En l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, entre les parròquies de la Vall de Cardós, hi consta el lloc de Labroso. En un document del 1087, en què el comte Artau II de Pallars Sobirà donava a Santa Maria de la Seu la vila de Lleret, entre els límits d’aquesta s’esmenta el lloc de Ladroso. Posteriorment la vila figura en l’acta de consagració de Sant Martí de Cardós, del 1146, a la qual aportava anualment un modi de blat.
L’església de Sant Pere de Lladrós fou una de les esglésies parroquials visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona en la seva visita al deganat de Cardós, realitzada entre els anys 1314 i 1315. L’any 1758, l’actual edifici era acabat de construir, i substituïa l’antic edifici, probablement de factura medieval. En aquesta època tenia ja com a sufragània l’església d’Ainet; actualment ha estat inclosa a la parròquia de Llavorsí.