Resultats de la cerca

És un material coherent, d’estructura cellular, de color fosc que va del negre pur al gris argentós, i de mides, porositat i duresa variables La seva densitat real oscilla entre 1,85 i 1,90, però la seva porositat fa que tingui una densitat aparent inferior a la del carbó de pedra El poder calorífic pot arribar fins a 35 600 kJ/kg La composició varia segons el material de partida i sobretot segons la temperatura de destillació És emprat principalment com a combustible d’alt forn, com a reductor en altres processos metallúrgics i com a combustible domèstic El coc metallúrgic ha de…

Gasós a la temperatura ambient, és incolor i no tòxic Es liqua a -162°C i s’inflama a 650°C És poc soluble en aigua, però molt en etanol i èter És el constituent principal del gas natural i del grisú, i hom l’empra, principalment, com a combustible, a causa de l’elevat poder calorífic 9 510 kcal/m 3 Forma mescles explosives en contacte amb l’aire en una proporció d’1/10 en volum Hom el pot obtenir a partir dels sulfurs de carboni i d’hidrogen en presència de coure metàllic, i també per descomposició de certs carburs metàllics com el d’alumini amb aigua o per reacció de l’acetat sòdic amb…

En relació amb el sistema físic emprat per a la condensació, hi ha dos tipus de condensadors condensador de mescla , en el qual el flux ascendent de vapors a condensar és ruixat amb un líquid fred, generalment aigua, i en el qual la sortida d’aquest líquid arrossega el condensat, i condensador de superfície , aparell en què el vapor a condensar i el fluid fred són separats per una paret El tipus més senzill consta d’un serpentí, per l’interior del qual circula el vapor a condensar, muntat dins un dipòsit pel qual circula aigua freda Els models més generalment utilitzats són els de tipus de…

El color és marró fosc i mat, bé que a vegades pot ésser negre i brillant És tou i suau La seva densitat oscilla entre 1,12 i 1,14 i la seva estructura quasi sempre és vegetal, bé que a vegades, en algunes varietats, sembla homogeni, terrós, fullós o esquistós És utilitzat essencialment com a combustible carbó L’inferior poder calorífic del lignit respecte a l’hulla, a causa d’un menor contingut en carbó i un excessiu percentatge de substàncies volàtils, repercuteix en una elevació del cost del transport amb referència al preu, per la qual cosa és convenient d’utilitzar-lo a poca…

Segons el seu origen o el tractament a què ha estat sotmès rep diversos noms carbó de pedra o mineral, carbó vegetal , carbó animal , carbó activat o actiu, carbó de coc , etc Components químics i caràcters físics de diversos tipus de carbó Análisi empírica % Análisi d’elements "rank" humitat volàtils carboni fixat cendra S H C N O Poder Calorífic kJ/kg antracita 4,4, 4,8 81,8 9,0 0,6 3,4 79,8 1,0 6,2 30,5 semiantracita 2,8 11,9 75,2 10,1 2,2 3,7 78,3 1,7 4,0 31,0 carbó bituminós baix en volàtils 2,3 19,6 65,8 12,3 3,1 4,5 74,5 1,4 4,2 30,7 mitjà en volàtils 3,1 23,4 63,6 9,9 0,8…

Els aparells emprats pel químic per a la determinació de la composició química per mitjà d’alguna de les tècniques instrumentals d’anàlisi reben el nom d' instruments analítics , mentre que hom reserva el nom d' analitzadors als instruments que serveixen per a la determinació contínua d’aquesta composició i que donen directament els resultats corresponents en cada moment a una mostra fluida que circula en flux continu o discontinu En conseqüència, són emprats principalment en la indústria, per al control i regulació eventual dels processos continus de fabricació, però també han resultat molt…

Composició del gas Els gasos combustibles emprats normalment no són, gairebé mai, espècies químiques úniques, sinó que són formats per mescles de diversos components Hom expressa la composició dels gasos per la proporció en què intervé cadascun dels components El coneixement de la composició del gas i de les propietats físiques dels components permet de determinar les propietats físiques del gas Hom classifica els gasos combustibles en tres famílies, segons llur poder calorífic i llur densitat relativa respecte a l’aire Els gasos d’una mateixa família són intercanviables, és a dir, hom els…

El mot geotèrmia, des del punt de vista etimològic, fa referència a la calor interna de la Terra Si es deixen de banda els fenòmens d’absorció-irradiació tèrmica causats per la influència solar, que tan sols afecten les primeres desenes de metres de l’escorça terrestre, el fet és que el nostre planeta és una font de calor que irradia de forma contínua energia calorífica vers l’atmosfera Els gradients geotèrmics i els fluxos de calor L’existència d’aquesta calor és coneguda d’antic i es posa de manifest per l’augment de temperatura que s’observa en les perforacions que s’endinsen en l’escorça…

Aquesta concepció parteix dels treballs de Rumford i Humphry Davy, al primer decenni del s XIX, els quals reeixiren en la fusió del glaç i en l’ebullició de l’aigua per mètodes mecànics i afirmaren que la calor consisteix en un moviment de les parts constituents dels cossos escalfats Anteriorment a aquests treballs, hom creia que les manifestacions de la calor eren degudes a l’acció d’un fluid subtil i imponderable anomenat calòric Amb l’ajut de la teoria mecànica o teoria material de la calor de Rumford, segons la qual hom explica la producció de calor per fricció, el 1842 Julius Mayer…