Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
John C. Mather
© NASA/Bill Ingalls
Astronomia
Astrofísic nord-americà.
Es graduà el 1968 al Swarthmore College, i el 1974 es doctorà a la Universitat de Berkeley Aquest mateix any dirigí el projecte de la sonda espacial Cosmic Background Explorer COBE de la NASA, i dos anys després passà a dirigir el projecte per a la construcció de l’espectròmetre FIRAS Far Infrared Absolute Spectrophotometer, el qual, incorporat al COBE, fou posat en òrbita el 1989 L’anàlisi posterior de la informació subministrada pel satèllit relativa a la radiació de fons de les microones còsmiques, efectuada per l’equip de Mather, confirmà la teoria del big-bang i proporcionà…
Lunar Orbiter
Astronàutica
Sèrie de cinc sondes còsmiques per a l’estudi de la Lluna.
Foren llançats pels EUA durant el període de l’agost del 1966 a l’agost del 1967, amb la finalitat d’obtenir una cartografia fotogràfica amb un elevat grau de resolució de la totalitat de la superfície lunar i de poder escollir, així, els llocs d’aterratge de les missions Apollo Aquests ginys eren portadors de dues càmeres, una de les quals amb teleobjectiu, i podien modificar llur òrbita Cada Lunar Orbiter transmeté prop de 200 imatges, algunes de les quals foren preses a només uns quaranta quilòmetres d’alçada
Immanuel Velikovsky
© Fototeca.cat
Astronomia
Cosmòleg bielorús.
Educat a Edimburg, Moscou i Berlín, estudià també a Zuric i Viena economia i psicoanàlisi, la qual arribà a practicar professionalment a Palestina 1924-39 Des del 1939 residí als EUA Suggerí l’existència d’ones cerebrals característiques en els epilèptics Interessat per la cosmologia, emeté uns postulats molt controvertits per la ciència moderna suggerí que l’atmosfera de Venus podia ésser molt calenta 1950 la qual cosa fou confirmat en una prova espacial molt posterior suggerí que Júpiter emetia ones de ràdio 1953, tal com fou confirmat experimentalment el 1955, i proposà l’existència d’una…
Jan Neruda
Literatura
Poeta i narrador txec.
Inicià la seva activitat de crític dramàtic el 1856 però, desillusionat pels fracassos passionals i afligit per la mort de la seva mare, es reclogué en la solitud, interrompuda només en ocasió d’algun viatge La seva figura adquirí relleu sobretot pels sis volums d’obra lírica Hřbitovní kvití ‘Flors sepulcrals’, 1867, Knihy veršu ‘Llibre de versos’, 1867, Písně kosmické ‘Cançons còsmiques’, 1878, Balady a romance ‘Balades i romanços’, 1878, Zpěvy páteční ‘Cants del divendres sant’, 1896, etc La seva poesia, madurada sota l’influx dels models romàntics germànics i bohemis, associa…
Nichita Stǎnescu
Literatura
Poeta romanès.
Estudià llengua i literatura romaneses a la Universitat de Bucarest Collaborador de revistes literàries Gazeta Literară , România Literară , Luceafărul , publicà el seu primer poemari el 1960, Sensul iubirii ‘El sentit de l’amor’, que obtingué un gran ressò La seva obra poètica empra transgressores innovacions estilístiques per a donar una veu essencialment dramàtica a preocupacions còsmiques i existencials Entre els seus reculls hi ha també O viziune a sentimentelor ‘Una visió dels sentiments’, 1964, Dreptul la timp ‘Dret al temps’, 1965, Oul şi sfera ‘L’ou i l’esfera’, 1967,…
Novalis
Literatura alemanya
Pseudònim amb què és conegut Friedrich von Hardenberg, escriptor i poeta romàntic alemany.
Fill d’una família aristocràtica pietista de Turíngia, estudià dret a Jena, on s’entusiasmà amb Schiller i Fichte a Leipzig 1791 entrà en el cercle de FSchlegel deixà la jurisprudència per la mineria i fou inspector de mines a Weissenfels Després de la mort 1797 de la seva promesa, de 15 anys, Sophie von Kühn, entengué l’amor com una força elemental anímica i còsmica i exigí la mort per la força màgica de la consciència, per tal d’unir-se amb l’amada en els àmbits de suprema espiritualitat de l’infinit Creu en la Salvació i en forces còsmiques misterioses, i en el seu idealisme…
Zond
Astronàutica
Sèrie de vuit sondes còsmiques de l’URSS llançades entre el 1964 i el 1970.
Destinades a assajar nous equips i efectuar mesures físiques, especialment en l’espai pròxim de la Lluna, les tres primeres eren estacions interplanetàries algunes d’elles no eren tripulades
òrbita
Astronàutica
Camí recorregut per un giny espacial, quan és periòdic i aparentment tancat.
Les òrbites dels satèllits artificials i de les sondes còsmiques no sotmesos a forces propulsives poden ésser estudiades com les dels cossos celestes naturals, caracteritzades per sis paràmetres orbitals element d’una òrbita L’energia mínima necessària perquè un giny romangui en òrbita entorn d’un astre a una certa altitud pot ésser mesurada en funció de la velocitat tangencial que hom li ha de donar en el punt d’impulsió a l’òrbita, i si aquesta velocitat és sobrepassada, l’òrbita circular de mínima energia es converteix en ellíptica Si hom té en compte la rotació de l’astre…
radiació de frenada
Física
Radiació electromagnètica emesa en ésser descelerada (frenada o deflectida) una partícula carregada, d’alta energia, quan travessa la matèria.
Per exemple, un electró que passa a prop d’un nucli és desviat pel camp electroestàtic d’aquest, i en resulta l’emissió d’un fotó de raigs X o γ El fenomen és tant més important com més lleugera i energètica és la partícula incident i com més pesant és el nucli que fa de fitó Inicialment, la bremsstrahlung fou estudiada arran de la descripció de l’espectre continu dels raigs X produïts en accelerar, fins a altes energies, feixos d' electrons als tubs de raigs X Nogensmenys, gràcies al desenvolupament de l'accelerador de partícules, ha estat possible de produir i d’estudiar la radiació de…
Roger Penrose
Física
Matemàtic i físic anglès.
Llicenciat en matemàtiques i doctorat a Cambridge 1958, és membre de la Royal Society des de l’any 1972 Catedràtic de matemàtiques a la Universitat d’Oxford 1973-99, càtedra de la qual restà professor emèrit El 1955 publicà un estudi per a l’aplicació de la inversa generalitzada en la resolució matrius d’equacions lineals Feu popular la representació d’un triangle format per tres trams rectes de secció quadrada, units formant un angle recte en cadascun dels extrems i d’altres figures que no poden existir en un espai euclidià ordinari, anomenades des de llavors figures de Penrose El 1965…