Resultats de la cerca

introducció al concepte de dicotiledònia La flor de la magnòlia Magnolia grandiflora , hom sol posar-la com a prototipus de les que es donen a la subclasse de les magnòlides, pel fet que algunes de les seves característiques són considerades força arcaiques, com ara la disposició helicoidal, no verticilada, de les nombroses peces que duu —tèpals, estams i carpels— i la forma cònica, allargada, del receptacle floral Fototecacat / MC Les magnoliates constitueixen el grup d’angiospermes més nombrós, amb unes 175 000 espècies Reben també el nom de dicotiledònies perquè tenen dues fulles…

Presenten fulles estipulades, generalment lobulades o partides, i flors grosses amb pètals sovint peluts exteriorment, i anteres sovint diteques amb els grans de pollen llisos i gineceu format per dos o cinc carpels concrescents Algunes bombacàcies proporcionen fusta lleugera, per exemple les del gènere Ochroma balsa o tenen un paper molt important a la sabana africana barbats Bombacàcies més destacades Adansonia digitata baobab Cavanillesia sp cavanillèsia Ceiba sp ceiba Ceiba pentandra capoquer Chorisia sp corísia Ochroma lagopus balsa

Són pròpies de les regions temperades de l’hemisferi nord, especialment d’Europa i d’Àfrica del nord, amb alguns representants a l’hemisferi sud Presenten fulles alternes, mancades d’estípules Les flors són generalment hermafrodites, actinomorfes o zigomorfes, pentàmeres, de vegades gairebé dialipètales tenen les anteres dels estams inicialment connivents o soldades, i l’ovari ínfer format per dos o cinc carpels el fruit és generalment una càpsula, rarament una baia Moltes tenen interès ornamental

Resedàcies 1 Pebrots de ruc Reseda phyteuma a planta sencera, de fulles enteres o pinnatisectes i llargs raïms terminals x 0,5 b flor x 3 c pètal, curiosament retallat en lacínies x 3 d fruit capsular, que recorda un petit pebrot x 3 e llavor x 15 Eugeni Sierra Les resedàcies són en total vora de 70 espècies, la majoria incloses en el gènere Reseda En aquest cas i en general a tota la família, es tracta d’herbes i de mates més o menys xerofítiques, pròpies sobretot de les zones mediterrànies —al nostre país n’hi viuen vuit espècies—, bé que algunes són americanes o sud-africanes Fan fulles…

Zigofillàcies 1 Fagonia cretica a aspecte de la planta en flor i fruit x 0,5 b detall del fruit x 2 2 Zygophyllum fabago a fragment d’una branca amb els fruits oberts x 0,5 b fruit seccionat transversalment x 2 3 Peganum harmala detall del fruit i del calze persistent x 2 4 Tribulus terrestris a detall d’un fruit x 2 b fragment d’una branca amb dues fulles paripinnades i un fruit x 1 Eugeni Sierra Grup pobrament representat al nostre país, comprèn, a tot el món, uns 25 gèneres i més de 200 espècies esteses per les regions tropicals, subtropicals i temperades Hi ha herbes, petits arbusts i…

Presenten fulles oposades i decussades, sovint amb cistòlics Les flors són hermafrodites, irregulars o bilabiades, solitàries o agrupades en inflorescències cimoses o racemoses, amb bràctees llargues i petaloides, de 4 o 5 sèptals i tèpals, i de 2 a 4 estams L’ovari és de dos carpels amb l’estil simple i llarg de dos estigmes Les llavors no tenen endosperma, però sí un gran embrió Moltes acantàcies són cultivades com a plantes ornamentals Les fulles o les arrels d’algunes espècies del gènere acant tenen usos medicinals

Presenten fulles coriàcies, esparses i amb estípules Les flors són blancoverdoses, poc aparents, regulars i agrupades en inflorescències cimoses Els sèpals i els tèpals, usualment quatre, són imbricats, i els pètals estan units per la base L’ovari és superior, de tres o més carpels la placentació és axillar, normalment amb un òvul anàtrop en cada un dels tres o més lòculs El fruit és una drupa de quatre llavors amb força endosperma Les aquifoliàcies proporcionen una fusta dura i blanca apreciada en talla com a ornamentals destaquen el grèvol Ilex aquifolium i l’herba mate I…

Presenten fulles alternes o oposades, dentades i sense estípules Les flors son zigomorfes hermafrodites, amb el sèpal posterior esperonat i els pètals laterals soldats almenys per llur base en dos parells tenen cinc estams d’anteres introrses, i l’ovari és superior de cinc carpels fosos, amb cinc lòculs que contenen nombrosos òvuls de placentació axillar El fruit és capsular amb dehiscència sobtada i projecció de les llavors Les espècies més conegudes de la família són la balsamina Impatiens balsamina , la balsamina salvatge o noli me tàngere Impatiens noli-tangere i la…

Amb l’excepció del gènere Pereskia , probablement el més primitiu, que té fulles normals, són plantes afilles, i la superfície verda de la tija, sovint armada d’espines, pren el paper d’òrgan assimilador Les flors, hermafrodites, generalment solitàries, són grosses i vistoses, regulars o lleugerament zigomorfes tenen estams nombrosos soldats per la base al periant, i ovari ínfer unilocular format per tres carpels soldats La majoria són plantes de les regions tropicals i subtropicals d’Amèrica Entre els nombrosos gèneres que comprenen cal esmentar Cereus, Mammillaria, Nopalxochia…