellaris, que són reduïts i manquen de ventosa L’aparell digestiu consta d’un esòfag curt que condueix a un estómac en forma de sac lobulat, contingut totalment en el disc manquen d’intestí i d’anus L’aparell ambulacral presenta un conducte circular amb quatre vesícules de Poli i cinc conductes radials, i s’inicia generalment en una placa madrepòrica interradial Òrgans característics d’aquest grup…
octòpodes
Malacologia
Ordre de mol·luscs cefalòpodes de la subclasse dels dibranquis que es caracteritzen pel fet de posseir solament vuit braços iguals, reunits a la base mitjançant una membrana intertentacular.
Les ventoses són desproveïdes de corona cuticular El cos és més curt que els braços, en forma de sac i sense aletes La conquilla interna és inexistent o bé és molt reduïda En general, són animals bentònics i costaners, depredadors d’una gran voracitat, que s’alimenten sobretot de crustacis, com els pops Hi ha també formes pelàgiques, com els argonautes Són molt comuns a tot el món
baiard
Tecnologia
Aparell format per dues vares llargues i paral·leles, unides per diferents travessers que formen una plataforma al mig, que serveix per a transportar, a pes de braços, cossos humans o objectes d’ús rústic.
Ha d’ésser portat per dues o quatre persones, una o dues per cada cap, agafant-lo per l’extrem de les vares o braços
cadiral
Cadira de braços.
cefalòpodes
Organització dels cefelòpodes. Talls sagitals. A, nàutil; B, sípia. 1, cirrus tentaculars; 2, mandíbules; 3 i 15, ràdula; 4 i 19, conquilla; 5, sifó; 6, septes de la coquilla; 7, celoma; 8, i 20, estòmac; 9 i 21, ovari; 10 i 26, ventrícle cardíac; 11, pap, 12, brànquies; 13, braços o tentacles peribucals; 14 i 22, embut; 16 i 17, ganglis nerviosos; 18, esòfag; 23, aorta; 24, cavitat palleal; 25, intestí; 27, bossa de la tinta; 28, sac unitari
© fototeca.cat
Zoologia
Classe de moluscs marins, els més especialitzats i evolucionats de l’embrancament, que tenen el cos simètric bilateralment, el cap ben diferenciat i el peu transformat en braços o tentacles peribucals i en l’embut.
Els tentacles són nombrosos i retràctils en els tetrabranquis, i en els dibranquis són quatre parells en els octòpodes o octobraquis, no retràctils i totalment o parcialment coberts de ventoses internes i, sovint, d’ungles còrnies la conquilla dels tetrabranquis és externa té forma d’espiral i és dividida en septes, el darrer i més gran dels quals és ocupat per l’animal, i els altres són plens d’aire La conquilla dels dibranquis és interna a excepció de la de les espírules, que és semblant a la dels tetrabranquis, i ha sofert una reducció progressiva i alternativa, d’una o altra part de la…