Resultats de la cerca

La manca de referències documentals als castells de la Vall de Cardos per als segles XI-XIII pot ser un indici d’una implantació tardana del feudalisme que estaria en correlació amb la resistència que hi oposaren les comunitats vilatanes Cal recordar que al començament del segle XII la comunitat d’homes lliures de Cardós, aliats amb el bisbe de la Seu, encara era prou poderosa per a enderrocar el castell de Tírvia i impedir que es tornés a construir El castell de Ribera no és documentat fins el 1281 que, després de la derrota de Balaguer, el comte Arnau Roger de Pallars hagué de lliurar al…

Fundat el 1983, també és conegut amb el nom de Club d’Esquí Pallarès Organitza cursos d’esquí alpí i de surf de neu principalment a les estacions d’Espot i de Tavascan El 2010 creà una secció de muntanya, que organitza la Marxa Vall de Cardós-Romànic a la Claror en collaboració amb el Centre Excursionista el Cim de Montcada i Reixac

Situació Pont sobre la Noguera de Cardós, d’arc de mig punt i doble pendent J Tous Pont situat damunt del riu Noguera de Cardós, entre el poble de la Ribera de Cardós i Cassibrós, en una zona on la vall de Cardós és una mica més ampla Mapa 34-9182 Situació 31TCH549148 Abans d’arribar al trencall actual de Cassibrós, veiem, a mà dreta, al costat de la carretera, el pont, al qual es pot accedir des de la mateixa carretera Pont Pont amb un arc de mig punt lleugerament rebaixat, amb el terra de doble vessant Té una llargada total de 12,2 m,…

Aquesta capella, que ja no apareix en la relació de capelles de la parròquia de Ribera feta pel visitador episcopal l’any 1758, és situada al marge esquerre del riu de Cardós, prop del poble de Ribera, en un terreny on hi ha un nucli d’enterraments segons les troballes efectuades No tenim notícies històriques d’aquesta església, de dubtosa filiació medieval, ateses les característiques de les restes conservades Tanmateix, la presència d’un nucli d’enterraments palesa un origen medieval que contribueix a complicar el panorama de la situació eclesiàstica de la Vall de Cardós…

Situació Aspecte actual d’aquesta important església, separada del nucli de població, que ha estat restaurada fa pocs anys J Tous L’església parroquial de Ribera de Cardós, centre de la vall de Cardós, és als afores del poble de Ribera, entre el nucli urbà i el riu, al costat del cementiri JAA Mapa 34-9 182 Situació 31TCH548142 Història Les notícies històriques que podem considerar relacionades amb l’església de Santa Maria de Ribera de Cardós es confonen, en molts dels documents més antics, amb les notícies genèriques sobre la vall de Cardós…

Pintures murals d’Esterri de Cardós

Situació L’antic pont, al costat de la capella de la Mare de Déu del Pont, fa de suport a una estructura moderna sobreposada ECSA - J Bolòs Pont situat sobre el riu Noguera de Cardós, davant del poble de Lladrós, que resta a la riba dreta Al costat seu hi ha l’ermita de la Mare de Déu del Pont Mapa 34-9182 Situació 31TCH563189 Venint del sud per la carretera, al final del poble de Lladrós, davant d’una fusteria, surt a mà dreta un camí que porta al pont i a l’ermita que hi ha al costat Pont Aquest pont, d’un sol arc, ha estat restaurat i refet en tota la seva part superior per…

En l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, entre les parròquies de la Vall de Cardós, hi consta el lloc de Labroso En un document del 1087, en què el comte Artau II de Pallars Sobirà donava a Santa Maria de la Seu la vila de Lleret, entre els límits d’aquesta s’esmenta el lloc de Ladroso Posteriorment la vila figura en l’acta de consagració de Sant Martí de Cardós, del 1146, a la qual aportava anualment un modi de blat L’església de Sant Pere de Lladrós fou una de les esglésies parroquials visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona en la seva visita…

El primer esment concret de la vila de Cassibrós data de l’any 1146, en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós o del Pui, a la qual els habitants de la població havien d’ajudar amb mig modi de blat a l’any De jurisdicció del lloc, antigament dels comtes de Pallars, va ser a la fi de les senyories dels ducs de Medinaceli, com a hereus dels ducs de Cardona En la visita dels delegats de l’arquebisbe de Tarragona a les esglésies parroquials del deganat de Cardós, l’any 1314, hi consta l’església de Sant Andreu de Calcibrós Tanmateix, a la fi del…

El lloc de Venante és esmentat ja l’any 1015, en què el vescomte Ató de Pallars donà a Santa Maria de la Seu I metro de vi que rebia en aquesta vila En l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós, de l’any 1146, consta que els habitants de Bennet havien de lliurar-li, anualment, mig modi de blat En la visita realitzada, entre els anys 1314 i 1315, pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona al deganat de Cardós del bisbat d’Urgell, Sant Lliser de Benante hi figura com a església parroquial Sembla que a la fi del segle XV ja no gaudia d’aquesta…