Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Selèucia
Història
Antiga capital dels selèucides, situada a la confluència del Tigris i del canal de l’Eufrates, a 70 km de Babilònia.
Fundada per Seleuc I 312 aC, fou un dels centres comercials més importants de l’Orient antic i un baluard de l’hellenisme Incendiada parcialment sota Trajà, fou destruïda en l’expedició de Luci Ver contra els parts 164, els quals s’establiren a l’altra riba, en la primitiva fortalesa de Ctesifont, anomenada també Selèucia-Ctesifont, seu del catolicosat caldeu 424
ritu siríac
Cristianisme
Ritu propi de l’Església Siríaca.
Comprèn dues variants, amb estructura i evolució diferents l’oriental, anomenada, per això, ritu sirooriental, bé que també és coneguda amb els noms de ritu assiri, ritu nestorià i, sobretot, ritu caldeu, i l’occidental sirooccidental, coneguda amb el nom de ritu siroantioquè o, simplement, ritu siríac Una modalitat dins la branca occidental, en part convergent i en part divergent, és constituïda pel ritu maronita
hermetisme
Filosofia
Corrent espiritual de la tardana època hel·lenística (s III) que prengué el nom d’Hermes Trismegist, savi fabulós, identificat amb el déu egipci Thot.
Proposava un alliberament per mitjà de la gnosi En la seva especulació, hom troba elements de l’astralisme caldeu, de la física d’Aristòtil, de la psicologia de Pitàgores i de Plató i de l’astrologia, sistematitzada segons la nova visió científica del món de l’especulació de l’Egipte hellenístic Dividia el cosmos en tres zones la superior, seu de la llum, la inferior, habitada pels homes, seu de la matèria i de la corrupció, i la intermèdia, que correspon als esperits i a les ànimes
Ur
peuplier (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Antiga ciutat estat sumèria, corresponent a l’actual Tall al-Muqayyar.
Documentada des del període d’Al-'Ubaid 4300-3500 aC, conserva del següent, Djemdet Nasr 3100-2700 aC, un gran cementiri Amb la dinastia I d’Ur ~2575-2460 aC, esdevingué un dels principals nuclis de població de Sumer Sotmesa ~2480 aC per Eannatum de Lagaš, hagué d’acceptar l’hegemonia de la dinastia III d’Uruk ~2371-2347 aC i el domini d’Accad 2371-2191 aC i dels gutis 2240-2120 aC abans d’arribar al cim del seu poder amb la dinastia III d’Ur 2113-2006 aC, la qual unificà Sumer Enderrocada i saquejada pels elamites, caigué després sota la dominació de la dinastia d’Isin 2017-1794 aC i la de…
ritu malabar
Cristianisme
Variant del ritu caldeu, propi de la regió de Malabar.
Fortament llatinitzat durant la dominació portuguesa, sobretot amb el sínode de Diamper 1599, fou prohibit per Roma al s XVIII i no ha estat restaurat i depurat fins al s XX
Biblia Poliglota Complutense
Primera edició poliglota de la Bíblia.
Presenta de forma parallela els texts originals i el de la Vulgata dels diversos llibres Fou promoguda i finançada pel cardenal Francisco Jiménez de Cisneros i encarregada a la Universitat d’Alcalá, amb la collaboració de conversos i d’especialistes estrangers Els treballs foren iniciats l’any 1502, l’obra s’estampà entre el 1514 i el 1517 amb tipus d’impremta fosos expressament, però només pogué difondre's després que Lleó X n'atorgà l’autorització l’any 1520 Consta de 6 volums i hom n'estampà només 600 exemplars D’acord amb els diversos llibres, el text llatí anava acompanyat del grec, de l…
Codi dels Cànons de les Esglésies Orientals
Recopilació de totes les normes jurídiques que regulen la vida de les Esglésies orientals catòliques.
Hom n'inicià les tasques d’elaboració el 1927, sota el pontificat de Pius XI, i el codi fou promulgat per Joan Pau II el 18 octubre de 1990 Per a les esglésies orientals, té el mateix valor que el del Codi de dret canònic per a l’Església llatina Es tracta de vint-i-una esglésies orientals en plena comunió amb Roma i corresponents a cinc ritus diferents l’alexandrí esglésies copta i etiòpica, l’antioquè esglésies malankar, maronita i siríaca, el bizantí esglésies albanesa, bielorussa, búlgara, eslovaca, grega, hongaresa, italoalbanesa, iugoslava, melquita, romanesa, russa, rutena i ucraïnesa…
Pere Vesa i Fillart
Lingüística i sociolingüística
Professor i orientalista.
Emigrà a Amèrica i s’establí a Cuba Hi fou catedràtic d’història crítica de literatura espanyola i de llengües orientals a la Universitat de l’Havana, on també ensenyà àrab, grec i sànscrit Amb remarcables coneixements d’altres llengües com l’hebreu, el caldeu i el siríac, a més de filòsof i literat, fou un reconegut estudiós Arran del moviment independentista cubà, fou comandant dels voluntaris espanyols contra aquesta obtingué diverses condecoracions, especialment en l’acció de Jaruco, amb el seu germà Antoni Vesa i Fillart, metge amb el grau de coronel El 1898 retornà a…
Joaquim Pla
Literatura catalana
Filòleg.
Vida i obra Fou jesuïta 1761-73 Exiliat a Itàlia, treballà a la biblioteca universitària de Ferrara i a la Barberini de Roma i fou professor de caldeu a Bolonya 1794-98 Erudit poliglot molt reconegut, collaborà en diverses obres en l’àmbit de l’hellenística, la semitística i la provençalística, com la collació de manuscrits de la Bíblia grega dels Setanta per a l’edició d’Oxford de R Holmes o la traducció a l’italià de poesies provençals per a l’edició de Tiraboschi de Dell’origine della poesia rimata , obra de l’humanista cinccentista G Barbieri Mòdena 1790 feu traduccions del…
litúrgia
Cristianisme
Forma concreta de celebrar el culte litúrgic, corresponent a una església concreta, a un grup ètnic, etc..
Hom en diu també ritu així, litúrgia romana o ritu romà Les diverses litúrgies o ritus, dins el cristianisme, poden ésser agrupades en famílies litúrgiques, d’acord amb l’origen de cadascuna d’elles Hom les divideix en litúrgies occidentals i litúrgies orientals Aquelles agrupen els ritus següents el romà litúrgia romana, el més difós i, avui, pràcticament l’únic a l’Església Catòlica el visigòtic litúrgia visigòtica, anomenat també mossaràbic o, més modernament, hispànic el ritu ambrosià, o milanès i el gallicà litúrgia gallicana Les litúrgies orientals poden ésser agrupades en dues…