Resultats de la cerca
Es mostren 351 resultats
Ernest Mandel
Economia
Política
Polític i economista belga.
Diplomat en economia per l’École Pratique des Hautes Études de París i doctor per la Universitat Lliure de Berlín, d’on fou professor, exercí també la docència a la Universitat de Brusselles Dirigent del secretariat unificat de la Quarta Internacional 1941, fou el teòric més conspicu del trotskisme i escriví un gran nombre de llibres articles i opuscles acusadament combatius, en els quals rebutjava tant l’estalinisme com la socialdemocràcia, que considerava sotmesa al capitalisme Destaquen Traité d’économie marxiste 1962, Contrôle ouvrier, conseils ouvriers, autogestion 1970 i…
Mikhail Ivanovič Tugan-Baranovskij
Economia
Economista rus.
La seva tesi doctoral fou una notable investigació històrica sobre les crisis industrials a Anglaterra 1894 Coneixedor de Marx, contribuí a la difusió de la teoria de la desproporcionalitat entre els diferents sectors productius, com a explicativa de les crisis del capitalisme Aquesta teoria es desprenia de la seva crítica a l’exposició de les causes de les crisis feta per Marx, tal com Tugan l’entenia Per tal de desenvolupar-la, utilitzà els esquemes de reproducció del segon volum d' El Capital i arribà a la conclusió que l’enderrocament del capitalisme no era una…
monopoli
Economia
Forma de mercat en què l’oferta és concentrada a les mans d’un sol oferent i la demanda és atomitzada.
Les diferents configuracions possibles de les condicions de l’oferta donen peu a altres formes de mercat assimilades sovint a una definició en sentit ampli de monopoli, com, per exemple, el duopoli , quan els oferents d’una mercaderia només són dos, i l' oligopoli , quan els oferents són un nombre restringit De la mateixa manera, quan el mercat es caracteritza per l’existència d’un demandant i molts oferents, hom l’anomena monopoli de demanda o monopsoni També es pot distingir entre monopoli natural , quan es parla de recursos naturals d’un caire especial, monopoli econòmic , quan es tracta…
Lujo Brentano
Economia
Economista alemany.
Fou professor de ciències socials a Breslau 1874, Estrasburg, Viena, Leipzig i Munic Fou membre de l’escola històrica i un dels creadors del Kathedersozialismus , una tercera via entre el socialisme materialista i el liberalisme Defensà el lliurecanvisme i la neutralitat de l’administració en la vida econòmica El seu camp d’estudi comprèn els judicis de valor en l’economia, l’origen del capitalisme i l’estudi del sindicalisme destaquen Die klassische Nationalökonomie ‘L’economia política clàssica’, 1888, Ethik und Volkswirtschaft in der Geschichte ‘Ètica i economia política en la…
ocupació
Economia
Utilització de mà d’obra per a la producció.
L’estructura de l’ocupació determina la part de la població activa utilitzada en els diversos sectors d’activitat econòmica, així com la seva composició qualitativa El nivell d’ocupació fixa el grau d’absorció dels factors i en especial del factor treball en el conjunt de les activitats productives Segons el model neoclàssic, el nivell d’ocupació és determinat per la intersecció de les corbes d’oferta i demanda de treball, que depenen alhora del salari real Un excés de l’oferta de treball respecte a la demanda desencadena un procés d’ajust tendent a una disminució del salari real La nova…
Werner Sombart
Economia
Sociologia
Economista i sociòleg alemany.
Professor d’economia a Breslau 1890 i Berlín 1917 Interessat, en una primera època, per l’estudi del socialisme científic, aviat decantà els seus estudis cap a una reinterpretació personal de l’evolució i configuració del capitalisme En la seva obra fonamental, Der moderne Kapitalismus ‘El capitalisme modern’, 1902-08, diferencia l’evolució de la societat en diverses fases o etapes, el motor de les quals eren segons ell l’esperit i les actituds psicològiques Influït per Schmoller, Wagner i altres integrants de la nova escola històrica , suposà, pel que fa a l’…
Paul A. Baran
Economia
Economista americà d’origen ucraïnès.
Estudià al seu país i a Alemanya Visqué a Moscou, Polònia, a França i a Anglaterra, i el 1939, s’installà definitivament als EUA Després de la guerra, treballà al Strategic Bombing Survey i al Federal Reserve Bank A partir del 1949 fou professor de la Universitat de Stanford El 1957 publicà The Political Economy of Growth , anàlisi marxista sobre el dualisme capitalisme monopolista — països subdesenvolupats El 1960 viatjà a Cuba i es declarà públicament partidari de la revolució cubana Des del 1957 treballà, en collaboració amb Paul MSweezy, en la seva obra principal Monopoly…
Rafael Termes i Carreró
© IESE
Economia
Empresari.
Doctorat en enginyeria industrial, des del 1964 fou conseller del Banc Popular i president de l’Associació Espanyola de la Banca 1977-90 El 1958 participà en la creació a Barcelona de l’Institut d’Estudis Superiors de l’Empresa IESE de la Universitat de Navarra Del 1991 al 2000 fou director del campus de l’IESE de Madrid, i des del 2000 n'era president d’honor Fou també un dels primers membres de l’Opus Dei a Barcelona, i membre fundador de l’ONG SECOT Sèniors Espanyols per a la Cooperació Tècnica El 1987 creà el Foment de Fundacions per contribuir al desenvolupament humà i professional d’…
proletariat
Història
Sociologia
Classe social constituïda pel conjunt dels obrers industrialitzats i dels camperols sense recursos que donen llur força de treball en canvi d’un salari.
Fruit del sistema capitalista de producció capitalisme, el proletariat apareix com a classe amb la Revolució Industrial del s XIX, la qual, ultra desposseir de llur terres la majoria de camperols, comportà la davallada de l’artesanat per mitjà de la separació dels obrers de llurs mitjans de producció La nova classe es caracteritzà pel fet que els seus membres no podien subsistir si no era venent la força de treball als propietaris del capital Aquest fenomen comportava, d’una banda, l’enriquiment progressiu del capital gràcies a l’apropiació de la plusvàlua produïda per la força de treball i,…
populisme
Història
Literatura
El primer gran moviment ideològic i polític rus que, sorgit al final del segle XIX, s’enfrontà al tsarisme.
Fruit de la crítica d’intellectuals com Herzen i Bakunin sobre la Rússia feudal i l’Europa burgesa, el populisme centrà el motor de l’assoliment del socialisme en la gran massa de camperols, l’esperit comunitari dels quals, materialitzat en la institució del mir, havia de permetre evitar el capitalisme i els seus efectes indesitjables Després de la reforma del 1861, malgrat les aportacions de Lavrov, Mikhajlovskij i Černyševskij, el capitalisme es desenvolupà ràpidament a Rússia, i l’intent de fer dels camperols una força revolucionària fracassà El 1876 nasqué Zeml’a…