Resultats de la cerca

A Barcelona, en un principi segle XIII, fou atorgat pel rei, però aquesta facultat passà aviat a mans dels consellers Calia que el sollicitant fes almenys un any i un dia que residís a la ciutat, que tingués casa oberta, contribuís a les càrregues municipals i fos lliure de remença

Com a institució, fou conegut en les civilitzacions més antigues El dot tingué un ampli desenvolupament en el dret romà, on l’esposa era considerada una càrrega per al matrimoni i, per tant, havia d’ésser compensada A les Partidas d’Alfons X ja hi ha una definició del dot la donació feta per mantenir el matrimoni El Codi Civil espanyol considera dot els béns i drets que la muller aporta al moment del matrimoni i els que són adquirits durant el conjugi mitjançant donació, herència o llegat amb caràcter dotal El dot als Països Catalans Als Països Catalans, el dot és una part del patrimoni dels…

Cada partícula té la seva antipartícula, llevat d’algunes que ho són d’elles mateixes Amb més precisió cal dir que partícula i antipartícula tenen la mateixa massa, espín, isospín i vida mitjana, però diferent signe de la càrrega elèctrica, del component T 3 de l’isospín i dels nombres quàntics d’estranyesa, bariònic o leptònic Partícules amb totes aquestes càrregues nulles són antipartícules d’elles mateixes, com per exemple el fotó Les antipartícules s’anomenen afegint el prefix anti - al nom de la partícula corresponent i hom les representa pel mateix símbol que la partícula…

El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…

Té la forma k on Z 1 i Z 2 són les càrregues elèctriques de les partícules, e la càrrega elèctrica elemental i k la constant de Coulomb És atractiu si les partícules tenen càrregues de signes oposats i repulsiu si tenen càrregues del mateix signe

Les càrregues són classificades segons llur presentació en càrregues en orri i càrregues unitàries Les càrregues en orri són mercaderies que per la seva naturalesa no cal embalar petroli, gasos liquats, carbó, minerals, grans, etc sinó que hom les carrega directament a les cisternes, sitges o dipòsits dels vaixells, vagons de ferrocarril o camions, bé sigui per bombament líquids o mitjançant transportadors especials per a productes pulverulents cintes, transport per aire a pressió, etc Les càrregues unitàries són un conjunt de…

A més de les seves aplicacions ja clàssiques comandament de vàlvules, frens, portes, etc, la pneumàtica és una tècnica molt valuosa en l’automatització industrial, que permet d’ésser aplicada en molts casos a la indústria mitjana i petita Els dispositius pneumàtics emprats en l’automatització industrial presenten els avantatges d’ésser normalitzats, d’un preu moderat i de fàcil manteniment en servei són de disseny simplificat i tenen una fiabilitat elevada L’ús de l’aire comprimit s’ha generalitzat, entre altres motius, a causa de la seva disponibilitat inexhaurible i pel fet de no ésser…

Entre els destinats únicament a transport, el més emprat és el carretó manual , que consisteix bàsicament en una plataforma o caixa muntada sobre rodes el carretó tractor és proveït, a més, d’un motor elèctric carretó elèctric o tèrmic El carretó elevador és aquell que té un disposititu mecànic, elèctric o hidràulic que permet d’elevar les càrregues a una alçada suficient per a llur transport carretó de petita elevació o bé és proveït d’una plataforma, unes pinces o una forca carretó de forca o toro que permeten l’apilament de les càrregues a una certa alçada…

El nom deriva, per extensió, de la càrrega elèctrica, que fou, fora de la massa, la primera característica intrínseca quantificable que hom tractà amb un cert coneixement Un sistema físic és especificat, doncs, per la natura dels seus components és a dir, per les seves càrregues i pel valor de les magnituds mesurables les variables d’estat Els diferents tipus de càrregues palesen l’existència de les diferents interaccions interacció Els trets comuns de les càrregues són els següents són quantificades , és a dir, llurs valors són múltiples enters d’una…