Resultats de la cerca

Es traslladà a Amèrica, on, el 1869, inicià la seva vida de caputxí a Antigua Guatemala Fou desterrat als Estats Units Finalment, acabà els estudis a França i fou ordenat el 1877 Promotor de la vida caputxina, fou collaborador dels germans Vives i Tutó en la restauració de la vida caputxina en terres americanes Exercí com a ministre provincial de la llavors província d’Aragó 1889-1895 i primer provincial de la província catalana restaurada 1900 -1906 Pius X el nomenà, el 1911, primer vicari apostólic de Guam Arran de la seva tasca eclesiàstica, fou proposat com a candidat per…

Consta d’herbes, sovint enfiladisses, de flors zigomorfes, esperonades, hermafrodites, hipògines, solitàries i axillars, i de fruits esquizocàrpics trímers Algunes espècies són conreades en jardineria, com els canaris Tropaeolum peregrinus i la caputxina Tmajus

Arxiver i historiador Fundador de la Biblioteca Hispano-Caputxina i reorganitzador de l’Arxiu Provincial Antic de l’orde a Catalunya, com a historiador es dedicà a investigar l’activitat missional dels caputxins catalans a Amèrica De la seva obra destaquen Capuchinos catalanes en Centro América y México 1947 i Capuchinos catalanes en el Sur de Colombia 1947

Dirigí l’expedició al Congo 1645, el rei cristià del qual, Garcia Alfons II, l’envià com a ambaixador prop del papa Retornat a Àfrica com a prefecte apostòlic del Benin 1648, es trobà amb dificultats amb els governants nadius i fou repatriat contra la seva voluntat

El 1869 ingressà a l’orde a Guatemala, on s’ordenà de sacerdot 1875 Traslladat a l’Equador i a Colòmbia, treballà a les missions caputxines, especialment a les d’Imbabura i Chocó Fou nomenat comissari general de Colòmbia-Equador i custodi d’aquestes missions El 1895, cridat a Catalunya, fou elegit ministre de la província caputxina d’Aragó-Navarra-Catalunya Publicà les Relationes missionum Comissariatus Aequatoris , de l' Analecta Ordinis romana 1884, Misiones de los capuchinos españoles en el Ecuador 1887, Compendio de elocuencia sagrada 1890 i Semana Santa predicada 1916

Fou fundador de l’entitat Franciscàlia 1948, editor de la revista Estudios Franciscanos des de la represa 1948 i iniciador i director de la collecció “Critèrion” És autor de nombrosos articles en diverses revistes i d’obres com Reforma de Regulares a principios del siglo XIX 1943, Necrologi dels frares menors caputxins de Catalunya i Balears 1945, Art pessebrístic 1947, La última hora de la tragedia Hacia una revisión del caso Verdaguer 1958 i El padre Bernardino de Manlleu 1962, Les corts generals de Pau Claris 1976, Un segle de vida caputxina a Catalunya 1978, Els caputxins a…

El 1928 ingressà a l’orde i el 1935 fou ordenat de sacerdot Destinat a Amèrica, anà a la casa religiosa dels caputxins de l’Amazònia colombiana, on desenvolupà el seu treball pastoral i prestà distints serveis a Colón, Puerto Asís, La Chorrera, Puerto Nariño i altres llocs Amb qualitats de govern en el medi eclesiàstic, fou nomenat secretari de la prefectura apostólica de Leticia Fou responsable de la publicació periòdica Amanecer Amazónico Leticia Afeccionat a escriure, redactà i publicà, a l’informatiu De Tot Vent , nombrosos articles sobre diversos aspectes històrics de la vida missional…

Des de l’orde dels caputxins feu una tasca d’activisme cultural i de normalització del català durant el franquisme El 1948 fundà l’entitat Franciscàlia Fou editor de la revista “Estudios Franciscanos” des de la represa 1948 i director de la segona etapa de “Criterion” 1959-69 És autor de nombrosos articles sobre literatura i filosofia, especialment sobre Llull, Verdaguer, la història dels caputxins, teologia, art, etc Algunes de les seves obres més significatives són Art pessebrístic 1947, La última hora de la tragedia Hacia una revisión del caso Verdaguer 1958, Les corts generals de Pau…

Prop d’alguns convents carmelitans, ja abans de la reforma teresiana, foren construïts ermitatges coneguts amb el nom de deserts els més antics foren els de Halne, a Anglaterra, i Liedekerke, als Països Baixos La primera casa caputxina fundada als Països Catalans, la de Barcelona, el 1578, fou anomenada també desert de Sarrià Els carmelitans descalços fundaren, el 1592, el desert de Bolarque Castella la Nova el 1593 en fundaren un altre a la província d’Andalusia, i el 1599, el de Las Batuecas Castella la Vella Cadascuna de les províncies carmelitanes fundà el seu desert La…

La foca comuna Phoca vitulina és un animal de cos rabassut, membres curts i cap força gros, amb el nas allargat La pell és d’un color groguenc o grisenc, amb taques blanquinoses i grises al dors i clares al ventre Habita en aigües poc pregones, prop de les costes arenoses, en grups d’uns vint individus, i penetra de vegades en els rius L’acoblament té lloc d’agost a octubre, i la gestació dura 11 mesos el part és a terra, i en neix normalment un únic cadell S'alimenta sobretot de peixos bacallà, peixos plans, salmònids, etc, i completa la dieta amb crustacis, calamarsos i també ocells…